Hi ha llocs on encara és difícil accedir si ets una dona, per exemple, els consells d'administració de les grans empreses. Malgrat la regulació que s'ha fet amb la llei d'igualtat de 2007 i el reial-decret llei 6/2019, expressament enfocat a garantir la igualtat en el si de les empreses, les dones continuen topant amb el sostre de vidre quan arriba el moment d'ascendir. Segons un nou estudi elaborat per l'Observatori dona, empresa, economia de la Cambra de Comerç, només el 12% de les grans empreses catalanes, més de 2.000 companyies, compleixen amb l'obligació de comptar amb un 40% de dones en els seus consells administratius.
Es tracta d'un percentatge que s'ha mantingut gairebé inamovible des de l'any 2015. Hi ha hagut petits canvis percentuals, però cap ha marcat l'inici d'una nova tendència cap a una major. Des de fa set anys el nombre de dones en els consells administratius es manté al voltant del 12%, un fet que remarca l'existència d'un sostre de vidre. Per Carme Poveda, l’autora de l’estudi, aquest és un indicador de què la llei d'igualtat de 2007 no està repercutint en aquest sector.
Font: Observatori dona, empresa, economia
Tot i això, Poveda destaca la deferència en els percentatges si ampliem la mira i incloem altres empreses més petites. Si ampliem la mostra podem veure que en el conjunt de les societats mercantils estudiades per elaborar l'informe, gairebé 190.000, la presència femenina en els consells d'administració és del 25,3%, un percentatge que creix fins al 29,8% en el cas de les empreses públiques. Si bé es tracta d'una millora encara queda lluny del 40% desitjable per poder parlar d'una representació paritària.
Presència segregada
Si arribar als càrrecs dins de les empreses ja és tota una fita, la segregació per gènere es manté un cop s'ha arribat a les cotes més altes d'una companyia. Segons les dades de l'Observatori, les dones en càrrecs directius es troben relegades a uns àmbits molt concrets de l'empresa privada, aquells tradicionalment més feminitzats. És a dir, lluny de feines tècniques o relacionades amb les TIC, si no concentrades en recursos humans, publicitat o màrqueting.
Aquesta situació encara s'agreujament si ens fixem únicament en les empreses versades en tecnologia, sector que històricament ha relegat la presència femenina, ja no només entre els seus alts càrrecs sinó en gran part de la indústria. En aquests casos les dones tornen a estar concentrades les àrees funcionals comentades abans, però en percentatges encara més desiguals.
Què es pot fer?
Davant d'aquestes dades estancades i encotillades pel conegut com a sostre de vidre és possible preguntar-se: que es pot fer aquests casos? Doncs des de l'Observatori han exemplificat les experiències en altres països europeus com França o Bèlgica, acompanyen les seves normatives amb sancions a diferència del que succeeix en l'Estat, on són més aviat recomanacions. "Amb les recomanacions es va més lent", reconeix Poveda i afegeix: "Si actuem per la banda ampla, la de la regulació, hi hauria un efecte pluja, s'acabaria traduint en què hi hauria més dones als consells de direcció".
Des de l'Observatori reconeixen que l'avenç és lent, però reivindiquen el camí per assolir-ho, ja que com ha expressat Anna Mercader, directora d'aquest, "les dones tenen un sostre de vidre que és antieconòmic per un país i injust".