L'Advocat General de la Unió Europea ha conclòs aquest dijous que el règim fiscal italià, que fixa un impost del 21% sobre els ingressos derivats dels arrendaments de curta durada a les plataformes de lloguer com Airbnb, tenia raó i considera que s'hauria d'obligar aquestes plataformes a recollir i comunicar informació s'adequa a la norma de lliure prestació de serveis de la UE. No obstant això, el dictamen de l'advocat general, Maciej Szpunar, aprecia que l'obligació de designar un representant fiscal per a aquests allotjaments en el cas de no ser resident a Itàlia, constitueix una restricció desproporcionada. El cas es correspon amb un recurs presentat les filials del grup Airbnb, Airbnb Ireland UC i Airbnb Payments UK, perquè s'anul·lés la resolució del director de l'Administració Tributària d'Itàlia que aplica un règim fiscal pel qual, des de l'1 de juny de 2017, els ingressos derivats dels contractes de lloguer per persones físiques per menys de 30 dies estarien subjectes a una retenció del 21% i que les dades dels contractes d'arrendament han de transmetre's a l'Administració Tributària. A més, la norma italiana de 2017 estableix que les persones no residents estan obligades a designar a un representant legal com a responsable de l'impost.

L'Advocat General, les opinions del qual no són vinculants per al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), encara que la gran majoria de sentències dictades segueixen la línia marcada per aquests dictàmens, ha assenyalat que és "coherent" imposar l'obligació de retenció de l'impost als intermediaris, ja que l'activitat d'un nombre important de persones físiques no subjectes a obligacions professionals resulta "difícil de controlar físicament". A més, ha apreciat que el règim fiscal "no té per objecte gravar els serveis d'Airbnb", sinó les activitats de lloguer d'immobles a Itàlia, per la qual cosa forma part de la competència fiscal del Govern italià. En aquest sentit, assenyala que aquestes obligacions relatives a l'àmbit de la fiscalitat estan excloses de l'àmbit d'aplicació de les directives europees dels serveis de la societat de la informació i de serveis en el mercat interior.

Així, Szpunar ha conclòs que la retenció de l'impost no suposa una discriminació indirecta dels prestataris transfronterers, com al·legava Airbnb en argumentar que la majoria de les plataformes presents en territori italià estan establides en altres Estats membre. Pel que fa a l'obligació de designar un representant fiscal, l'Advocat General ha conclòs que és una restricció desproporcionada a la lliure prestació de serveis i s'ha remès a la sentència del Tribunal de Justícia que va dictaminar en el mateix sentit respecte a l'obligació de designar un representant fiscal imposat per la legislació espanyola als prestadors d'aquests serveis transfronterers. Cal recordar que les conclusions publicades aquest dijous no són vinculants al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però sí que permeten al tribunal utilitzar la decisió a manera de consulta. Segons apunta el comunicat, el TJUE començarà ara la seva deliberació sobre aquest assumpte per, posteriorment, dictar una sentència.