Aquest dijous, el grup Oques Grasses presenta el seu tercer disc, You Poni, al Born Centre de Cultura i Memòria. La gira de presentació, que va començar a Amsterdam i als Estats Units, continuarà per Torroella de Montgrí (el 23 de juny), Banyoles (25 de juny), Vic (el 4 de juliol) i Montblanc (16 de juliol). Després, se n'anirà a Portugal, França, Itàlia i Anglaterra...

Fora de categoria

You Poni escapa a les definicions. Té un punt de ska jamaicà, però temperat per un punt de funky, i un toc de música llatina. El so reggae s'imposa a certs temes, com "Fer-te feliç", i es dilueix a altres com "Amiga de ningú" per desaparèixer del tot a d'altres temes com "Cara de cul". En canvi a "El ball del mànec" es juga amb elements techno, que creixen a "Fullar sempre". Però sempre allò que domina és el to festiu, que fins i tot acaba dominant a "Plora i riu".

Grans sentències

Oques Grasses recorre de forma contínua a la ironia en les seves lletres. Els títols ja són ben definitoris: "Cara de cul", "Fullar sempre", "Faves enlaire" o "Pedres als avions". I a les cançons no hi falten grans sentències satíriques: "Tanta mala llet no és bona per a ningú", "Porto l'estiu a dins per si t'agafa fred", "Si el futur existeix, no l'ha viscut ningú", "Jo només penso en mi però només penso en tu" o "El ball del mànec no s'està d'hòsties". La ironia es reforça, als vídeos, amb balls surrealistes.

Sense cavallets

El títol de l'àlbum, You Poni, no fa referència a cap cavallet, ni a cap pronom anglès. En realitat, You Poni és el grup de dansa que protagonitza els vídeos. Està integrada per ballarins com Ibra i Fatu Ceesay, Laura Marsal, Maria López, Ivan "il pensatore" i el seu tanga, Pere Canal, Nil Juvé, Carol Beltran i Toni López. 

De l'Osona al món

Oques Grasses és un grup que va nèixer a l'Osona. L'integren Josep Montero, Arnau Altimir, Joan Borràs, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Miquel Rojo i Josep Valldeneu. Molts d'ells han sortit de l'Escola Superior de Música de Catalunya, però es consideren "uns bons pàjarus". Els seus discs anteriors, Un dia no sé com  i Digue-n'hi com vulguis (2014) van tenir molt èxit de crítica.