Qui és Uketsu? Aquest misteriós creador japonès oculta la seva identitat rere una màscara blanca, un vestit negre que cobreix tot el cos i una veu aguda modulada electrònicament. Sense revelar ni el seu nom real ni cap altra dada personal, Uketsu s’ha convertit en un fenomen literari global: la seva novel·la ha estat traduïda a gairebé 30 idiomes, fet que confirma el seu impacte mundial. Enguany també ha arribat a les nostres llibreries Strange Pictures, publicada en català amb traducció d’Albert Nolla Cabellos per Columna, i en castellà per Sandra Ruiz Morilla per a Reservoir Books.
Basant-se en imatges aparentment innocents, algunes publicades en un blog, Strange Pictures teixeix una sèrie d’històries de terror i misteri que acaben connectant-se en un inquietant mosaic d’assassinats
Tot i que mai no ha especificat el seu gènere —una ambigüitat possible gràcies al fet que el japonès sovint omet els pronoms personals—, habitualment es fa servir el masculí per referir-s’hi en els mitjans internacionals. En aquest article seguim aquesta convenció. Basant-se en imatges aparentment innocents, algunes publicades en un blog, Strange Pictures teixeix una sèrie d’històries de terror i misteri que acaben connectant-se en un inquietant mosaic d’assassinats. Amb més de 90 imatges repartides al llarg del relat, el llibre està ple de pistes que conviden el lector a posar-se a la pell d’un detectiu i resoldre l’enigma.
A més del llibre, Uketsu ha construït un univers transmèdia a través de la seva activitat a YouTube, on compta amb 1,7 milions de seguidors. Allà no només dirigeix els continguts, sinó que també compon i interpreta música, balla i crea els seus propis decorats. Tot i no tenir presència física, la seva obra ja és gairebé un concepte en si mateix: no es limita al text, sinó que incorpora dibuixos, vídeos, música i pàgines web. Tot plegat contribueix a una experiència sensorial que transcendeix el format tradicional de la novel·la, construint un món tan inquietant com una casa del terror virtual. Per gaudir plenament dels seus elements, ens submergirem en els ingredients que conformen el seu particular univers. Vam contactar per correu electrònic amb l’enigmàtic autor, que ens confessa que en el futur li agradaria atrevir-se a crear una autèntica "casa del terror".
Desxifran el misteri Uketsu
La força de l'anonimat
Uketsu manté la seva identitat completament en secret; fins i tot el seu nom, que significa literalment “forat i pluja”, no dona cap pista sobre qui és. El va triar, segons ha explicat, perquè li agraden els dies plujosos i els llocs foscos i humits. Aquest anonimat és part essencial de la seva marca personal, fins al punt que ni tan sols el seu editor coneix el seu rostre. Segons un article d’Asahi Shimbun publicat el 2022, fins i tot les reunions editorials es fan sempre amb la càmera apagada. Consultat per ElNacional.cat, el seu editor a Futabasha (l’editorial japonesa que ha publicat Strange Pictures) va refusar comentar detalls sobre la manera com es comuniquen. Sobre les raons que el van portar a construir aquesta imatge anònima, Uketsu va explicar en una entrevista que, als inicis de la seva carrera, treballava en un supermercat i volia ocultar la seva identitat. A més, va afegir un motiu més profund: “Volia representar una existència que eliminés la humanitat visible, com els kurogo (els assistents vestits de negre en el teatre kabuki)”, va declarar en una entrevista amb un diari japonès. La imatge que ha creat no només potencia el misteri, sinó que combina de manera estranya inquietud, humor i una certa tendresa, aprofundint encara més el seu enigma. És, sens dubte, una figura ideal per fer de “mestre de cerimònies” en la seva particular casa del terror.
Un format que trenca fronteres
Una de les sorpreses més grans en tenir entre mans Strange Pictures és la profunda immersió que ofereix la seva experiència de lectura. Tot i que les il·lustracions i els diagrames estan escampats per tot el llibre, estan disposats de manera que no cal anar enrere o endavant per buscar pistes, com sol passar en les novel·les de misteri convencionals. Sobre aquesta estructura, que s’anomena sketch mystery, Uketsu reconeix haver-se inspirat tant en el webmedia com en el manga. Uketsu va debutar com a redactor el 2018 al mitjà digital Omocoro, conegut al Japó pels seus continguts lleugers i humorístics, on es combinen fotografies, il·lustracions i textos per crear un estil visual distintiu. Allà va escriure històries de terror com Parasite Matryoshka, així com continguts còmics col·laboratius, com una guía humorística sobre com amagar llibres o mangas per a adults dels teus pares, on ja mostrava el seu peculiar toc d’inquietud fins i tot en contextos humorístics.
D’un d’aquests experiments, basat en els plànols d’una casa, en va sorgir la llavor de Henna Ie (The Strange House), que després va adaptar en un vídeo per a YouTube. El vídeo es va fer viral i va donar origen al seu primer llibre, posteriorment transformat en manga i pel·lícula. Uketsu també reconeix que el manga ha tingut una gran influència en la seva manera de narrar. Un dels aspectes que més cuida és la “disposició de les pàgines”, una tècnica heretada del manga. “En el llenguatge del manga s’utilitza molt el concepte d’‘inducció visual’, és a dir, controlar com es mou la mirada del lector per la pàgina. Jo també intento aplicar aquesta idea a l’estructura de les meves novel·les”, explica responent a les preguntes d’ElNacional.cat.
