Comencem per un avís: Si estàs a punt de dinar o sopar algun aliment sortit del mar, potser val més que pensis profundament si vols seguir llegint aquest article. Si has decidit continuar, segurament és perquè o bé no estàs menjant peix o bé perquè ja has vist Seaspiracy, el famós documental de Netflix sobre la pesca marina sostenible. 

La indústria pesquera, l’enemic corrupte dels oceans

De què va? El documental relata com la indústria pesquera destrueix els nostres oceans, afectant l’ecosistema del planeta i contribuint a la contaminació dels mars. La investigació del documental, obra del britànic Ali Tabrizi, exposa com diversos organismes internacionals i ONG ecologistes, suposadament, amaguen informació al consumidor sobre l’impacte ambiental de la pesca i la corrupció en la indústria pesquera.

Des de la cacera de dofins a Taiji fins a la matança indiscriminada de balenes a les Illes Fèroe, el film recorre els mars d’arreu del món per fer d’altaveu d’aquests esdeveniments i, sobretot, denunciar les pràctiques d’encobriment per part de diversos governs i institucions. Un exemple d’això és el negoci darrere de l’etiqueta Dolphin Safe de l’Earth Island Institute, que assegura que els productes amb aquest etiquetatge han superat uns protocols necessaris per a la vigilància i cura dels dofins. Si fem cas a la informació que apareix en el documental, ens assabentem que l’etiqueta en qüestió es dona, moltes vegades, sense cap mena de comprovació. 

Falta de precisió científica i declaracions fora de context

Si continuem consumint com fins ara, el peix deixarà d’existir l'any 2048. La dada impacta, oi? Desgraciadament és difícil de contrastar, com tantes de les desenes d’estadístiques, informacions i declaracions colpidores que trobem en l'hora i mitja que dura el documental. Com si es tractés d'un salvavides, Seaspiracy s'aferra a una investigació que afirma aquesta catàstrofe. No obstant això, la comunitat científica l'ha rebutjat. 

A més, per si no fos poc, diverses persones entrevistades a la pel·lícula s’han queixat posteriorment de com les seves declaracions es van editar i treure de context, segons un article al diari britànic The Guardian. I quina solució et proposa el documental perquè acabis amb la destrucció de la fauna marina i actuïs contra el sector pesquer? Ras i curt, deixar de consumir peix. 

Curiosament, aquest llargmetratge és estranyament semblant a Cowspiracy (que trobareu també a Netflix), del mateix productor Kip Andersen. En aquell cas, el problema és el mateix, però el principal enemic és la indústria càrnia. No fa falta ser un set-ciències per ensumar, doncs, el que durant una hora i mitja sospitem davant la pantalla: que Seaspiracy és un documental posicionat a favor del veganisme i que ofereix una visió esbiaixada dels fets.

Per què és recomanable veure aquest documental, doncs? Primer de tot, per treure les nostres pròpies conclusions a partir d’allò que s’hi diu, ja que malgrat que tingui un enfocament clarament esbiaixat, posa el focus en un tema important i davant el qual dediquem poca reflexió: pensar d’on ve el que mengem i quines conseqüències té pel planeta el fet que tots vulguem menjar peix vingui d'on vingui. Seaspiracy pretén ser un producte d'investigació, però acaba esdevenint un altaveu propagandístic. Si se t'ha refredat el plat de peix per aquest article, demano disculpes.