Stéphane Michonneau és un historiador francès, professor de la Universitat Lilla 3, especialitzat en la història de Catalunya i d’Espanya, i que parla un català impecable. Els darrers anys s’ha dedicat a realitzar recerques sobre la memòria històrica, especialment sobre la batalla de Belchite i el conjunt de la Guerra Civil. És autor d’un famós llibre sobre les polítiques de la memòria a la Barcelona del segle XIX: Barcelona, memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites (Eumo Editorial, 2002), i té un complet article sobre el monument a ColomEl Comissionat de Programes de la Memòria de l’Ajuntament de Barcelona el va convidar, el dia 7, a fer una conferència sobre el monument a Colom, i arran d’aquesta activitat, ha estat entrevistat per El Nacional.

 

Quin és l'origen del monument a Colom de Barcelona?

El projecte és del 1874, i es va iniciar a proposta d'alguns polítics conservadors, que van aconseguir que la seva proposta fos acceptada per l’Ajuntament. És una iniciativa que es produeix molt aviat. La proposta de monument es materialitza abans que Madrid i Huelva hagin construït els seus monuments a Colom. De seguida el projecte de monument es va lligar al projecte de l’Exposició del 1888, que era una iniciativa privada. Es va establir que la seva inauguració havia de coincidir amb la inauguració de l’Exposició. El monument a Colom era l'emblema del procés de reorganització urbanística de la ciutat impulsat amb motiu de l'Exposició.

Així, doncs, la proposta del monument es deu a una iniciativa local?

Efectivament, la idea no surt de l’Estat. Al segle XIX, l’Estat financia molt poc les polítiques de memòria; gairebé totes les iniciatives són locals. En tot cas, aquí ens trobaríem amb un debat intern dins de la societat catalana.

No és l’únic monument a Colom que es construeix en aquella època...

El monument es construeix en un moment de gran interés per la figura de Colom, a tot Europa i als Estats Units.  Entre el 1860 i el 1880 s'erigeixen monuments a Colom a diverses parts d'Amèrica, però també d'Europa: a Nova York, a Lima, a Gènova, a Viena... Quan s'acaba el monument de Barcelona, a Espanya ja n'hi ha set. I a Madrid, a més del monument de la plaça Colón, hi ha dues estàtues més del personatge: una al Ministeri d'Ultramar i l'altra a l'edifici del Senat.

Aquest monument va tenir un cost molt alt. Qui el va financiar?

Va haver-hi una subscripció popular, que en realitat només va aconseguir cobrir una petita part del cost total. Aquesta suscripció tractava de representar les elits, i per això les contribucions mínimes eren molt altes: eren ben pocs els que podien aportar-hi diners. A la fi només hi van participar 300 persones, de tot Espanya i d’Amèrica, amb importants aportacions de les empreses... Era una subscripció per moure les elits, no tenia res a veure amb les aportacions realitzades per als monuments a Verdaguer o al doctor Robert, autènticament populars. 

Quines diferències té el monument de Barcelona respecte a altres monuments colombins, com el de Madrid o el de Huelva?

A Madrid i a Huelva els monuments a Colom destaquen el paper de Castella com a protagonista de la conquesta americana, mentre que a Barcelona s’apunta més cap la participació de la Corona d’Aragó en un projecte compartit. La idea de fons és que sense Catalunya la descoberta no s’hauria pogut fer. A Madrid i a Huelva hi ha un missatge religiós (a Huelva, fins i tot hi ha una creu en l'obra); en canvi, al monument de Barcelona no hi ha referències religioses. Les motivacions del Colom català són més patriòtiques i comercials, les del Colom espanyol més colonitzadores i evangelitzadores. La visió catalana de Colom seria una visió més laica i capitalista. 

Vostè afirma que el 1892 va produir-se un divorci entre Colom i Catalunya. Per què?

Fins al 1892 Barcelona va participar de l'onada d'admiració col·lectiva a Colom que travessava Europa i Amèrica. I se li va donar una visió provincialista: se'l presentava com un representant del geni comercial català, bàsic per a la modernització espanyola. Però la interpretació religiosa i centralista del personatge es va imposar a tot Espanya el 1892, amb la commemoració del quart centenari del descobriment. Va triomfar la visió de Colom com a exponent de la raça i aquesta lectura no agradava a Barcelona. La dècada de 1890 a Catalunya es va difondre una lectura nacionalista de la història, i Colom no hi encaixava. Hi ha debats, encara, sobre si Colom era català o no, però ja no és un personatge que encaixi en la lectura de la història dominant.

El monument a Colom és la torre Eiffel catalana"

En el moment de la seva construcció, aquest monument es va considerar com una exaltació de la tecnologia.

Evidentment. En el monument a Colom era més important el valor tècnic que l'estètic. El monument, artísticament parlant, és molt clàssic. No se'l valora per la bellesa, sinó per l'alçada, pel volum... El monument a Colom volia reflectir una societat que estava progressant, que valorava la ciència i la tècnica com a signe del seu progrés. I el gegantisme era important per demostrar la capacitat tecnològica d'aquesta societat. El monument a Colom és la torre Eiffel catalana. En aquell moment era la columna més alta del món, i tenia un gran ascensor a l'interior, en un moment en què n'hi havia molt pocs. Això era essencial. A més a més, el monument a Colom oferia la possibilitat de tenir una vista panoràmica de la ciutat, en un moment en què per veure-la així calia pujar a Montjuïc... I el missatge tecnològic va lligat a un missatge polític: fer el monument més gran és una forma de demostrar superioritat, aquest monument va ser construït per una empresa catalana. La idea de fons era demostrar que Catalunya era més moderna i més industrial que la resta de l'Estat, i que havia de conduir el progrés d’Espanya. La idea de Catalunya com a locomotora d’Espanya.

Vostè considera que la imatge de Colom és apreciada pels barcelonins?

Aquest monument des del punt de vista polític ara no té gaire sentit. De fet, ja fa molt de temps que no té gaire sentit. Però malgrat que les motivacions polítiques van caure fa més de 100 anys, hi ha una mena d’identificació entre la ciutat i el monument. No sé si és pel seu perfil, per la seva ubicació, perquè marca l'skyline de la ciutat... Colom és reproduït en moltíssimes postals, i tots els barcelonins el tenen present en el seu imaginari. És un monument que té un valor icònic molt important. Funciona en l'àmbit de l’imaginari de Barcelona, per als estrangers, però també funciona amb la identificació dels barcelonins amb la seva ciutat.

Darrerament hi ha hagut molta polèmica sobre el monument a Colom. Però no sembla que vostè sigui partidari de retirar-lo...

El valor icònic d’aquest monument és important. El 1936 els anarquistes ni es van plantejar tirar-lo a terra. Per això, pel valor que té per als barcelonins, no em sembla adequat enderrocar-lo. El monument a Colom forma part de la marca Barcelona. Sóc partidari d’assumir el passat, sigui quin sigui. Tenim un passat imperialista i colonialista, però les coses s’han d’assumir. Potser el que s’hauria de fer és explicar a la gent amb cartells i amb fulletons el que representa aquest monument i ajudar a situar-lo en el que és la Catalunya d’avui. El monument a Colom forma part del patrimoni de Barcelona i s’ha de preservar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat