En anglès, la terminació -ing permet crear el gerundi i el participi de present dels verbs (per exemple, wait és 'esperar' i waiting és 'esperant'). Les paraules en -ing, però, també es fan servir com a noms d'acció i efecte (per exemple, meet és 'trobar-se (dues o més persones)' i meeting és 'aplec, reunió de gent'; per això quan molta gent es troba per a escoltar un candidat electoral en diem míting (però podríem haver reaprofitat trobada, que també es diu).
Com que -ing apareix en noms d'acció, s'ha donat la particularitat que, en català, molts esports de risc (o que contenen un cert risc) s'han dit amb una paraula anglesa acabada en -ing. Com a exemples tenim running o jooging —'córrer'—, surfing —'surf'—, climbing —'escalada d'edificis'—, trekking —'tresc'—, karting —'anar amb un kart'—, skating —'patinatge amb monopatí' (a partir de skate 'monopatí')—, rafting —'descens en bot' (avui ja adaptat en ràfting)—, carving —'variant de l'esquí'—, etcètera. I, a partir d'aquí, en català la terminació -ing ha acabat sent un nou sufix propi per a indicar 'esport de risc'.
Denominacions d'esports de risc creades amb aquest nou sufix
És així com tenim barrànquing (forma canònica: barranquisme) o pònting (forma canònica: salt de pont; no he entès mai els qui, parlant en català, en diuen puènting; que no saben que en català és pont i no puente?). Fins i tot hi han activitats de risc que no són ben bé esports però s'hi assemblen, i es diuen amb aquesta terminació; seria el cas de mètring —'acció d'agafar-se darrere del metro en marxa'— o balcòning —'fet de saltar del balcó d'una habitació d'hotel cap a la piscina'—.
I també s'han generat altres denominacions referents a esports que no són de risc però s'hi dona una pàtina d'humor. Així, es pot parlar de camíning (per caminar), tal com feia Josep-Lluís Sotorra a l'article Avui, camining (La Revista, suplement dominical de Nou Diari, 17-11-1996). I altres formes ben gracioses, com l'embússing, l'esport de moda els caps de setmana a Catalunya que té lloc a la xarxa viària, especialment, a les zones més transitades i al retorn a Barcelona (Efectes Secundaris, TV3, desembre de 1997). Igualment, el cocodríling és un esport a què convidava Andreu Buenafuente un entrevistat repel·lent que afirmava que li agradaven els esports d'aventura; llavors en Buenafuente obria una trampa per tal que caigués a la fossa de cocodrils (Sense Títol s/n, TV3, 13-02-1998).
I el rellòtging era l'esport d'aventura a què convidava Andreu Buenafuente el públic assistent al plató tot tirant un rellotge per tal que algú l'entomés (Sense Títol s/n, TV3, 06-03-1998). Finalment, accentuant la broma, es parla de pànxing com un esport, és a dir, estar-se estirat al sofà (i, doncs, criar panxa en comptes d'aprimar-se). Qui va anar més enllà va ser l'Ajuntament de Reus, que, a fi de promocionar el comerç de la ciutat, proposava a la gent que practiqués el divèndring i el dissàbting, és a dir, que anessin a comprar a la ciutat els divendres i els dissabtes.