Veient que, massa sovint, els estudis, les mil reunions i els experts han fracassat en l'intent de millorar la mobilitat, una usuària mínimament informada vol donar el seu parer sobre el nou carril bus VAO de la C-31 al seu pas per Badalona. Porto pràcticament un mes de vacances, amunt i avall alguns dies puntuals, i d'altres suant nit i dia a la meva llar badalonina. Per un tema puntual, vaig anar amb cotxe a Barcelona i m'he trobat el regalet per avançat de Nadal: quatre magnífics quilòmetres de carril bus VAO que ocupa un dels tres carrils que abans hi havia habilitat pel pas de la mobilitat privada o de turismes. Uns magnífics quatre quilòmetres que una mica abans d'accedir a la Ronda Litoral, just al final dels pisos del barri de Sant Roc que veiem a banda i banda, es dissol i torna a convertir-se en un carril més. 

D'entrada, no cal haver anat a Harvard per preveure un merder històric en aquest punt concret quan l'activitat posterior a les vacances es reprengui. És obvi que el carril bus VAO no es pot perllongar més perquè l'accés a la Ronda Litoral es fa per aquest mateix carril i per tant els ciutadans quedarien exclosos de poder anar per aquesta via. Per tant, s'ha reflexionat prou sobre com, de forma segurament màgica, els turismes, furgonetes o motos es podran incorporar i com els autobusos o els vehicles de dos o més ocupants podran seguir per la seva via o canviar sense cap mena de problema? Estem parlant que aquesta interacció s'haurà de produir amb una curta distància i sense més elements que la bondat i la coherència dels qui condueixen per fer-ho efectiu.

A tall d'enquesta d'estar per casa amb tan sols una enquestada, o sigui servidora, us diré que el problema dels matins a la C-31 no és el tram del carril bus VAO que acaben d'incorporar. Al contrari, allà mínimament tothom pot circular a quarts de vuit, nou i deu del matí. El gran problema és l'embús que es produeix als accessos per Ronda Litoral, Ronda de Dalt i, òbviament, al tram previ a Glòries. Sempre es diu que quan una cosa funciona, millor no tocar-la. Ara posem en perill una que funciona i mirem de banda la que va coixa. Segurament, aquest article és molt impopular per alguns: el tema de la sostenibilitat a vegades no admet debats i et posen l'etiqueta de contaminadora si t'atreveixes a qüestionar qualsevol iniciativa que s'ha apropiat d'aquests conceptes. Crec que hem de desacomplexar-nos i dir el que realment pensem. Ningú està per sobre de l'altre i pontificar sobre certs debats és perillós.

Fent un paral·lelisme, era una obvietat que els alvocats, el símbol dels healthy pijo progres, provocarien la desforestació de boscos i una explotació d'aigua sense control i això ja ha arribat a Mèxic, el principal país productor. També és evident que moltes mesures de nova mobilitat creen més problemes que solucions. A diferència dels boscos mexicans, la solució en la qüestió que obre aquest article sempre és possible: les ciutats es transformen i experimenten contínuament i el que abans era blanc, ara és negre. Ara bé, cal aprendre dels errors per evitar tornar-los a repetir.

Qualsevol català, quan li mencionen aquestes dues paraules 'bus' i 'VAO', el seu cervell ho relaciona directament amb un gran fracàs: el de la C-58 entre Ripollet i l'avinguda Meridiana que va canviar el perfil de l'autopista del Vallès. Allò no va quallar i van començar a admetre que havien de fer canvis: bidireccionalitat amb restriccions horàries, de tres a dues persones per turisme, obertura d'horaris i, fa poc més d'un any, una prova pilot perquè les motos circulin obligatòriament per aquest tram. Amb un banc de proves, de moment, ja en tenim prou. 

Tornant al de Badalona, aquest tram de carril bus VAO és una de les tres primeres fases. També es vol construir un quart carril exclusiu d'entrada a Barcelona entre Montgat i el Besòs amb un cost de 5 milions d'euros que s'haurien de sumar als 30.000 d'ara. Molt lluny dels 80 milions del de l'autopista del Vallès. Posteriorment, es vol donar continuïtat fins la plaça de les Glòries amb un cost de 15 milions. El problema és que aquestes fases encara no tenen data en el calendari i s'obre una primera que, de forma incompleta, no sabem quan durarà. No sé si ara estem en època de fer experiments sense bases sòlides que donin fiabilitat i confiança a la ciutadania. Parlen de previsions i percentatges de reducció de circulació però ometen l'oferta de transport públic que es dona. El problema de la connexió del Maresme i el Barcelonès Nord amb Barcelona passa per ofertes més atractives d'autobusos però sobretot del servei de Rodalies que l'estat espanyol fa cas omís. 

I mentre maquillem amb quatre línies de pintura blanca una autopista, no parlem dels greus dèficits que patim i són també una solució mediambiental. Aquest article s'emmarca a 'Cròniques als 30' però podrien ser als 20, 40, 50, 60 i fins que la DGT us permeti seguir conduint.