Miguel Ángel Parra, Iván Ledesma i Jandro González acaben de publicar el còmic La vampira de Barcelona. Es tracta d’un àlbum basat en la història real d’Enriqueta Martí, “la vampira del Raval”, a la que alguns consideren la major assassina en sèrie que hi ha hagut a Catalunya. Martí va ser detinguda, el 1912, perquè tenia a una nena segrestada. A casa seva es van trobar uns ossos sospitosos, que alguns forenses van considerar humans. Se la va acusar d’assassinar a un alt nombre de nens per tal de fer-ne ungüents per guarir malalties de membres de l’alta societat. El cas mai no es va acabar d’aclarir, perquè Martí va morir d’un càncer a la presó, al poc temps de ser empresonada, i perquè el procés judicial va topar amb nombrosos entrebancs. Els barcelonins van atribuir a la “Vampira del Raval” un altíssim nombre d’assassinats, però es creia que actuava a sou de les corruptes elits locals.

vampira raval 1 norma comics

Què els va dur a interessar-se per aquest cas?

M.A.P. El 2006 va sortir a El País un article de Pedro Costa dedicat al personatge d'Enriqueta Martí, que fins aleshores havia estat bastant oblidat; i a partir d’aquí va haver-hi molta gent que s’hi va interessar. Nosaltres vam començar en aquell moment amb el projecte, que ha passat per moltes fases. La primera proposta era per fer un guió de cinema. Però no vam aconseguir tirar endavant el projecte, i vam decidir reconduir-lo cap a guió de còmic.

J.G. Jo em vaig interessar pel tema el 2012, en unes xerrades que van fer al Màgic amb motiu del centenari del cas. Vaig començar un projecte en solitari sobre el personatge, i quan vaig conèixer el projecte del Miguel Ángel i l’Iván vam decidir fusionar-los.

Heu oblidat el projecte de la pel·lícula?

I.L. No hem renunciat a fer una pel·lícula. Potser amb el còmic el tema prengui embranzida i pot tornar a sortir la possibilitat de tirar-lo endavant. De fet, el tenim preparat com a guió de cinema i també com a minisèrie.

Intenten ser molt realistes, fins al punt que deixen molts punts del cas per aclarir. Per què no fer una obra de ficció?

M.A.P. De ficció sobre el tema ja se n’ha fet. Hi ha molta gent que ha treballat l’aspecte negre o misteriós del cas, com el Marc Pastor. Nosaltres estàvem més preocupats en reflectir allò que realment va passar. Hi ha part dels diàlegs que són transcrits literalment de les declaracions de la protagonista davant la policia.

Les coses més surrealistes del còmic són reals

Què té de real i què té de fantàstic aquest còmic?

I.L. La gran majoria és real. Hi ha algun element de ficció aïllat: per exemple hem fusionat alguns personatges per fer la història més entenedora. O hem fet coincidir el dia que es va enfonsar el Titànic amb la mort de l’Enriqueta, que en realitat es produeixen amb uns mesos de diferència. Però les coses més surrealistes del còmic són reals. Fins i tot les seqüències més absurdes, com el fet que el marit de l’Enriqueta mengés el menjar dels ocells és real. Ho va dir a la seva declaració a la policia i ho van reflectir els diaris de l’època... Hi ha coses de pel·lícula al còmic que són reals... Es va posar en arrest domiciliari un parell de persones de la burgesia que van protegir l’Enriqueta, però mai no es va publicar el seu nom. Probablement no sabrem mai qui van ser.

J.G. Quan jo vaig pintar la història em va interessar que els personatges fossin molt reconeixedors. Vaig usar les fotos dels diaris per a inspirar-me. L’Enriqueta Martí, l’Angelita, el marit, el jutge... Intento que tots ells s’assemblin a com eren els personatges en realitat.

enriqueta marti  vampira raval wikipedia

Reconstrueixen la història d’Enriqueta Martí al detall?

J.G. La Vampira de Barcelona gira més en torn al cas del Raval que en torn a la seva protagonista. La nostra història comença amb el segrest de la nena i acaba amb la mort d’Enriqueta, perquè allò que ens interessa és el cas, el que els diaris de l’època explicaven, el que a la gent li preocupava.

