El Raval és sens dubte un dels barris més moguts de Barcelona. La densitat de població és impressionant i a cada escala hi viuen molts veïns, en pisos sovint diminuts. Els estrets carrers sempre són plens de gent. Passejant pel barri no és inusual sentir ràdios, crits d'infants, música llatina... Però al bell mig del Raval hi ha un racó ben tranquil, un dels llocs més agradables de Barcelona, el monestir romànic de Sant Pau del Camp.

Absis de Sant Pau del Camp. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.

Entre el xiprer i la palmera

Sant Pau del Camp és al carrer Sant Pau, ben a prop del Paral·lel (a tan sols tres minuts de l'estació de Metro de Paral·lel). No es conserva el monestir sencer: hi ha moltes dependències que han desaparegut per complet, i alguns elements han estat adjuntats en les progressives restauracions. Però el temple es manté en molt bones condicions i permet respirar tot l'aire de l'edat mitjana. No té la grandiositat d'una Santa Maria del Mar, el temple de la burgesia, ni l'esplendor de la catedral, màxima expressió dels potents bisbats. A Sant Pau s'hi traspua una cosa molt diferent: l'espiritualitat d'un espai concebut per a la convivència d'una comunitat monàstica. Una visita que acostuma a ser fantàstica, perquè Sant Pau no sol ser visitat per gaires turistes, i així es pot gaudir d'una estona de recolliment, en una ciutat on aquest no és fàcil. Al claustre d'aquesta església qualsevol es pot sentir, per un moment, com un monjo medieval d'El nom de la rosa.

Portalada de Sant Pau del Camp. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.

El temple

Per la part exterior, l'església té el típic aspecte romànic: murs gruixuts amb finestres petites, arcs cecs, columnes adossades. Els absis queden mig ocults entre algunes palmeres. La porta principal del temple està presidida per un timpà amb una imatge de Jesús amb dos apòstols, flanquejat per una representació dels quatre evangelistes (tetramorfs), d'època visigòtica. L'edifici té una planta de creu grega, amb un gran cimbori. No té elements decoratius excepcionalment bells, però és justament la severitat i la sobrietat de l'edifici allò que impressiona el visitant.

Claustre de Sant Pau del Camp. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.

Un claustre amb aires musulmans

El claustre de Sant Pau del Camp sorprèn, tant per la seva bellesa, com per la tranquil·litat que s'hi respira. Alguns elements del monestir s'han vist malmesos pel pas del temps, però en canvi, el claustre, del segle XIII, està molt ben conservat. El més sorprenent és l'ús d'arcs lobulats, típics de l'art musulmà. Molts d'ells estan decorats amb frisos amb motius geomètrics o vegetals. Els capitells són molt suggerents: alguns representen escenes bíbliques, però també n'hi ha d'animals imaginaris i éssers fantàstics, i alguns imiten els capitells clàssics d'estil corinti. Al claustre hi trobem diverses tombes de membres de la noblesa medieval.

Campanar i claustre de Sant Pau del Camp. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia

Un lloc carregat d'història

Sant Pau del Camp era un monestir benedictí que va rebre aquest nom, justament, perquè quan es va construir era ben bé al mig del camp, fora de les muralles antigues de la ciutat. Sembla ser que va ser fundat per Guifré II, que va ser enterrat allà el 911 (la seva làpida es conserva a l'antiga sala capitular). En realitat, Sant Pau va durar molt poc com a monestir, perquè el 985 va ser destruït per les tropes d'Almansor. Va ser reconstruït més tard, i va passar a dependre del monestir de Sant Cugat. A partir del segle XIV, amb la construcció de les noves muralles, va quedar dins el recinte fortificat de la ciutat, però va continuar envoltada d'horts. Al segle XIX va ser abat d'aquest monestir el filòsof i astrònom Joan de Safont. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, va deixar de ser un edifici religiós, i va passar a ser una escola, primer, i una caserna, més tard. Durant la Setmana Tràgica, el 1909, el temple va ser cremat, i en temps de la guerra civil va patir noves devastacions. 

Capitells del claustre de Sant Pau del Camp. Fotografia: Joan v. Viquipèdia.

L'arqueologia

El 1989, quan es feien unes obres per construir un aparcament, es van trobar unes riques restes arqueològiques a sota la caserna de la Guàrdia Civil que està enfront del temple. Les restes més antigues eren del Neolític, del 5000 aC, aproximadament. Aquí s'han obtingut dades molt importants dels que s'han anomenat els "primers pagesos de Barcelona". I s'han trobat restes d'animals i d'objectes que demostren que aquests homes ja practicaven l'agricultura i la ramaderia, tot i que bona part dels seus aliments procedien de la pesca i de la recol·lecció de cloïsses. També es va excavar un nivell amb restes de l'edat de Bronze. I es va trobar, també, una gran necròpoli romana, on s'hi acumulaven desenes de cadàvers.