Ni l'asfixiant onada de calor que ha banyat Vilanova i la Geltrú des de dijous fins a diumenge, ni les intenses trombes d'aigua que van caure dissabte van poder aigualir la festa dels 32.500 assistents que han desfilat per la sisena edició del Vida Festival. En són, això sí, prop de mil menys que l'any passat. 

Més enllà de la calor, el primer dia va començar ja amb males notícies. Amb el festival ja en marxa, l'organització va anunciar que es cancel·lava l'actuació d'un dels plats forts de cartell d'enguany i el reclam indiscutible de la nit de divendres, Beirut, per culpa d'una laringitis del seu cantant. La calidesa de José González, que ocupava en aquell moment un dels escenaris principals, va suavitzar els ànims i va ajudar a pair la notícia. Era l'hora màgica, al capvespre, amb la llum ataronjada que s'anava apagant al ritme de la seva guitarra. Un acústic per emmarcar. El contrast arribaria unes hores després, amb el show de Hot Chip, gats vells dels festivals d'estiu. Una injecció per al públic que va entregar-se amb devoció a l'espectacle. 

L'endemà arrencava amb bona part del públic mig perdut pels canvis d'horaris de l'organització per omplir el forat de Beirut. Els qui tenien l'entrada només per aquell dia van poder-la anul·lar si volien i se'ls van retornar els diners. Els qui van preferir resistir, van trobar-se amb la grata sorpresa de Sharon Van Etten, que amb el nou cronograma va saltar a l'escenari gran combinant acústica, piano i guitarra elèctrica. 

Superat amb nota l'entrebanc d'última hora de divendres, la tarda de dissabte començava passada per aigua, cosa que va obligar a reajustar alguns horaris. A mig concert d'Stella Donelly, una de les primeres actuacions de dissabte, va obrir-se l'aixeta i la tempesta va dur bona part del públic a buscar un lloc on protegir-se, mentre els incondicionals van seguir corejant. I encara van arrencar un bis.

Nacho Vegas va aconseguir salvar-se de l'aiguat. Reivindicatiu com sempre va aprofitar per fer pujar a l'escenari els representants de Tanquem els CIE, que van llegir un manifest contra els centres d'internament d'immigrants. Ja de matinada, Madness va posar la cirereta del festival. Com és tradició, els britànics van obrir amb el One Step Beyond i l'auditori va embogir des del minut 1. Avalats pels 40 anys que duen dalt dels escenaris, van saber dur el tempo a la perfecció i van acabar el concert tornant a un punt àlgid, amb It Must Be Love que va acabar d'enamorar els nostàlgics. Memorable.

L'any vinent, més, i ja hi ha data, del 2 al 4 de juliol. Per als més previsors, les entrades ja a la venda aquest mateix juliol.