Donna Leon torna a l'atac amb una novel·la negra, La temptació del perdó, protagonitzada pel seu personatge favorit, el comissari Brunetti, i amb l'acció situada a la seva ciutat favorita: Venècia (publicada per Edicions 62). Un home apareix greument ferit al peu d'un pont de la ciutat dels canals i Brunetti es posa a investigar un cas que el durà per les entranyes del tràfic de drogues i del narcotràfic i també de la corrupció. Ho tindrà ben difícil perquè l'home és inconscient i els seus familiars no semblen disposats a explicar-li tota la veritat a la policia.

Brunetti perd la moral

Brunetti, com a policia, està decidit a trobar tota la veritat del cas. Però a mesura que la investigació avança es va complicant i van apareixent nous factors que obren noves vies cap a nous problemes. Brunetti es veurà immers en problemàtiques que el condueixen cap a les clavegueres de la societat moderna, una societat en què les màfies no només trafiquen amb drogues o amb assassinats a sou, sinó que es dediquen a afers molt més prosaics que poden afectar a moltes persones ben corrents. Però Brunetti, alhora que coneix les víctimes dels crims, coneix als criminals. I els criminals de Leon no són éssers despietats que no tenen principis, sinó individus normals i corrents, amb vides complicades que els poden dur cap al camí del mal. I Brunetti, en aquest cas, ja no és un jove idealista, sinó un individu que dubta sobre la seva funció. Ser comissari és ser agent de l'ordre, i l'ordre no sempre és just. I Brunetti ho sap, això.

Les pors de Brunetti

Brunetti viu el cas de La temptació del perdó d'una forma molt personal, perquè toca temes que poden afectar a la seva família. No observa, doncs, la investigació d'una forma freda, sinó que s'hi involucra de forma contundent, fins i tot fent algunes relliscades notables que obligaran a reorientar la tasca policial una vegada i altra. En aquesta novel·la negra, la veritat s'obre pas lentament, algunes vegades gairebé per casualitat. I retrata un món, el contemporani, en què el mal acaba afectant a qui menys s'ho espera. La Venècia de Donna Leon, com la real, sovint fa pudor de claveguera.