L’editorial Contra recull els millors contes de John O’Hara a La chica de California y otros relatos

John O’Hara militava en l’entranyable gremi d’emprenyats amb el món que es passaven el dia bevent, dormien la mona a la nit i escrivien a la matinada. I entre ressaca i ressaca va acabar modelant els patrons de la narrativa breu nord-americana. 

Nascut el 1905 en un forat de Pennsilvània anomenat Pottsville, O’Hara va acabar fugint a Nova York per dedicar-se a l’únic que realment sabia i volia fer bé: escriure. Ho va fer a les millors publicacions de l’època, però el seu nom sempre estarà vinculat al New Yorker. Més que cap altre, al llarg de la seva vida publicaria un total de 264 relats a la icònica revista fundada per Harold Ross. Tanmateix, John O’Hara editaria prop d’una vintena novel·les, destacant títols com Appointment in Samarra (1934), Butterfield 8 (1935), Pal Joey (1940), A Rage to Live (1949), Ten North Frederick (1955) o Elizabeth Appleton (1963). Però, definitivament, era a les distàncies curtes on eclosionava tota la seva genialitat. 

Figura oblidada a casa nostra, en una de les seves primeres aproximacions a la literatura de ficció, l’editorial Contra reivindica el llegat de John O’Hara amb La chica de California y otros relatos, antologia que per primera vegada tradueix al castellà els millors contes del nord-americà. 25 històries que abracen quatre dècades, de 1934 a 1974, confabulant.   

Pròxim a l’estil de Hemingway, com un de Scott Fitzgerald amb un misto i un bidó de benzina, John O’Hara destaca com un dels cronistes més privilegiats de la seva època. Directes, sense innecessaris excessos retòrics, envoltats d’un vel de nostàlgia però càustics, sempre construïts a partir de brillants diàlegs; els seus relats, amb històries el·líptiques i finals difuminats, són una amargant finestra oberta a una societat, especialment la de la classe alta, amb més vicis (sexe, alcohol, diners…) que virtuts.   

La chica de California y otros relatos. John O’Hara. Contra. Barcelona, 2016. 320 pàgines.

 

EPÍLEGS

Renata Adler

Oscuridad total

Sexto Piso

Gran dama de l’assaig, Renata Adler va ser durant dècades una de les firmes imprescindibles del New Yorker, quan aquesta era, senzillament, la millor revista del món. Dues han estat les seves aportacions al món de la literatura de ficció: Speedboat (Lancha ràpida, Sexto Piso, 2015), títol amb què va guanyar l’Ernest Hemingway Award i Pitch Dark (1983), aquesta Oscuridad total que ara també recupera l’editorial Sexto Piso. Com un trencaclosques, Adler crea una narració discontínua en què es van interposant fragments sense aparent relació. Exercici de cubisme literari que en la seva essència no amaga res més que una història de (des)amor

Joan Margarit

L’ombra de l’altre mar

Nórdica Libros

Més que un recull de poemes, L’ombra de l’altre mar és la molt bella concatenació de mots amb què el lletraferit de Sanaüja, Joan Margarit, declara l’estreta relació d’amistat que va mantenir amb Josep Maria Subirachs des de l’any 1962 fins a la mort de l’escultor barceloní el 2014. Sentida col·lecció de versos en la qual els 18 poemes de Margarit s’exposen en diàleg, ressaltant encara més l’esperit confraternal de l’obra, amb altres 18 il·lustracions de qui va ser un dels nostres màxims exponents de l’escultura contemporània.