Avui proposem una ruta en tren: de Barcelona a la Tor de Querol, de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, de Vilafranca de Conflent a Perpinyà, i de Perpinyà a Barcelona. Una ruta que es pot fer en dos dies, però que es recomana fer en tres. L'element més atractiu d'aquesta ruta és, sens dubte, el trajecte entre la Tor de Querol i Vilafranca, que es fa amb el "tren groc" (train jaune), un deliciós trenet, amb vagons descoberts, que circula a velocitat de tortuga per uns paratges meravellosos.

El tren Barcelona-Puigcerdà passa per paratges de gran bellesa a la Cerdanya. Fotografia: Jordiferrer. Viquipèdia.

L'aproximació

Per començar la ruta cal agafar el tren que va a Puigcerdà i que travessa la frontera francesa fins a l'estació internacional de la Tor de Querol - Enveig. No hi ha gaires trens que travessin la frontera: tan sols quatre al dia. Si volem agafar el tren groc de la tarda, haurem de prendre el tren de Puigcerdà que surt de Barcelona a les 6h22 del matí o, en un horari més raonable, el de les 9h51. Aquesta part del viatge és llarga: passarem per la línia de regionals més lenta. Són tres hores i quart fins a arribar al destí. Això sí, els que no viatgin amb freqüència per la línia, val la pena que estiguin atents a la finestreta. Després d'una zona inhòspita de fàbriques, ciutats dormitori, aparcaments de camions i grans descampats, al Vallès, s'entra a una zona de paisatges molt atractius a partir de la Garriga. I la part de trajecte a partir de Ripoll és d'una gran bellesa. El tren passa pel cèlebre "túnel del caragol", a la collada de Toses: es tracta d'un túnel de forma helicoïdal, de 3,9 km, que permet superar un desnivell de 80 metres: una genial obra d'arquitectura de fa cent anys.

Tren groc a l'estació de la Tor de Querol. Fotografia: Herbert Ortner. Viquipèdia.

A la Tor de Querol

Si hem agafat el tren de RENFE, i aquest va puntual, arribarem a la Tor de Querol cap a les 13h. No tindrem gaire estona per a perdre, perquè el tren groc de la tarda surt a les 15h13 (el del matí surt a les 8h28, abans que no arribi a la Tor el primer tren procedent de la frontera). Si volem anar a menjar alguna cosa a la Tor, probablement haurem de caminar bastant, perquè no hi ha gaires locals prop de l'estació. Així doncs, es recomana anar a menjar una pizza o un entrepà, sense entretenir-se gaire. Els bitllets del tren groc els podeu comprar de forma anticipada a la companyia ferroviària francesa, la SNCF, però també es poden comprar a les taquilles de l'estació o a les màquines expenedores. No es tracta de cap bitllet especial: compreu un bitllet de rodalies normal per a Vilafranca de Conflent (Villefranche-Vernet-I.B).

El tren groc. Fotografia: SNCF Médiathèque - Bruno Vignal.

El tren groc

Al tren, no ho dubteu: trieu els vagons descoberts: veureu molt millor el paisatge, gaudireu de l'aire, i experimentareu una sensació indescriptible en travessar els túnels... Això sí, no oblideu de portar gorra i protector solar, perquè el sol pot ser molt fort. El tren groc és tota una atracció a la regió. No és només que els passatgers es prenguin el trajecte com una festa. També els conductors i els vianants que es creuen amb el comboi aplaudeixen, criden, xiulen i animen, perquè el tren s'ha convertit en un element d'identitat regional. No hi ha gaires problemes per relacionar-se amb la gent que passa, perquè el tren va a velocitat de tortuga. Per cobrir els 55 quilòmetres de trajecte, triga tres hores i vint minuts: una velocitat mitjana de 16 quilòmetres per hora. És a dir, va més lent que els maratonians d'elit. Això sí, els sotracs són constants: a pesar d'anar tan lent, el viatger es mourà com si fes anar una piconadora.

