Quan va fer 50 anys del cop d’estat contra el president xilè Salvador Allende, a Santiago de Xile es va estrenar l’exposició Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny. Això va ser el 2023 al Centro Cultural La Moneda, al soterrani del Palau del Govern. Enguany l’exposició s’ha traslladat al Disseny Hub de Barcelona, on podreu veure-la fins al 16 de novembre. A casa vam entrevistar la seva neboda, l'escriptora Isabel Allende, i també hem parlat dels homenatges que els xilens residents a Barcelona fan al polític assassinat.
Xile a finals dels seixanta: l’estètica i l’ètica d’una revolució
El 1970, el socialista Salvador Allende va guanyar les eleccions xilenes amb un 50% dels vots –per tant, la societat xilena estava molt polaritzada entre l’esquerra i la dreta. A diferència del que havia passat a la Unió Soviètica o a Cuba, la Unidad Popular a Xile va arribar per la via democràtica, sense guerrilles ni la força de les armes. Allende és el primer marxista que arriba al poder per la via democràtica. El "Chicho", com també li deien, liderava una coalició d’esquerres des de finals dels anys seixanta, la mateixa dècada daurada de la Nueva Canción Chilena: aleshores Víctor Jara i Violeta Parra ja cantaven el seu compromís polític i el difonien a través de la discogràfica de les Juventudes Comunistas de Chile.
No hi ha canvis polítics radicals sense canvis culturals previs: no només era una música o uns discursos concrets, sinó que també es va generar una estètica
Començava a sonar el rock experimental amb arrels folklòriques. Amb la victòria política d’Allende, que va culminar aquest canvi cultural que ja apuntava a la reforma cap al socialisme, també es va crear la Industria de Radio y Televisión o IRT, que va fer electrodomèstics i tocadiscos dissenyats a Xile. Així va emergir i es va estendre a les llars xilenes el model de televisor Antú, dissenyat fora de Xile però fabricat per la IRT xilena. No hi ha canvis polítics radicals sense canvis culturals previs: no només era la música de Jara, Parra o del grup Quilapayún –es començava a donar empenta a la música indígena–, sinó que també es va generar una estètica a partir de les caràtules dels discos i dels murals que van començar a cobrir les parets dels pobles i ciutats. Una ètica és una estètica, i a la inversa.
Manual d’instruccions per fer un país nou
L’objectiu del nou executiu d’Allende era protegir l’interès públic i millorar les condicions de vida de la població. Es van engegar les reformes de tota mena i la màquina de la propaganda per fer un país nou, una societat més igualitària i justa, menys dependent de l’estranger que els girava l’esquena. Primer es va nacionalitzar el coure, i després van venir la resta de nacionalitzacions com per efecte dominó: els treballadors van pressionar per nacionalitzar la indústria tèxtil. Allende era un metge cirurgià, i entenia l'economia de manera anatòmica: perquè funcionés, havia de fer-ho amb la mateixa harmonia que funciona un cos humà sa. L’eufòria es contagiava, però l’estat era feble i de cop i volta havia de fer front a moltes nacionalitzacions. A més el país estava fragmentat, amb la població concentrada a zones concretes. Hi havia molta feina a fer i calia organitzar-se.
El projecte Cybersyn aspirava a crear un sistema de presa de decisions que facilités la gestió de l’economia nacional, com la ciència de dades actual
Per fer-ho, Allende va contactar amb el pare de la cibernètica i va engegar un projecte molt ambiciós: el del primer internet socialista o projecte Cybersyn. Per a l’ocasió, Allende va contractar el consultor cibernètic britànic Stafford Beer, que a l’exposició ens explica a través d’una pantalla en blanc i negre en què consistia Cybersyn. L’objectiu era trobar la manera més eficient de funcionar a escala governamental, un sistema de presa de decisions que facilités la gestió de l’economia nacional. A l’exposició hi ha una pantalla en què Stafford Beer mateix parla del projecte cybersyn, i això interessarà a tothom qui hagi indagat una mica en la ciència de dades, avui a l’ordre del dia. El que feia Beer era el que fan les grans empreses per optimitzar la seva eficiència: recopilen en bases de dades informació extreta sobre el terreny, com ara milers de dades sobre la producció funcionament d’una fàbrica, per exemple, i després introdueixen aquestes dades a un processador que les converteix en estadística i, per tant, en informació molt valuosa.
Per revertir l'alta tassa de desnutrició infantil es va engegar una campanya que oferia mig litre de llet per cada dona embarassada i cada nadó
Amb l’ascens al poder d’Allende també va arribar el boicot econòmic, i la tassa de desnutrició infantil a Xile era de les més altes del món. Per revertir-ho es va posar en marxa una campanya que va ser emblemàtica i que consistia a repartir mig litre de llet per totes les dones embarassades i nadons del país. La loteria de l’estat va invertir una part dels guanys en imatges visuals obra de Waldo González i Mario Quiroz, que dibuixaven figures d’infants en contrapicat com a símbol d’un poble nodrit, amb la força necessària per transformar el país. En aquesta mateixa línia de treball essencial, el govern xilè també va aprofundir la reforma agrària, una de les primeres preocupacions si es vol fer un país nou i al marge de les influències estrangeres. Es va impulsar el disseny i fabricació de màquines sembradores i recol·lectores, i es van fer tríptics informatius pels camperols en què se’ls explicava com havien de fer anar la nova maquinària i també altres qüestions pràctiques sobre prevenció de malalties en animals, per exemple. L’home darrere d’aquests tríptics era Santiago Nattino, col·laborador actiu en la campanya electoral que havia catapultat Allende al poder. La sort de Nattino es va acabar el 1985, perquè el règim de Pinochet el va segrestar i assassinar.
L’11 de setembre del 1973 es va posar fi a la vida de Salvador Allende i al somni socialista de Xile
Si hi va haver una discogràfica pròpia i reformes agràries i de nutrició i protecció de la infantesa, una altra de les obsessions del govern d’Allende va ser estendre l’ús de la lectura. En un moment determinat, a Xile es van arribar a publicar tants llibres com persones hi havia al país. Igual que va passar amb la música, l’origen d’aquesta inquietud té un nom propi: l’editorial Nacional Quiamantú, sorgida arran de la nacionalització de l’empresa privada Zig-Zag –una de les nacionalitzacions que es van produir com un efecte dominó després de la del coure. Zig-Zag va portar la lectura més enllà dels estrats sociològics habituals, i va convertir una massa de la població que fins aleshores eren lectors passius en ciutadans crítics.
La via d’Allende, la via de Castro i la contrarevolució
Durant els anys seixanta, Salvador Allende va mantenir una relació amb el dictador comunista cubà Fidel Castro. L’amistat va propiciar una visita de Castro a Xile que marcaria un abans i un després en el govern d’Allende: arran d’aquesta visita es va començar a preparar la contrarevolució que portaria a la fi d’Allende. El xilè, al poder des del 1970, era partidari de vetllar pel pluralisme ideològic; Castro creia que Xile era massa democràtic, que “donava massa aire” a l’oposició. Tornem al principi: a Xile la revolució no s’havia imposat per la força, i el líder cubà creia que la força i la repressió de l’enemic intern eren indispensables. Per la seva banda, el president estatunidenc Nixon temia una aliança massa estreta entre Allende i Castro: l’operació Còndor per posar fi al comunisme i ideologies emparentades a Llatinoamèrica estava en marxa. A partir del 1971, la dreta xilena es va començar a organitzar, i l’11 de setembre del 1973 es va posar fi a la vida de Salvador Allende i al somni socialista de Xile.