Braços fent nanses i una emprenyamenta monumental. Tots hem rebut una esbroncada així dels pares. Fes això, fes allò. Et passes tot el dia amb... Aixeca't ja. La veritat, l'anunci està aconseguit. El pov és ideal: un pla mitjà, alguna cosa nadir, en el qual es veu una mare com si l'espectador estigués reclinat al sofà. Aixeca't d'allà. La feina està al teu abast, a descarregar-te l'app. Així resa un espot d'una plataforma d'anuncis de feina. Si no ho aconsegueixes, és perquè no vols. Si no tens depressió postvacacional és que ets massa dropo, com a bon jove, fins i tot per haver-te abans buscat un curro per tenir-la.
Si no ho aconsegueixes, és perquè no vols. Si no tens depressió postvacacional és que ets massa dropo
Són dies de tornada a l'arena. Dies que els mitjans ofereixen la informació que necessitem, i en molts casos, també la que no. És més aviat la que ells necessiten, la que els procura supervivència. Allò de la creació de contingut al gust del click no serà nova de YouTube. Quan arriba Nadal, els preus del marisc, sorpresa, augmenten. Per Sant Joan, catàleg de consells estúpids sobre com no cremar-se amb les bombetes o els gossos i els petards. I, després de vacances, no falla: tips per a una de millor reentré.
Quan arriba Nadal, els preus del marisc, sorpresa, augmenten. Per Sant Joan, catàleg de consells estúpids sobre com no cremar-se amb les bombetes o els gossos i els petards. I, després de vacances, no falla: tips per a una de millor reentré
Nova-vella rutina
Hi ha diferència entre aquests últims articles d'uns anys a aquesta part: abans tot eren ambigüitats sobre encarar de forma diferent la tornada, ara ens conviden a gestionar millor les emocions, i a poc a poc s'inclouen més especificitats de pràctica d'una bona salut mental. Alguna cosa és alguna cosa. Però continuen manant els titulars bonistes i molt molt dispersos: com anar a poc a poc, adaptar-nos a la nova-vella rutina i, si la cosa s'allarga, com dicten les prescripcions dels medicaments, consultar un expert. Tots aquests musts semblen per a un públic generalista, transversals i per a tota la família. Com el catàleg de Netflix. Però de la mateixa forma que Netflix no és per a tothom, sinó per a qui pot pagar-lo, els trucs de la tornada a la feina tampoc no ho són. Són per als que tenen una feina.
Netflix no és per a tot el tothom, sinó per a qui pot pagar-lo, els trucs de la tornada a la feina tampoc no ho són. Són per als que tenen una feina
I si bé les dades demostren que l'atur afecta gairebé tothom, s'acarnissa més amb els joves (gairebé el 28% de menors no troben feina segons dades oficials del Govern). Però no és el mateix la realitat que la visió que es té d'ella: els joves, a més de no tenir feina, no la volen! Així ho porta difonent la cultura mediàtica des del reeixit concepte ni-ni. L'eixuga consciències polítiques del "ni estudia, ni treballa". Semblava part del passat, però no. He tornat a posar Neox tot el dia. M'he empassat i empatxat de Big bang theory, Friends i –la TDT dona per a un altre article– Los Simpsons. Tot per veure si el comercial havia estat un somni. He resat perquè així fos. Perquè ni rastre del "braços en gerres i un emprenyament monumental".
Tota la teva merda junta
Encara que Twitter té una altra opinió. Pel que sembla, va passar. Sigui com sigui, no és la primera vegada que la mateixa plataforma s'endinsa en la idea. I això que han intentat apropar-se a la Generació X (van ser patrocinadors de l'equip d'esports d'Ibai Llanos, KOI), la mateixa a què ara li diuen: aixeca d'allà. La mateixa a la qual li parlen de forma uniforme; una generació que, com totes, no ho és. Els hi haurà sempre a gustet al sofà, vida i distracció a cop de reels, de la mateixa manera que n'hi ha donant-li el journaling o al put your shit together.
Hi ha alguna cosa que sí que iguala la generació present amb les anteriors i les venidores, l'edatisme sofert: la plataforma parla amb paternalisme als joves
Hi ha alguna cosa que sí que iguala la generació present amb les anteriors i les venidores, l'edatisme (discriminar per qüestions d'edat) sofert: la plataforma parla amb paternalisme als joves. Això de que el punk, el trap o –posi aquí l'estil nou que vulgui– l'autotune no són música. Pitjor que tenir depressió postvacacional és no poder tenir-la i haver de viure a casa dels teus pares, a la mateixa habitació on els peluixos dormen en caixes, els prestatges comencen a parlar amb arrogància i la porta continua tenint les lletres amb borles que lletregen el teu nom.