Tren groc al seu pas per un viaducte. Fotografia: Thierry Llansades. Flickr.

Entre muntanyes

Sens dubte, un dels principals atractius del tren groc és l'entorn per on passa. De fet, circula per zones molt altes de muntanya, que a l'hivern estan gairebé sempre nevades. En alguns punts, el tren fa ziga-zagues entre pastures, i el viatger està a escasses passes de les vaques. En altres indrets, els vagons passen per boscos feréstecs: les branques gairebé envaeixen els vagons descoberts. El tren s'atura a pobles preciosos, molt ben cuidats, amb cases de gran bellesa, com Font-Romeu o la Guingueta d'Ix. Però sens dubte, el més impressionant d'aquest viatge és el pas del trenet per les zones més accidentades; les supera mitjançant tot un seguit de petits túnels i de grans viaductes. El passatger tindrà unes vistes impressionants: els que tinguin vertigen i vagin als vagons descoberts, val més que no s'aboquin.

El tren groc durant el seu trajecte. Fotografia: Cristian Bortes. Flickr.

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent és una localitat espectacular per les seves restes històriques. La ciutat va ser cedida a França el 1659, pel Tractat dels Pirineus. De sobte es va trobar situada a la frontera. Els francesos van encarregar a Vauban, el gran arquitecte militar, la fortificació de la localitat davant un previsible conflicte amb Espanya, i la resistència de les poblacions a incorporar-se a França. Malgrat tot, el 1674 els habitants de la zona van assaltar la vila i van massacrar la guarnició. L'exèrcit francès va apoderar-se ràpidament de la ciutat i va executar molts dels seus habitants. El 1794 la vila va ser breument ocupada per les tropes espanyoles; en recuperar-la els francesos, van construir un castell, Fort Libèria, per dominar estratègicament l'entorn amb les seves bateries. El fort està connectat amb la ciutat per una escala subterrània de 734 graons. Les fortificacions i el fort han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i avui en dia poden ser visitats.

Fortificacions de Vilafranca. Fotografia: Doronenko. Viquipèdia.

De Vilafranca a Perpinyà

Sens dubte, la millor opció en aquest viatge és dormir a Vilafranca de Conflent i aprofitar el matí del dia següent per visitar els espectaculars monuments de la zona. Aquí és recomanable fer reserva prèviament per a l'allotjament, ja que no hi ha gaires opcions. El segon dia, després de visitar Vilafranca, es pot agafar el tren fins a Perpinyà: es tracta ja d'un tren de rodalies normal, que circula a una velocitat acceptable: en tres quarts d'hora arriba a la capital de la Catalunya Nord. Ara bé, cal estar alerta, perquè el darrer tren surt de Vilafranca a les 15h25. Aquí, els que vulgueu, podeu visitar Perpinyà i quedar-s'hi a dormir: és una ciutat que val la pena. Podeu fer una visita original si us deixeu portar per la Guia sentimental de Perpinyà d'un escriptor nord-català, Jean-Daniel Bezsonoff. Els que vagin més apressats, poden prendre el tren a Perpinyà fins a Barcelona. Amb l'AVE trigareu tan sols una hora i quart. Si voleu seguir fent turisme ferroviari, sempre podeu agafar el tren de rodalies, que us portarà xino-xano pels meravellosos paisatges del Rosselló (com Elna, Cotlliure, Portvendres...) i de l'Empordà.

Perpinyà. Fotografia: Alex Alishevskikh. Flickr.

Aprofitar l'ocasió

Des de fa anys l'SNCF anuncia periòdicament el tancament del tren groc, tot argumentant que cal construir una línia ràpida, o tancar-la, perquè el tren és massa lent. De moment, el tren groc ha sobreviscut, però no està clar que aguanti gaires anys més. Per tant, qualsevol que tingui l'ocasió de fer aquesta ruta, val més que ho faci ara. No se'n penedirà.