Des de petit he estat familiaritzat amb les expressions de terror característiques del que es va anomenar ‘J-Horror’: la penombra, la sensació de no poder escapar, les aparicions que envaeixen la normalitat de manera silenciosa
La por que s’amaga en la quotidianitat
És en aquest format únic on Uketsu aboca els ingredients de la seva particular visió del terror. Tanmateix, no es tracta de monstres ferotges ni de criatures sobrenaturals. L’horror que proposa remet al J-Horror que va triomfar mundialment als anys 2000: una por que s’amaga en la vida quotidiana, una foscor silenciosa que assetja sense escapatòria. “Des de petit he estat familiaritzat amb les expressions de terror característiques del que es va anomenar J-Horror: la penombra, la sensació de no poder escapar, les aparicions que envaeixen la normalitat de manera silenciosa. Estic segur que aquestes sensacions s’han impregnat en la meva sensibilitat, fins i tot a un nivell inconscient”, explica Uketsu. Ara bé, aquesta quotidianitat és profundament japonesa. Com és possible que hagi conquerit lectors d’arreu del món? El mateix autor se’n mostra sorprès: “Les meves històries són molt japoneses (o, en tot cas, asiàtiques), així que mai no vaig imaginar que poguessin ser tan ben rebudes a altres països”, reconeix. Sobre l’èxit internacional inesperat, Uketsu ofereix la seva pròpia reflexió: “Des de fa dècades, al Japó es parla dels problemes socials relacionats amb els ‘fills incapaços d’independitzar-se’ o dels ‘pares que no saben deixar marxar els fills’. Strange Pictures reflecteix precisament aquestes relacions de dependència extrema entre pares i fills. Per als japonesos és una por propera, familiar; mentre que per als lectors estrangers potser resulta una por estranya i exòtica”.
Multigenere i esperit de servei
Tancar un llibre d’Uketsu no significa abandonar el seu món de terror. El mateix dia del llançament japonès de Strange Pictures, a la tardor del 2022, Uketsu va publicar a les xarxes socials un enllaç a un bloc fictici, suposadament escrit per un dels personatges de la novel·la, on els lectors podien consultar els diaris i les il·lustracions clau per resoldre el misteri. A més, a YouTube hi va penjar un vídeo titulat Suite: Strange Pictures, en què interpreta cançons compostes i escrites per ell mateix, tocant la guitarra i el piano. Escoltar aquestes peces després de llegir la novel·la enriqueix l’experiència de la història.
Per què afegir tants continguts a una novel·la ja completa? Uketsu ho explica amb senzillesa: “M’agraden els llibres, la música, el cinema. Així que vaig pensar: si m’agrada tot, per què no fer-ho tot?”. Afegeix que treballar en solitari li permet unificar l’estil i reforçar la seva identitat artística. Més enllà del multigenere, destaca el seu genuí esperit de servei. Al gener d’aquest any, Uketsu va celebrar la seva primera roda de premsa a Tòquio —això sí, fent servir un modulador de veu—. El que més va cridar l’atenció no va ser només el seu aspecte, sinó la seva extrema cortesia envers els periodistes: va respondre en un japonès formal i amb un to sorprenentment amable (tot i que la seva veu continuava sonant inquietant). Fins i tot, preocupat perquè les seves respostes serioses no encaixessin amb la seva aparença peculiar, va improvisar un ball estrany.
Valoro molt l’esperit de servei. Si algú compra una cosa per 1.000 iens (uns 6,15 euros) i sent que ha gaudit l’equivalent a 10.000 iens (uns 61,5 euros), haurà guanyat 9.000 iens (uns 55,34 euros) de felicitat. Jo vull que els meus seguidors sentin que han sortit guanyant al màxim, encara que sigui només un ien
Consultat sobre aquesta actitud, Uketsu va respondre: “Valoro molt l’esperit de servei. Si algú compra una cosa per 1.000 iens i sent que ha gaudit l’equivalent a 10.000 iens, haurà guanyat 9.000 iens de felicitat. Jo vull que els meus seguidors sentin que han sortit guanyant al màxim, encara que sigui només un ien”. Uketsu també ha revelat que, quan va començar a publicar a Omocoro i a YouTube gairebé simultàniament, ho va fer per por que, en una era saturada d’informació visual, el text i les imatges per si sols no fossin suficients per captar l’atenció. Tanmateix, després de consolidar-se com a autor d’èxit internacional, ja no dubta que els seus textos i imatges troben el seu propi públic. Tot i així, insisteix en la importància de seguir actiu a YouTube: “YouTube continua sent la meva base d’operacions, i vull continuar utilitzant-lo. Crear entreteniment només amb imatges i text és divertit, però també sento que l’impacte d’usar àudios i vídeos és enorme”..
Influencia d'altres artistes (de Catalunya també?)
Entre els artistes que més han influït Uketsu, hi ha noms com Edogawa Ranpo, mestre japonès del misteri, i el popular grup musical Southern All Stars. Pel que fa als artistes catalans que l’han influït, Uketsu ho té clar: “M’encanta l’obra de Salvador Dalí. En especial Construcció tova amb mongetes bullides, una pintura que provoca sensacions úniques, impossibles d’experimentar d’una altra manera”. I es acomiada amb un missatge per als seus seguidors a Catalunya: “Estic molt agraït pel suport. I a qui encara no em coneix, m’encantaria que agafés a les mans Strange Pictures”.