Passen els anys, i ja en van més de 30, i Magic: The Gathering continua mostrant una impressionant capacitat per reinventar-se sense perdre la seva essència. I és que el proper 6 de març veurà la llum una de les col·leccions més esperades dels últims mesos, la barreja de l'inabastable univers de Magic amb el llegendari món de les Teenage Mutant Ninja Turtles, més conegudes com les Tortugues Ninja. Els grans protagonistes, doncs, passen a ser Leonardo, Raphael, Michelangelo i Donatello, en una cuidada col·lecció que promet una bona dosi de nostàlgia, així com quilos i quilos de pizza.
Un encaix perfecte de dos universos màgics
Més enllà de l'ullet nostàlgic a la sèrie animada que va marcar tota una generació des del seu debut el 1987, la col·lecció busca integrar-se de forma real en les mecàniques del joc. No es tracta només de cartes il·lustrades amb personatges coneguts, sinó d'un disseny que dialoga amb les regles i estratègies actuals. Les Tortugues interactuen amb habilitats ja existents, potenciant arqueòlegs populars en formats com Commander. Cadascuna arriba amb habilitats dissenyades per reflectir la seva personalitat clàssica: lideratge i disciplina en el cas de Leonardo; agressivitat i combat directe per a Raphael; caos festiu i joc imprevisible per a Michelangelo; i sinergies tècniques i artefactes en el cas de Donatello.
La col·laboració també inclou el seu etern mestre, Splinter, i l'arxienemic Shredder, les cartes del qual prometen generar enfrontaments temàtics a la taula. En particular, Shredder introdueix mecàniques centrades en el control i la manipulació del camp de batalla, evocant el seu paper com a estratega implacable.
La unió fa la força
Un dels punts més interessants de la nova col·lecció de les Tortugues Ninja és la sinergia entre combat coordinat i habilitats desencadenades en grup. Les Tortugues comparteixen efectes que es potencien quan ataquen juntes. No es tracta només d'acumular criatures, sinó de coordinar atacs per activar bonificacions addicionals, com robatori de cartes o generació de fitxes de suport. Aquest disseny reforça la identitat d'equip que sempre ha definit els personatges.
En paral·lel, la col·lecció introdueix una subtemàtica centrada en “entrenament” i “disciplina”, representada en cartes associades a Splinter. Aquestes mecàniques permeten millorar criatures progressivament, ja sigui mitjançant comptadors +1/+1 o habilitats temporals que es consoliden amb el temps. El resultat és un arquetip que premia la planificació a mitjà termini enfront del joc explosiu immediat. Pel costat oposat, les cartes vinculades a Shredder aposten pel control i la disrupció. S'hi exploren efectes de sacrifici forçat, manipulació del cementiri i càstigs per atacar en solitari, cosa que crea una tensió estratègica molt temàtica: el vilà prospera quan desarticula la feina en equip de l'oponent.