Quan les llums del Teatre Coliseum s’apaguen i l’escenari esclata amb la primera nota de Six, ja saps que el que veuràs no és un musical com els que acullen habitualment els teatres de Barcelona. Entre perruques, corones i vestits del públic, ja pots intuir una comunitat de fans inesperada, la qual és molt conscient de què veurà sobre l’escenari: la història de les sis dones d’Enric VIII. Això sí, explicada força diferent de com l’havíem sentit fins ara. Una història que gairebé tothom coneix per com van acabar aquests matrimonis, dos d’ells en divorci, dos en decapitació i un amb una mort. Tot i que la història ens fa viatjar més de cinc-cents anys enrere, l’estètica de l’espectacle és ben diferent: les reines d’Anglaterra es transformen en estrelles de pop modernitzades. El show parteix d’una competició entre les sis reines per descobrir quina d’elles ho va passar pitjor i va patir més les conseqüències d’haver-se casat amb Enric VIII, el qual no surt representat a l’obra. Les protagonistes reals d’aquesta història, Caterina d’Aragó, Anna Bolena, Joana Seymour, Anna de Cleves, Caterina Howard i Caterina Parr, interpreten cadascuna una cançó per explicar les seves vivències amb el rei de la casa Tudor. O més ben dit, per reescriure-les.
Amb un to descarat, irònic i feminista, l’obra posa l’accent en com aquestes dones han estat tradicionalment recordades només per la seva relació amb un home, un rei, a més a més. Però aquí, a Six, tenen veu pròpia. I la fan servir a través d’un espectacle musical explosiu en format concert que combina pop, rock, electrònica, hip-hop i fins i tot reggae. Cada cançó és un retrat viu d’una de les esposes, però també una picada d’ullet a grans dives del pop contemporani, com Beyoncé, Adele, Rihanna, Ariana Grande, Avril Lavigne i Alicia Keys.
Després del tema d’obertura Ex Wives, Caterina d’Aragó (Billie Kerr), la primera dona, pren el protagonisme per interpretar No Way. La monarca espanyola explica com, després d’anys de dedicació i entesa, Enric VIII vol divorciar-se d’ella, mentre que ella no ho accepta “de cap manera” i ho refusa destacant la seva força i determinació. Tot i això, no li serveix per escapar del destí final que tant espera el monarca. Aquí és on passa en primer pla la famosíssima Anna Bolena (Yna Tresvalles) amb el seu tema Don’t Lose Ur Head, recordada per ser decapitada pel rei i trencar amb l’església de Roma arran del primer divorci. Amb un toc sarcàstic relata la seva relació amb el monarca i com va acabar sent executada. Un difícil exercici de combinar el contrast entre el to despreocupat de la cançó i la cruesa del que explica. La tercera reina en participar és Joana Seymour (Liberty Stottor), l’esposa recordada per ser l’única que va estimar de veritat (segurament perquè va ser l’única que va tenir un fill home). En el seu tema Heart of Stone expressa l’amor incondicional pel rei i el dolor de morir en el part del seu únic hereu.
Després d’aquest moment de recolliment, l’espectacle continua amb una explosiva peça col·lectiva, Haus of Holbein, una sàtira sobre els estàndards de bellesa femenina i com es presentaven les dones als retrats per agradar al rei. Un fet que va determinar el divorci d'Anna de Clèves (Hannah Victoria), la quarta dona. Quan el rei la va veure en persona no li va agradar tant, fet que va impulsar el monarca a rebutjar-la en qüestió de pocs dies. A Get Down la ja exreina celebra la seva independència i riquesa després de l’anul·lació. No va tenir la mateixa sort Catalina Howard (Lizzie Emery), la qual va acabar decapitada amb només disset anys. Tot i que el seu All you wanna do comença sent una cançó coqueta disfressada de pop adolescent, acaba revelant els abusos i la cosificació que va patir al llarg de la seva vida.
I quan sembla que tenim una guanyadora, arriba el torn de Catalina Parr (Eloise Lord), que transforma el discurs del show per complet. L’última dona i supervivent fa reflexionar a les reines amb I don’t need your love, mentre reivindica la seva identitat més enllà del seu matrimoni i destacant els seus propis èxits. Aquí és on apareix l’esperada reflexió final: tot i que fa estona que competeixen entre elles, acaben entenent que, tot i haver estat amb el mateix home, aquest fet no les converteix en enemigues. A més, com cantava Parr, fer això les relega a la història que han viscut al costat d’un home sense donar importància als seus interessos o a la seva pròpia identitat. I és en aquest moment en què entra el tema final, Six, un final triomfal on les reines reescriuen les seves històries, inventant vides que no estan definides pel rei. Tan sols cinc minuts finals per imaginar-se el que realment van ser aquestes dones i no només els fets pels quals se les recorda.
Convertir un fet històric en una reflexió feminista
Tot i que l’obra té una clara intenció feminista i moralitzadora, per veure l’obra amb aquesta finalitat és necessària una base crítica en matèria feminista. El missatge positiu i la voluntat de canviar el seu record i les seves vides fa que sembli una tasca fàcil. I és ben bé tot el contrari, i més per les dones del segle XVI. De la mateixa manera, tractar temes com l’avortament o l’abús sexual, presents a l’obra, sense una crítica que l’acompanyi, pot fer caure el públic en la banalització d’una situació molt complexa. De tota manera, en un món on massa sovint les biografies de dones s’esborren darrere de les dels homes amb qui es van casar o contra qui van lluitar, aquest musical ofereix un espai de reparació simbòlica. Six no només recupera les veus de sis dones que la història havia reduït a simples notes al marge d’un llibre de text: les reivindica com a protagonistes absolutes.
Un fenomen global
Six és un fenomen global que ha arrasat a escenaris de mig món —del West End de Londres a Broadway, passant per Austràlia, Corea del Sud i ara, Barcelona—, però neix d’un projecte de final de curs de Toby Marlow i Lucy Moss, dos estudiants de la Universitat de Cambridge, que el 2017 van presentar-lo al festival Fringe d’Edimburg. D’allà, va saltar a l’Arts Theatre del West End i va esgotar entrades gairebé immediatament. El públic va respondre amb una devoció absoluta, fins al punt de crear-se una comunitat de fans coneguda com la Queendom.
L’obra ha guanyat 35 premis internacionals, entre els quals hi ha els prestigiosos Tony a la millor música original i al millor vestuari, i fins i tot una nominació als Grammy com a millor àlbum de teatre musical. Les seves xifres fan vertigen: més de 3,5 milions d’espectadors l’any i més de mil milions de reproduccions a plataformes digitals. Ara, Six arriba a Barcelona de la mà de Julia Gómez Cora, Stellar Show i el Grup Balañà, amb funcions fins a l’11 de maig.