Barcelona, 14 d’abril de 1890. Fa 134 anys. Plaça de Catalunya. L’enginyer industrial Francesc Bonet i Dalmau engegava el primer motor del primer automòbil fabricat quasi íntegrament a Catalunya. El Bonet, el primer cotxe català de la història, faria el trajecte que separava les places de Catalunya (en aquell moment, a l’extrem nord de la trama urbana de la ciutat) i del Rellotge (al centre de la Vila de Gràcia) en poc menys de mitja hora. Aquell pioner avançaria amb quatre passatgers a bord: Francesc Bonet, constructor i propietari; l’industrial sabater Bartomeu Huguet (pare de la soprano Josefina Huguet); l’industrial Manuel Bertrand i Salsas (propietari de diverses fàbriques tèxtils al Llobregat) i un mecànic de qui desconeixem el nom.
Qui era Francesc Bonet?
Francesc Bonet i Dalmau era un enginyer industrial nascut el 1840 a Valls, propietari d’una fàbrica tèxtil situada a Barcelona, al carrer Diputació, que havia estat la primera a Catalunya a fer servir màquines tricotoses. Bonet era un emprenedor nat, amb un perfil innovador molt marcat, que li havia donat molt prestigi. Però al marge de la tasca empresarial, va desenvolupar dues activitats que el farien, encara, més popular. La primera com a mecenes de l’òpera. En un racó de la fàbrica, va habilitar un espai per ensenyar a cantar els fills dels seus treballadors i dels veïns del barri. De la Manufactura Sans (que era el nom històric d’aquella fàbrica) van sortir dues figures cabdals de la música catalana del moment: Josefina Huguet i Maria Barrientos.
Qui eren els acompanyants de Bonet en aquell primer viatge?
Aquell grup de persones que van formar part d’aquell primer viatge expliquen molt bé l’altra gran passió de Bonet: “Els vehicles que es movien sense cavalls”. El primer és Bartomeu Huguet (Verdú, circa 1840 – Barcelona, 1907), un autèntic self-made man, que, del no-res, havia creat una moderna indústria de fabricació de calçat. Era, també, el pare de Josefina Huguet, un dels “descobriments” artístics de Bonet. I el segon era Manuel Bertrand i Salsas (Molins de Rei, 1848 – Barcelona, 1911), un potent industrial del tèxtil, que, poc després (1905), seria el creador de la Indústria Sucrera del Segre, a Menàrguens (Noguera), el gegant del sector de la transformació de la remolatxa sucrera (1905); i que seria el promotor del ferrocarril Mollerussa-Balaguer (1905).
Què era el Bonet?
El Bonet era un tricicle de quatre places muntat íntegrament a Barcelona, als tallers de Manufactures Sans. Bonet havia dissenyat totes les peces del seu automòbil: el xassís, format per dos llarguers irregulars i simètrics; i les barres paral·leles i les bieles que desplaçaven la força motriu a l'eix del davant, proveït de dues rodes. Per traslladar l'impuls del motor a l'eix davanter, Bonet va idear un sistema format per una corretja i una politja de vuit polzades amb tensat en marxa que s'accionava amb un pedal situat als peus del conductor. L’única part no catalana del vehicle seria el motor d’explosió monocilíndric Daimler de 2,5 CV de fabricació alemanya, que es demostraria insuficient per remuntar costes i que seria substituït per un bicilíndric Daimler de 2,0 CV.
Què se'n va fer, de Francesc Bonet?
Francesc Bonet va morir a Barcelona el 1898, vuit anys després que el seu automòbil posés les rodes sobre les llambordes dels carrers de la capital catalana i de la Vila de Gràcia. Bonet, que havia posat la primera pedra d’una indústria catalana d’automoció, no ho veuria, però en poc temps Catalunya es convertiria en una potència automobilística. El mateix any de la seva desaparició, va ser creada la fàbrica La Cuadra (1898), que el 1904 es transformaria en la Hispano-Suiza. I a principis del segle XX, apareixerien la Vallet i Companyia (1908), que el 1910 es transformaria en la Biada-Elizalde; i l’Abadal i Companyia (1912), que més tard es convertiria en l’Abadal-Buick. Totes aquestes fàbriques estaven radicades a Barcelona.
L’herència de Bonet
L’any 1915 a Barcelona hi havia tres fàbriques d’automòbils que lideraven el mercat peninsular i que competien amb els models de les grans marques franceses i alemanyes. Aquest detall no va passar desapercebut als governs espanyols, que, lluny de fomentar polítiques favorables a la seva consolidació, li van imposar la deslocalització. En el cas de la Hispano-Suiza —el vaixell insígnia de la indústria automobilística catalana— el rei Alfons XIII, el besavi de Felip VI (els Borbons sempre són al darrere d’aquestes maniobres), va obligar la fàbrica a obrir una gran factoria a Guadalajara (1919), en aquell moment una petita capital de províncies de 13.000 habitants (Barcelona en tenia 720.000), sense enginyers ni mà d’obra especialitzada.