Jordi Lara ha intentat explorar els racons més amagats de l'ànima de Lluís Maria Xirinacs, el filòsof que es va deixar morir en un bosc el 2007. I ho fa a través de Sis nits d'agost (Edicions de 1984), una novel·la en què s'interroga sobre els sis dies que van des del dilluns d'agost en què un amic va deixar Xirinacs a la muntanya fins el dissabte en què van trobar el seu cos. Una història que probablement el lector ja coneix, i que és explicada a través de la trama d'un escriptor que investiga la mort del capellà exclaustrat. Una novel·la peculiar en què no hi ha ficció, sinó una reconstrucció a partir de materials reals, sobretot de persones vives. Perquè Lara considera que no era necessari incorporar-hi elements de ficció, perquè la història ja era prou contundent. Tot el llibre està basat en documentació, en passejos pel lloc dels fets i, sobretot, en testimonis reals de la vida i la mort de Xirinacs.

Jordi Vila. Foto: Xef Vila.

La mort, des de prop

Durant les sis nits d'agost en què se situa la novel·la, el seu autor estiuejava a Ribes de Freser, a pocs quilòmetres d'on va morir Xirinacs, i es va sentir interrogat per la mort d'un home de ciutat que s'havia acomiadat de la vida, sol, al bosc... Lara mai no havia conegut a Xirinacs, però es va començar a interrogar sobre les visions simplistes que veien en la seva mort un esclat de bogeria. Pel contrari Lara, quan va començar a documentar-se va adonar-se que la mort de Xirinacs havia estat molt pensada, molt planificada... Va pujar a la muntanya el dia que va acomplir 25 anys. I mitjançant exercicis respiratoris es va induir el coma, un coma amb el que podia trigar dos o tres dies en morir. No es va infligir cap tipus d'autoviolència. El mal temps que va imperar en aquells dies va ajudar-lo a morir, perquè va impedir que sortissin a la muntanya boletaires i excursionistes i que el trobessin mentre agonitzava.

Pensar en la pròpia mort

Lara no amaga la fascinació per l'home que va ser capaç de dissenyar la seva pròpia mort i que va deixar les seves reflexions dels darrers dies en un dietari místic, Darreres espurnes. (que va ser precedit amb múltiples referències al seu pla de deixar-se morir a un altre dietari sobre els seus darrers cinc anys). Lara, a través de la seva novel·la, es pregunta sobre el perquè Xirinacs es va deixar morir, si no tenia en absolut el perfil d'un suïcida. I va explorar els seus arguments, sense treure'n una conclusió clara. Apunta que en els seus dietaris Xirinacs ofereix moltes raons per deixar-se morir, de tipus religiós, natural, místic (de comunió amb la natura)... Però Lara apunta que "totes les raons que dona per a la seva mort, també podrien ser raons de vida". I afegeix que "potser no va dir la raó de fons per la que volia morir perquè no la sabia". El seu llibre no pretén tant esclarir la mort de Xirinacs, sinó interpelar al lector sobre la seva pròpia mort: "La mort de Xirinacs és una mort que ens interroga", explica. L'autor critica la nostra societat, marcada pel tabú de la mort, i recorda que "Tenim passió per la vida, però és necessari que morim". Elogia la figura d'algú que no va deixar que la mort l'atrapés, sinó que la va anar a cercar. I deixa constància de la solidesa de l'entorn de Xirinacs que li va donar suport en aquesta decisió.

Un home polièdric

Lara lamenta que Xirinacs només hagi estat valorat com l'home que feia protestes a la porta de la Model, l'activista "que ens va ajudar a perdre la por durant el franquisme". I critica que amb la transició el personatge caigués en l'oblit. L'autor de Sis nits d'agost considera que Xirinacs va ser un avançat al seu temps en moltes coses, començant pel fet de morir-se com ell volia. Per això vol deixar clar que el seu llibre no és una obra sobre el Xirinacs de la transició, el més popular, sinó sobre els diferents aspectes d'un personatge que té molt a aportar en diferents camps. "No és un llibre biogràfic, tot i que pot permetre als més joves apropar-se a la seva figura", explica l'autor, i afegeix que tampoc pretén fer un llibre periodístic. Per exemple, apunta que a través de Sis nits d'agost es vol preguntar, també, sobre la relació entre la llibertat individual i el compromís col·lectiu.

Parcialment en clau nacional

Xirinacs quan va morir duia a sobre una nota en la que demanava que el deixessin morir i reintegrar-se a la natura, però també va deixar escrita l'acte de sobirania, un document en què es proclamava alliberat d'Espanya, França i Itàlia. Lara recorda que la mort es va interpretar molt en clau nacional; per a l'espanyolisme era la culminació de l'obra d'un boig, o la demostració del fracàs de l'independentisme. L'independentisme va tenir més problemes per assumir una mort com una victòria. Però per a Lara no hi ha cap dubte que per analitzar Xirinacs cal passar pel factor nacional, "perquè Xirinacs era indestriable de la reivindicació nacional". Però vol deixar clar que Xirinacs ens interpela a molts nivells, i no només a nivell nacional (en destaca, per exemple, la seva vessant filosòfica). Recorda que Xirinacs sempre va ser independentista, i que va morir abans del procés, però que opinava que "el poble està trinxat, però hi és". I que tenia l'esperança que "algun dia es despertarà".

El laberint Xirinacs

El llibre de Lara és una exploració dels sentits de la vida i de la mort de Xirinacs. L'autor els discuteix amb els companys de reflexió de Xirinacs a la Fundació Randa, però també amb els habitants dels paratges on es va deixar morir. Lara no és un seguidor de la filosofia de Xirinacs, però admira la fermesa del personatge. Però Sis nits d'agost va molt més enllà de la simple hagiografia: és un llibre ple de preguntes sense respostes i de matisos. A la fi, Lara reconeix que allò que més li commou de Xirinacs "és la seva fe en l'ésser humà. Creia que entre tots, junts, ens en sortiríem. Sempre va creure en els altres".

L'acte de sobirania

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

 

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007