En català tenim molts parells de paraules que sonen igual però que s’escriuen diferent, i això fa que es confonguin molt sovint. Per exemple, ens podem trobar amb la disjuntiva de si escriure com o com a, pot ser o potser, quan o quant, sinó o si no... En aquest article, però, ens centrarem en l’etern dubte de si escriure tan o tant.
La diferència principal és que tan és un adverbi i tant pot ser un adjectiu, un pronom o també un adverbi. D’acord, molt bé, però quan s’ha de fer servir l'un o l’altre? Escriurem tan davant adjectius o adverbis: “Aquest restaurant no és tan bo com diuen” o “No ho ha fet tan malament”. Tant, en canvi, pot ser un adjectiu quantitatiu, és a dir, el trobarem al costat d’un nom i, a més, té flexió (tant, tanta, tants, tantes): “No tinc tant temps com dius” o “No tinc tants diners com dius”. A més, també pot ser un pronom, que funciona sol: “Compte, que no me'n queda tant”. També, el tant adverbi el trobarem acompanyant verbs ("Ha plorat tant que té els ulls inflats") o en expressions lexicalitzades, com ara tant de bo o i tant. Per acabar, també tenim les expressions tan... com i tant... com. En aquests casos el tan apareixerà en oracions comparatives: "No és tan simpàtic com tu"; i el tant en oracions inclusives, és a dir, que introdueixen dos elements idèntics: "En Marc és perfecte: és tant simpàtic com atractiu". I ara...