Guanyadora de tres ors olímpics, Sonja Henie va dominar les pistes de patinatge i seduir les pantalles de cinema.  

Lo peor de todo (1992), Héroes (1993) o Caídos del cielo (1995) van fer de Ray Loriga un dels màxims representants per aquestes latituds de la Generació X literària. Etiqueta de la qual sempre va renegar i que, formalment, va començar a distanciar-se a partir de novel·les com Trífero (2000). 

A Trífero, l'escriptor madrileny ens endinsa en la vida de Saúl Trífero, un personatge misteriós i errabund que acaba trobant certa estabilitat quan es casa amb Lotte, una robusta patinadora noruega que mor en un desgraciat accident. 

Tres són les grans passions esportives de Ray Loriga: la boxa, el futbol i el patinatge artístic, disciplina que practicava una de les seves heroïnes particulars: Sonja Henie, figura en què es va inspirar per construir el personatge de Lotte. 

Sonja Henie va néixer el 8 d’abril de 1912 a Oslo en una família on abundaven els esportistes d’elit: el seu pare, Wilhem Henie, no només era un pròsper empresari  sinó que havia estat campió del món de ciclisme. 

No sabia caminar que la petita Sonja ja mostrava unes habilitats extraordinàries sobre els patins. Campiona de Noruega amb només onze anys, a 12 va participar en els seus primers Jocs Olímpics, els de 1924 a Chamonix, França. Va quedar vuitena. El 1927 es va coronar campiona del món (mantindria la seva hegemonia durant la següent dècada) i l’any següent va conquerir el seu primer or a les Olimpíades de Sankt Moritz 1928. Repetiria medalla als Jocs de Lake Placid de 1932 i els de 1936 a  Garmisch-Partenkirchen.

La seva tècnica innovadora i el seu estil glamurós no només van transformar el patinatge sinó que van fer de Sonja Henie una icona popular. De fet, en les seves aparicions públiques es congregaven tants admiradors que havia d’anar protegida per policia i seguretat privada. 

Acabada la seva carrera a les pistes de patinatge, Henie va fer el salt al cinema, protagonitzant, amb gran èxit, una vintena de produccions de Hollywood. A mitjans dels anys 60 se li va diagnosticar leucèmia, malaltia de què va morir el 12 d’octubre de 1969. Actualment, una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood recorda la musa de Ray Loriga.