Dos forenses catalans que van dictaminar que els ossos trobats al pis de l’Enriqueta Martí eren de nen; més tard van venir uns forenses de Madrid que van assegurar que eren d'animal

El cas, malgrat tot, és molt confús, no?

I.L. La confusió és total. Hi ha informes de dos forenses catalans que van dictaminar que els ossos trobats al pis de l’Enriqueta Martí eren de nen, i ho explicaven de forma molt clara i detallada. No se sap com, més tard van venir uns forenses de Madrid que van dir que no i van assegurar que eren ossos d’animal. Això sona molt actual.

Al còmic s’hi apunta que va haver-hi molta corrupció en aquest cas...

M.A.P. Molta. La casa de l’Enriqueta era vigilada per policies, però hi van entrar a robar dues vegades, i es diu que hi van posar objectes per incriminar-la.

I.L. Nosaltres creiem que algú, en algun moment, va decidir que no es podia tapar l’escàndol i que calia convertir Enriqueta Martí en el boc expiatori. Calia incriminar-la. No pensem que fos innocent, però tampoc que fos l’única culpable. Ella era part d’una màfia que es dedicava a activitats mafioses, no sabem ni quin abast tenia ni què feien exactament (hi ha qui parla de prostitució de menors, però també s’apuntava a que feia ungüents amb els cossos dels nens per guarir els rics...). En un primer moment a Enriqueta Martí la van defensar: li van contractar advocats cars, a la presó li van donar una cel·la especial (de “distingida”), de pagament... Algú pagava tot això. Darrera la “vampira” hi havia alguna cosa. Però nosaltres no garantim res. Ho deixem tot en l’aire. Nosaltres no estem segurs de res. Fem una dramatització en còmic de les notícies de l’època.

Hi havia por al que podia generar aquest assumpte, especialment tres anys després de la Setmana Tràgica

Perquè creieu que es va tapar aquest cas?

M.A.P. Jo crec que van estar a punt de tocar alguna cosa molt forta. El cas va provocar una gran pertorbació a la ciutat. Hi havia por al que podia generar aquest assumpte, especialment tres anys després de la Setmana Tràgica. Els ànims estaven molt caldejats. Es temia una insurrecció. No convenia que l’Enriqueta estirés de la manta i destapés la implicació de gent important.

En un cas tan incert, com van decidir què incloure i què no al còmic?

I.L. Majoritàriament ens vam centrar en els diaris de l’època, de l’arxiu municipal. Oferien molta informació. Els diaris es van vendre molt en aquell moment, perquè el cas interessava molt, i sortien informacions a les successives edicions. Va ser el gran tema d’informació fins que va naufragar el Titànic (a partir d’aquest moment el cas de la Vampira va desaparèixer dels diaris). També ens hem documentat amb els llibres publicats sobre el tema, però menys. Ens hem cenyit molt a allò que deien els testimonis, i no en els rumors; només incloem imatges d’un crim, perquè és el que explica la nena segrestada en les seves declaracions...

Enriqueta Martí tenia una llista que era com la de "M. Rajoy"

vampira raval 2 norma comics

Què en pensen d'alguns estudis que afirmen que Enriqueta Martí no era una assassina?

M.A.P. No hi estem d’acord. Nosaltres no diem que no sigui innocent d’algunes coses de les que se l’acusava. Però és clar que no es dedicava a negocis legals. Enriqueta havia estat detinguda per tenir un prostíbul de nens al carrer Minerva, un parell d’anys abans, i havia estat alliberada poc després. No era una pobre dona innocent. Què feia, no ho sabem del cert. Nosaltres deixem el cas molt obert, no volem ser taxatius. Només tenim les declaracions de l'Enriqueta, de la nena segrestada i de la gent que l’envoltava. Això sí, creiem que no era tan important perseguir l’Enriqueta, com aquells que eren els dolents de veritat, aquells que no van ser mai identificats ni jutjats. L’Enriqueta tenia una llista de clients, que la policia i els jutges van veure, però que es va ocultar. Probablement la “Vampira” l’usava per a la seva seguretat, per pressionar als seus clients. Era com la llista del M. Rajoy.

A l’àlbum expliquen que Enriqueta Martí duia doble vida.

M.A.P. Sí. Durant el dia es vestia de pobre, s’embrutava la cara amb carbó i anava per les presons amb una nena a demanar les sobres del ranxo. De nit, vestia de forma molt elegant i la venien a buscar en cotxes de cavalls. Anava als llocs més elegants de la ciutat: al Liceu, al Casino de l’Arrabassada... Tenia relacions amb gent rica. A més a més, disposava de diversos pisos, alguns d’ells de propietat. A la casa on vivia més, al carrer Ponent, hi tenia una habitació oculta. Tenia calés, això és segur...

El fil conductor de l’obra no és tant la vampira com el jutge íntegre que vol desemmascarar els seus còmplices. Per què?

I.L. Quan nosaltres vam fer l’estudi del cas ens vam trobar amb què va haver-hi diversos jutges: els dos primers van deixar el cas, i el tercer s’hi va centrar. Era algú que es dedicava molt seriosament a l’assumpte; va ser present a la investigació, físicament; fins i tot va inspeccionar els pisos de l’Enriqueta... Però també hi ha elements que ens ajuden a dramatitzar-lo: va patir amenaces, va haver-hi un incendi al seu pis, la seva dona es va posar malalta... No sabem si tot això estava relacionat amb el cas o no... Però ens calia tenir un personatge moral, recte, enmig de tants personatges degenerats i de tants individus que es deixaven intimidar pels poderosos. El jutge era un personatge molt interessant.

La separació de poders, que ara és inexistent, aleshores ni es dissimulava. El rei feia i desfeia al seu gust

La justícia no queda gens ben parada. Va ser tan escandalós el cas?

I.L. La justícia, a l'època, era fatal. Era una època molt convulsa, fotuda, perquè la separació de poders, que ara és inexistent, aleshores ni es dissimulava. El rei feia i desfeia al seu gust. Aquest cas podria haver provocat una caiguda de jutges en cadena, com la Gürtel. Aquest còmic ara és superactual. Els mangonetjos de la burgesia ja es vénen fent des de fa cent anys.

Pinten una Barcelona tenebrosa, front a les visions idíl·liques de la Barcelona del modernisme.

M.A.P. Era una ciutat violenta. Havia de ser horrible. Jo la definiria com a antisocial. Feia només tres anys de la Setmana Tràgica. Hi havia repressió, i grans bosses de marginalitat. I, a més a més, teníem les lleves, una màquina de triturar carn; als joves els enviaven a la guerra del Marroc. En aquells moments el Raval era un lloc de gran pobresa. El Raval es buidava durant el dia, perquè homes i dones marxaven a treballar, i els nens es quedaven sols, allà, al costat d’un port molt conflictiu. La canalla corria molts riscos.

Quin paper va jugar en aquesta història José Millán Astray, pare del fundador de la Legió?

I.L. Millán Astray, el pare del fundador de la Legió, va ser enviat a Barcelona després de la Setmana Tràgica. Era un individu brutal. Feia uns comentaris hiperracistes: sempre acusava als gitanos i els amenaçava. Quan va haver-hi els primers segrestos de nens, Millán Astray es va limitar a destruir els campaments de gitanos. Evidentment, no va servir de res. I més tard, després de la detenció de l’Enriqueta, va intentar tapar el cas per protegir els implicats...

vampira raval millan astray norma comics

Com es decideix quin tipus de dibuix cal fer per a un còmic així?

J.G. Bé, en realitat aquest és l’estil que jo acostumo a fer. Hi ha qui té la idea que aquest tipus d’històries s’haurien de pintar en blanc i negre. Però jo crec que ja era hora de veure l’Enriqueta i a aquests personatges més acolorits. He intentat que fos una història moderna, que es veiés actual. Em va resultar difícil treballar el color, però a la fi vaig trobar la solució. Uso les tonalitats ocre per donar imatge d’història passada, antiga... i uso els tons blaus en els flaixbacs.... Tan sols uso tonalitats clares per al dia de sol en què enterren l’Enriqueta.

Al cap de deu dies de la mort d'Enriqueta ja tornava a haver-hi nens segrestats

La mort de l’Enriqueta suposa la fi del conflicte?

I.L. Què va! La seva detenció i mort van mitigar l’escàndol. Però va continuar havent-hi casos. Al cap de deu dies de la seva mort ja tornava a haver-hi nens segrestats.

J.G. De fet, jo crec que aquests casos han arribat fins avui en dia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat