El Museu d'Història de Catalunya ofereix, fins al 22 de maig, l'exposició T'estimo. Una història de l'amor i el matrimoni. Es tracta d'un recorregut per la història de l'amor i el matrimoni, que s'inicia al temps dels grecs i els romans i es clou als temps actuals. L'objectiu és visualitzar com les percepcions de l'amor i el matrimoni han anat variant al llarg del temps, i com les articulacions entre ambdós no han estat sempre iguals. L'exposició recorre a diferents tipus de materials per tal de mostrar les evolucions de l'amor i del matrimoni: peces etnogràfiques, fotografies, escultures, pel·lícules, fotografies, gravacions d'àudio...

De l'amor clàssic a l'amor cristià

Els dos primers espais es concentren en contraposar l'amor clàssic amb l'amor cristià. La permissivitat de grecs i romans envers les relacions sexuals extramatrimonials s'il·lustra amb obres artístiques clàssiques carregades d'erotisme i amb referències a la mitologia grecoromana. Però enfront de la idea clàssica de separació entre la institució matrimonial i la vida sexual, l'exposició ens posa de manifest els canvis introduïts en el cristianisme, que implicava el matrimoni com a sagrament, però també com un instrument de control social.

L'amor cortès

Com a trànsit entre l'amor del cristianisme i l'amor al temps recents, un sol apartat: el referent a l'amor cortès. Gravacions de cançons de trobadors i peces artístiques il·lustrades amb imatges d'amor cortès, es completen amb una peça espectacular: un exemplar magníficament il·lustrat del Romant de la Rose, una novel·la francesa medieval sobre el tema dels amors galants.

El contrast: pagès i romàntic

Un apartat, il·lustrat bàsicament amb materials etnogràfics, ens trasllada al segle XIX i principis del XX i ens mostra el matrimoni rural com una estratègia econòmica i d'aliances familiars, que té ben poc a veure amb l'amor. Com a contrast, se'ns presenta en un altre espai l'amor romàntic, nascut al segle XIX entre les classes altes; tota una altra visió de la sexualitat i de l'amor. És la part més extensa de l'exposició, amb una interessant col·lecció de fotografies de bodes i un apunt sobre el qüestionament al model imperant per part d'alguns moviments revolucionaris. Per destacar la doble moral relacionada amb el tema, l'exposició dedica un petit espai tancat, semiamagat, a la prostitució, amb algunes de les peces més curioses i sorprenents de l'exposició: des de fitxes de prostíbuls, i targetes de visita de prostitutes, fins unes magnífiques portes i finestres amb dibuixos eròtics del més famós meublé de Barcelona: la Casita Blanca.

L'amor en l'actualitat

El darrer espai, està separat de la resta de l'exposició per una projecció sobre una cortina que divideix en dos, dràsticament, l'exposició. Està destinat als "Amors d'avui, amors plurals", on es posa èmfasi en la diversificació de les relacions afectives i sexuals en els darrers lustres, després de la revolució sexual que va desvincular sexualitat i reproducció. En el darrer espai, mitjançant testimonis diversos i estadístiques de diferent tipus, s'intenta presentar diferents tipus de relació: des del matrimoni homosexual a les parelles obertes... I es tanca l'exposició amb una mostra de deu parelles famoses en la història de la humanitat, que va des de Tristany i Isolda, fins Oscard Wilde i lord Alfred Douglas, tot passant per Tirant lo Blanc i Carmesina.

Èxit final

Sens dubte el tram que genera més complicitats entre els visitants és el passadís final, destinat que cadascun dels presents exposi tot allò que li sembli convenient sobre l'amor. N'hi ha prou amb unes quantes cordes, unes pinces i uns paperets de colors on cadascun pot posar la seva opinió sobre l'amor. Missatges en totes les llengües del món emplenen les cordes: sembla ser que pocs visitants es resisteixen a deixar la seva opinió. Les visions sobre l'amor són ben diverses, des de les que reflecteixen relacions tranquil·les i reposades: "Amor és saber que sempre seràs al meu costat", fins als que desprenen la passió més arrauxada: "Amor és la bogeria de ser dins teu". I, evidentment, no manquen els cors travessats per una fletxa amb dos noms (catalans, castellans, anglesos, suecs o hindús). Però el més obvi i el més present, és sens dubte, el missatge més clàssic: "Amor ets tu".

Ambició desbordant

L'exposició tracta d'abordar dos temes prou amplis, l'amor i el matrimoni al llarg de 20 segles d'història. Un plantejament molt ambiciós. I, òbviament, era ben difícil equilibrar els temes: no acaba de quedar clar perquè es destina tot un apartat a l'amor cortès, un fenomen curt en el temps i que només afecta certes classes socials, ni tampoc és gaire fàcil justificar la tria de deu parelles per l'espai "El jardí de l'amor". També era difícil oferir materials rellevants sobre tots els temes. Alguns espais gaudeixen de peces magnífiques, prou vistoses, com les referents a la revolució sexual. D'altres són molt menys atractives, com les referents al matrimoni cristià, o estan mancades de ritme, com la tria de llargs talls de pel·lícules de Hollywood sobre l'amor romàntic o les inacabables gravacions de cançons trobadoresques. El desafiament generat per tanta ambició finalment no és superat: la sensació final és de superficialitat. És molt fàcil sortir de l'exposició sense haver après res de nou sobre un tema tan ampli com l'amor i el matrimoni.