La col·laboració entre historiadors, matemàtics, informàtics i físics ha permés una revisió en profunditat de tot allò que sabíem sobre les xarxes comercials d'aliments a l'imperi romà. Això ha estat possible gràcies al projecte europeu "Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamic", en el que participa el Centre per a l'Estudi de la Interdependència Provincial a l'Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Universitat de Barcelona. La clau de tot l'estudi es troba a les àmfores: els aliments que contenien ja han desaparegut, però les àmfores es llençaven, i aquestes tenien segells i inscripcions: segells del fabricant (o del propietari de la càrrega, hi ha discrepàncies entre els estudiosos), però també inscripcions en què s'indica el pes del vas, el pes del contingut, el nom del comerciant i el producte que inclou. Les àmfores d'oli fins i tot portaven inscripcions fetes per les autoritats fiscals... Així doncs, es poden obtenir moltíssimes dades dels dipòsits d'àmfores llençades.

inscripcio amfora ub

Inscripció a una àmfora.

segell amfora romana ub

Segell a una àmfora.

La Roman Open Data

El resultat d'aquest projecte ha estat la creació de la Roman Open Data, un sistema integrat d'informació sobre els segells i inscripcions d'àmfores de diferents procedències, trobades a diferents bandes. La base de dades del projecte inclou més de 43.000 segells, en la seva majoria relacionats amb l'oli; però en total s'ha acumulat al voltant d'un milió de dades relacionades amb les àmfores. Ara, s'estan integrant a la base de dades informacions procedents d'altres universitats (Southampon, Nova York, Heidelberg, Roma...). Això podria ampliar molt la base de dades i provocar certs canvis en les interpretacions sobre la història de Roma. Les dades sobre l'oli són especialment importants gràcies al monte Testaccio, el gran abocador d'àmfores d'oli que hi ha a Roma. També s'ha fet un seguiment de la comercialització de vi català. I s'ha pogut comprovar que s'havia consumit a Alemanya, a França i fins i tot a Itàlia, a la capital de l'imperi. Ara, gràcies a l'anàlisi de sediments, fins i tot es poden identificar els tipus de raïm utilitzats, que en alguns casos només es coneixien per la documentació. S'han trobat nombroses restes de producció de vi als voltants de Barcelona, però se sospita que això és perquè hi ha més excavacions a l'àrea de Barcelona que a d'altres llocs.

Figura.027

Monte Testaccio.

La dimensió del problema

El professor José Remesal de la Universitat de Barcelona, responsable del projecte, ha explicat que aquestes recerques no només expliquen coses sobre el comerç romà, sinó que poden donar claus per a molts aspectes de la política romana, perquè, segons ell, a Roma la política depenia per complet de l'economia: calien subministraments alimentaris continus per evitar sublevacions de la població. Iza Romanowska, del Barcelona Supercomputing Centre, ha explicat que tal i com se simulen processos moleculars, es simulen els processos socials, i que cal maximitzar l'ús de les dades disponibles en ciències socials mitjançant les noves tecnologies. Bernardo Rondelli, de la consultora SIRIS Academic, ha afirmat que la gran novetat d'aquest projecte és que s'han combinat bases de dades de magnífica qualitat, tot començant per la Universitat de Barcelona, que ha ofert les seves dades amb un projecte de tipus Open Science. I aquest creuament de bases de dades ha ofert la possibilitat d'obrir nous models i ha demostrat la necessitat de compartir informacions per fer possible el coneixement científic.

rutes oli ub

Noves rutes

Aquest estudi ha permés desmentir algunes teories clàssiques de la història de Roma. Es pensava, per exemple, que l'oli de la Bètica es duia a la zona d'Alemanya a través del Roine i el Rin, en un viatge que durava 200 dies, però ara s'ha pogut comprovar que principalment viatjava per via marítima, a través de l'Atlàntic. Serien desembarcats a un gran port situat a la desembocadura del Rhin, durant el període comprès entre abril i novembre (quan els romans viatjaven més), i allà transvasaven la mercaderia a vaixells més petits per enviar-la cap a Mogontiacum (Magúncia). Ara bé, pensen que el port, situat en una illa, podria trobar-se avui en dia sota el mar.

 

Foto de portada: El Monte Testaccio de Roma.