José Eduardo Agualusa és un dels més prestigiosos autors en llengua portuguesa. I ara arriba en català el seu darrer llibre, Teoria general de l'oblit (Edicions del Periscopi) amb traducció de Pere Comellas. Es tracta d'una novel·la on aprofundeix en la seva tècnica d'explicar la història del seu país, Angola, mitjançant personatges carregats d'emotivitat que es topen amb circumstàncies extraordinàries, fins i tot sobrenaturals. En aquest cas, Agualusa repassa la història de la descolonització angolesa i els gairebé 50 anys d'independències a partir de la història d'una portuguesa, la Ludo, que es queda aïllada a Luanda quan els seus compatriotes es repatrien i intentarà passar desapercebuda, fent vida de talp durant lustres.

sao martinho dos tigres angola pixabay

El trencaclosques angolès

Una de les gràcies de La teoria de l'oblit és que en les seves històries coincideixen personatges que semblen absolutament insòlits i antagònics (Agualusa ja ho havia fet, per exemple, a Estação das chuvas, un dels seus llibres clau). A través dels seus personatges, Agualusa intenta representar la diversitat ètnica, cultural i social de la societat angolesa. Però, a més a més, retrata un país amb una història molt peculiar, en què la lluita anticolonial va deixar pas a una cruel guerra civil, amb múltiples ingerències estrangeres. Un temps en què, a Angola, sota el pretext d'implantar una societat comunista, es va instal·lar una dictadura de partit que va generar grans desigualtats socials.  Un país on els discursos sovint amagaven realitats diametralment oposades. I on la realitat i la ficció acaben barrejant-se, perquè a Angola tot és possible. En un punt de la novel·la es cita el robatori d'un Boeing 727 de l'aeroport de Luanda. És real. No és un invent del novel·lista. El 2003 un avió que estava immobilitzat per una resolució judicial des de feia 14 mesos, va omplir els seus dipòsits i va emprendre el vol. Va desaparèixer. Per sempre. Fins ara. Els serveis secrets dels Estats Units temien que fos usat com a míssil (feia ben poc de l'11-S). Però no va ser usat per cap grup terrorista. El més probable és que fos venut, transformat, rematriculat i reutilitzat... Però també podria haver estat utilitzat per portar un carregament de contraban i destruït. O, senzillament, va caure al mar quan fugia... Qualsevol de les hipòtesis entra, bàsicament, en el camp de la ficció. Però és real.

Poesia contra crim

La història d'Angola és tràgica. El període colonial es va caracteritzar per la discriminació racial i per l'opressió portuguesa. Però la independència va obrir la porta a nous problemes... Una guerra civil de gran crueltat, autèntica misèria que afectava a amplis sectors de la població, una elit que es va enriquir de forma indecent amb els recursos públics, la repressió fins i tot contra alguns dels nacionalistes històrics, la difusió de comportaments mafiosos, el caos urbà a Luanda... Tot això apareix en la novel·la d'Agualusa. Amb aquests elements el més fàcil seria fer una novel·la dramàtica, amb llàgrima fàcil. Però tot llegint Teoria general de l'oblit es somriu més que es plora. Perquè Agualusa combat la tragèdia de la realitat amb poesia. Els personatges de la novel·la estan amarats de tendresa... I és aquesta tendresa la que pot humanitzar a un mercenari, a un corrupte, a un criminal a sou o a un colon racista. Ningú és absolutament pervers, en les obres d'Agualusa, però ningú és absolutament bo. I els moments de major dramatisme es trenquen amb episodis d'humor o de misteri. El contrapunt a la desagradable realitat és la fantasia, com en el cas d'un personatge que desapareix misteriosament deixant tan sols el seu barret. Hi ha qui ha emparentat Agualusa i altres autors africans lusòfons amb el realisme fantàstic llatinoamericà; però potser seria més correcte emparentar-los amb la literatura oral africana, no només en la clàssica, sinó també en l'actual, de taverna, farcida també de fantasmes, bruixots que volen de nit en avions fets de bambú, sirenes de bellesa captivadora, dones que captiven als marits aliens amb pocions incorporades a la sopa o governants que beuen sang humana...

bandera angola pixabay

L'incombustible Agualusa

Des de fa ja alguns anys, tres autors africans han obtingut el major prestigi en les lletres portugueses: l'angolès José Eduardo Agualusa, el moçambiquès Mia Couto i el capverdià Germano Almeida. Tots tres han creat una narrativa repleta d'elements fantàstics i amb molta autocrítica, allunyada del que van fer la majoria dels autors africans del període de les independències. José Eduardo Agualusa (Huambo, 1960) és un angolès blanc que sovint ha col·laborat amb els mitjans de comunicació portuguesos i brasilers. La seva primera novel·la, A conjura (1989), ja va ser una revelació. Ha treballat el conte, la novel·la, la poesia i el relat de viatges. Sovint les seves novel·les són una reivindicació de la criollitat i del mestissatge d'Angola, com ho són Nació criolla (un dels pocs títols traduïts al català) o As mulheres do meu pai. Els elements fantàstics són freqüents a les seves novel·les, però són especialment intensos en algunes com A feira dos assombrados. Però potser una de les seves obres més emblemàtiques és Estação das chuvas, una novel·la que recrea la repressió política de l'Angola de la segona meitat dels setanta a través de la figura d'una poeta, Lídia do Carmo Ferreira, una escriptora que mai no va existir, però que ja molta gent a Angola pren per un personatge real.

Retorn a la fórmula d'èxit

Teoria general de l'oblit no és potser la novel·la més contundent d'Agualusa; no té l'argument misteriós i innovador d'A feira dos assombrados, però tampoc entra a fons en la crítica política com a Estação das chuvas. Ni tan sols qüestiona els punts més amagats de la història angolesa com a Nació criolla (on parlava de l'elit angolesa del XIX i la seva implicació en el tràfic d'esclaus). A Teoria general de l'oblit Agualusa retorna amb habilitat a les tècniques que li han garantit l'èxit a les seves novel·les anteriors: un ventall molt ampli de personatges pintorescos, els elements més surrealistes de la història angolesa, presència de fets fantàstics, aproximació amable als personatges més agressius... Una fórmula que s'havia mostrat eficaç a les obres anteriors i que Agualusa explora de nou en aquest cas amb notable èxit. Aquesta és, potser, una de les obres més comercials de l'autor africà. Per gaudir de Teoria general de l'oblit no cal estar interessat en la història africana, perquè la novel·la no té cap vocació etnogràfica. Agualusa fa literatura, i de la bona, i aquest llibre és una magnífica forma d'aproximar-se a la seva obra.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat