El Saló del Còmic s'ha inaugurat aquest dijous i estarà obert fins el diumenge. En aquesta edició, consagrada a l'aviació, s'ha ampliat l'espai disponible i el nombre d'expositors. Aquesta ampliació del Saló respon al creixent interès que desperta el còmic entre el públic català. Un gènere que havia estat considerat fins fa alguns anys una cosa marginal, pròpia de nens o d'adults immadurs, ha anat guanyant públics, i en certa mesura ja s'ha consolidat com a objecte de culte. El Saló, doncs, s'obre a tothom i esdevé un espai de cultura, obert a escoles, famílies, grups d'amics... Una mostra de la normalització progressiva del còmic en la cultura catalana.
Veure les novetats
El públic del Saló del Còmic és molt heterogeni. No hi ha molta gent disfressada, com al Saló del Manga. El Saló és, sobretot, un gran aparador, on es poden trobar els còmics menys habituals i tot allò relacionat amb el món del còmic. Allò que desperta més interès són els estands dels expositors: llibreries, editorials, botigues de marxandatge, de samarretes, de jocs... Tot i que alguns visitants carreguen bosses amb els seus àlbums favorits, molts d'altres tan sols vénen a mirar. I molta gent no compra còmics, sinó objectes relacionats amb el món del còmic: samarretes, rellotges, màscares, tasses... L'espai de les exposicions és poc visitat. La majoria d'elles no congreguen gaire públic. En canvi, desperta molta expectació l'actuació de Kim Jung Gi, un dibuixant de còmics coreà que realitza els seus dibuixos en directe. En una hora emplena un paper de grans dimensions, amb els seus fantàstics personatges de formes animals. El més extraordinari és que l'il·lustrador no realitza cap esbós ni cap croquis: realitza el seu dibuix sense deixar cap marca prèviament. El públic l'observa bocabadat.
Guanyen els de sempre
En realitat, els protagonistes del Saló del Còmic no han variat gaire en els darrers anys. Els grans protagonistes són els clàssics de sempre, especialment aquells que han gaudit de presència a les televisions i a les pantalles del cinema: Star Wars continua acaparant prestatgeries senceres de les llibreries, i els objectes de Bola de Drac monopolitzen moltes botigues de regals. One Piece, el còmic de Eiichiro Oda, no s'ha oblidat: els fans d'aquest personatge compren còmics, samarretes i objectes d'allò més divers. Evidentment, Marvel té un gran protagonisme, tant en els àlbums com en el marxandatge (amb totes les seves variants de superherois). I hi ha presència menys intensa de les produccions de Disney i de diversos mangas japonesos, com Sailor Moon...
Espai per als clàssics
Els grans del còmic de tots els temps hi són presents: tot i que el còmic eròtic passa per moments ben baixos, hi ha presència de clàssics com Robert Crumb o Raff König. Evidentment, al saló s'hi pot trobar tots els volums de les històries de Marvel, però també les aventures dels aviadors Tanguy i Laverdure, les conspiracions del visir Iznogud, el que volia ser califa en lloc del califa, i no hi falta, evidentment, la crua història de Maus... Entre els espanyols, s'hi troben els clàssics, com els Paracuellos de Carlos Giménez, o els eterns Superlópez, Mortadelo, la família Ulisses... Ni tan sols hi falta algun Capitán Trueno.
Nova creació
Tot i que les clàssiques revistes infantils il·lustrades han desaparegut, pràcticament, l'edició de còmic en format àlbum no passa per mal moment. Al Saló hi ha molts títols de nova edició, de gèneres ben diversos. I molts d'ells, de producció espanyola. Hi ha nombrosos dibuixants i autors de còmics catalans i espanyols que s'estan guanyant el seu lloc al mercat. Fins i tot n'hi ha molts que publiquen a l'estranger i han aconseguit de treballar amb les millors editorials o de col·laborar amb els més potents noms del còmic actual. Però tot i que tenen un gran prestigi, la quota de mercat que assoleixen és molt petita, perquè les produccions que controlen el mercat són les de llicències nord-americanes i japoneses.
Amb més presència femenina
Fa unes dècades els còmics eren majoritàriament masculins: ni als Hazañas bélicas, ni al Capitán Trueno ni a les històries de la Marvel hi apareixien gaires dones (generalment, tan sols feien acte de presència a les pàgines quan havien de ser salvades per l'heroi). I els lectors eren molt majoritàriament masculins (a excepció dels d'unes poques publicacions específicament per dones com el Sissí). Des de fa alguns anys, alhora que es multiplica la literatura femenina, augmenta el nombre de còmics escrits per dones que expliquen, sobretot, vivències femenines quotidianes. En aquesta edició del Saló del Còmic hi té un paper rellevant la presentació del llibre Que alguien se acueste conmigo, por favor de la nord-americana Gina Wynbrandt, una visió desenfadada de la sexualitat femenina. Però hi ha molts altres títols orientats cap al públic femení, La historia de mis tetas de Jennifer Hayden (Reservoirs Books), Yo gorda, de Meritxell Bosch (ediciones La Cúpula), Una tal Martina y su monstruo de Sara Fratini (Lumen)... Fins i tot hi ha col·leccions dedicades a temes quotidians que han acabat convertint-se en espais bàsicament femenins, com Zigzag, de Planeta, on es publiquen obres com Las chicas siempre tienen pipí, de María Perineo Orwal. Malgrat tot, la presència femenina continua essent molt escassa al còmic no específicament reservat per dones. L'univers dels superherois continua essent dibuixat per homes.
Trump triomfa
A la plaça de l'Univers, a l'entrada del Saló, s'hi exhibeixen alguns avions que han servit de referents mítics en alguns còmics. En primer lloc, cal destacar un MIG 15, usat pels comunistes durant la guerra de Corea, i també un espectacular helicòpter mèdic de l'exèrcit dels Estats Units, emprat durant la guerra del Vietnam. Són una magnífica introducció al Saló. L'altra exposició que causa furor és la dedicada a Trump: una mostra de petit format i ubicada en un racó, però que desperta l'interès de tothom que s'atansa a la zona: Trump, de ben segur, donarà molt a parlar i també donarà molt a dibuixar. El Saló incorpora moltes altres exposicions, com la dedicada al TBO, que enguany acompleix el seu centenari, o una altra que planteja, a partir del còmic El fantasma de Gaudí, la relació entre el modernisme i el còmic. Però no tot el públic arriba fins aquesta part del Saló, la més enretirada. Els tallers de youtube, d'animació i de dibuix de còmic també tenen un públic poc copiós. En canvi, les masses s'acumulen a les zones on es poden provar les consoles on es fan activitats juvenils. Perquè el Saló és, sobretot, la gran festa del còmic.