Esperes, impacient, durant tot el dia que arribi la nit. Assegut al porxo, observes la quietud de la tarda: l'ombra mil·limètrica que va perfilant els terrats, les parets i les cases. No ho saps explicar, però gaudeixes d'aquesta lentitud abstracta del carrer, com si res ni ningú tingués importància. De tant en tant beus una mica d'aigua i estires els braços. Et fan mal els genolls, t'has deixat la gorra al menjador i perquè no t'acorralin pensaments funestos, calcules la distància i l'esforç per aniquilar una altra mosca.
Llençant-s'hi de cap
Si no fos per la xafogor assassina, els records et durien cap als estius de bicicleta i bany a la bassa. Els crits d'alegria del teu germà es barregen amb els cossos prims d'adolescents que ignoren el pas devastador dels anys. No recordes els noms de la majoria de les criatures que us banyàveu i apreníeu a fumar, i ara han fet obres en aquella masia on entràveu d'amagat, i la bassa l'han convertit en una piscina i la masia en una casa rural. A mitja tarda, astorat per l'avorriment, has llegit al diari que les granges reguen els pollastres perquè no morin ofegats, que un altre jove britànic s'ha matat saltant des del balcó d'un hotel i que l'observatori Fabra ha arribat per primera vegada als quaranta graus. Et costarà retenir cada notícia.
Cap a les vuit, quan, per fi, la marinada ha arribat al poble, has desat la cadira a l'entrada, has recuperat la gorra i has tancat la porta amb clau. Podries fer el camí a les palpentes. Travesses la plaça, el bar Texas, la farmàcia (tancada) i a recés de les ombres, esbufegant, arribes a la residència. Ja és l'hora de sopar. A ton germà l'han col·locat a la taula del fons. Les teves nebodes ja no hi són, perquè no estan permeses les visites a aquesta hora, però com que et coneixen, per a tu fan una excepció. No t'ho diran mai, però intueixes als ulls de les infermeres la certesa que els teus genolls no trigaran gaire a habitar la residència. Has parlat poc amb ell, perquè fa temps que no parla. Li has explicat que has llegit al diari que reguen als pollastres, que hi ha joves que se suïciden i que mai no havia fet tanta calor. Ton germà t'ha mirat amb aquells ulls que no saps què volen dir-te. L'has ajudat amb la mongeta tendra amb patata, i després del iogurt de postres se l'han endut cap a l'habitació. T'has acomiadat d'ell. Fins demà.
I has tornat cap a casa, tot sol, de nit, pel mig del carrer, mentre enllà de les finestres els homes del temps anunciaven núvols i tempestes. Ara canviaràs de ruta, ni la farmàcia, ni el Texas. Passaràs per davant de la masia, que ara és una casa rural, esperaràs que no hi hagi ningú a la bassa, que ara és una piscina, i si els genolls t'ho permeten et despullaràs com un adolescent i t'hi llençaràs de cap mentre es barreja el cos delicat d'un vell de vuitanta anys i els crits d'alegria del teu germà.