Eudald Carbonell no només és un gran arqueòleg. També és un individu actiu, capaç de deixar l’excavació i l’acadèmia i llançar-se a seduir un públic ampli. Ja ho havia demostrat amb algunes de les seves publicacions anteriors. Ara, amb la col·laboració de la també arqueòloga Cinta S. Bellmunt i la fotògrafa María Ángeles Torres, ens ofereix un llibre molt allunyat del discurs acadèmic. Recetas paleo. La dieta de nuestros orígenes para una vida saludable (Libros Cúpula) és un intent d’oferir un receptari que ens permeti de cuinar com ho feien els nostres ancestres fa un milió d’anys.

Un llibre per no sucar-hi pa

Ni llet, ni cereals, ni oli... Ni sal. I ni una copa de vi. Ni tan sols una cerveseta. En aquest receptari no hi trobarem cap d’aquests ingredients. Els homes, abans de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, s’alimentaven de carn de caça. Molta carn, de molts tipus diferents. Però Carbonell apunta, amb encert, que els caçadors-recol·lectors, sovint eren més recol·lectors que caçadors, i que també consumien grans quantitats de bolets, d’herbes, de fruits del bosc, d’arrels, de flors... I en les seves receptes apareixeran aquests ingredients, ben variats.

Un paleolític de luxe

El llibre no pretén adreçar-se a un mercat d’erudits, sinó obrir-se a un públic molt ampli. Una petita introducció de 8 pàgines, en què es contextualitza el tema, deixa pas de seguida a les receptes. En la part superior de la pàgina es presenta el plat tal com pot ser cuinat avui, i en la part inferior hi ha una proposta més propera a la de la societat del paleolític. Molt menys còmoda: s’inicia amb la caça, continua amb l’esquarterament de l’animal, i passa per la cocció a les brases i la recerca de bolets i herbes aromàtiques. Acaba, òbviament, amb la degustació de la carn amb les mans.

Erudició gastronòmic-arqueològica

Tot i que el llibre es planteja, simplement, com un receptari, en un petit apartat anomenat “Sabías que...”, s’aporten algunes dades curioses: per exemple, se’ns fa saber que els habitants prehistòrics de Benidorm van ser els primers europeus que sabem què van menjar cargols, fa 30.000 anys. Per la mateixa època, els alemanys s’alimentaven amb salmó i truita de riu. I els timorencs eren grans pescadors i fins i tot consumien tonyines, molt abans que els europeus. En canvi, tenim notícies del consum de conill des de, com a mínim, 400.000 anys. Gràcies al desenvolupament de les tècniques arqueològiques, amb l’anàlisi del pol·len, els ossos, els carbons i les llavors, avui tenim un coneixement bastant precís d'allò que menjaven els nostres avantpassats.

Per a gent sense prejudicis i amb recursos

El receptari de Carbonell i Bellmunt inclou plats elaborats amb granotes, cervell i ronyons de cabra, carn i llengua de ren, medul·la de bisó, antílop, cangur, cargols, cavall, cérvol, porc senglar, ous d’estruç, ous de perdiu... Uns ingredients que, sens dubte, no seran atractius per a tothom: alguns haurien de desprendre’s de molts prejudicis abans de tastar les exquisides receptes dels dos arqueòlegs. Però fins i tot els que vulguin experimentar aquests plats, tindran dificultats per cuinar-los. Molts dels ingredients no es troben al supermercat de la cantonada.

Les absències

En certa forma, aquest llibre té trampa. Tot i que ens presenta algunes receptes del paleolític, se’ns oculten altres. Durant molt de temps l’home va menjar els aliments sense cuinar: ens en parlen al pròleg, però són poc rellevants al receptari. Per altra banda, a través dels grups caçadors recol·lectors que van sobreviure fins al segle XX, o que existeixen fins als nostres dies, sabem que els nòmades consumeixen amb freqüència insectes, cucs i altres bestioletes. I també que al paleolític els homes amb freqüència menjaven restes d’animals morts que es disputaven amb els voltors i les àligues. Però aquestes menges, tan poc atractives, no les trobareu en aquest receptari, que es limita a àpats que no són tabú a la nostra cultura i que poden fer-se amb ingredients més o menys accessibles. Per això mateix, tampoc s’hi inclou la carn humana, tot i que hi ha constància de la pràctica del canibalisme en moltes societats del passat.

La paleodieta com a experiència

Els autors, en el seu pròleg, indiquen que els canvis en l’alimentació també han provocat canvis en l’evolució humana. Apunten que el consum de carn va ser el que ens va fer humans, perquè ens va permetre reduir el volum del nostre aparell digestiu i així va poder créixer el nostre cervell. Per tant, asseguren que el que era bo per a l’home del passat no té que ser-ho per a nosaltres.

Contra l’integrisme

Carbonell i Bellmunt fins i tot desaconsellen menjar com els homes del passat, tot assegurant que no és el mateix el nostre mode de vida que el dels homes del paleolític, que es passaven el dia fent exercici per trobar menjar. Per això, els requisits de la seva nutrició i els de la nostra són diferents. Els arqueòlegs deixen ben clar que la dieta de fa un milions d’anys és anacrònica. Ara bé, asseguren que pot ser una experiència positiva la degustació puntual de plats paleo. I asseguren que, òbviament, seria bo que mengéssim més sà i més natural.

Puristes de la paleodieta

Recetas Paleo es desmarca clarament de l’anomenada paleodieta o “dieta de l’edat de pedra”, popularitzada per Walter L. Voegtlin als anys 70 i actualment molt de moda en alguns cercles. Segons Voegtlin i els seus seguidors, l’home no està adaptat genèticament a molts dels productes que ara consumeix; al·leguen, per tant, que si recuperés la dieta dels seus avantpassats s’alliberaria de malalties com l’obesitat, la diabetis... La base de la paleodieta és el consum massiu de grasses i proteïnes, la simplificació màxima de les tècniques culinàries i el rebuig als productes elaborats. La dieta de l’edat de pedra es presenta com una forma sana d’alimentar-se i fins i tot d’aprimar-se.

Rebuig de la comunitat mèdica

La paleodieta ha estat molt discutida pels nutricionistes. Exclou productes bàsics de la nostra dieta: no accepta la farina, ni l’arròs, ni els congelats, ni els enllaunats, ni els làctics... A més a més estableix que s’han de fer pocs àpats i passar hores sense menjar. La majoria de nutricionistes qüestiona que menjar com la gent del paleolític sigui saludable. Apunten que certs aliments, com la llet, són bàsics per assegurar la bona alimentació de la població mundial. I que no hi ha proves mèdiques dels avantatges de l’alimentació de fa un milions d’anys.

Tampoc els antropòlegs i els arqueòlegs

La majoria dels antropòlegs i arqueòlegs tampoc veuen coherent el raonament dels paleodietistes. En primer lloc, argumenten que l’home s’adapta al consum de determinats productes, i que per tant, els homes actuals requereixen una nutrició diferent de la del paleolític. A més a més, apunten que les necessitats nutritives depenen de l’estil de vida, i el nostre és molt diferent de l’existent al paleolític. I fins i tot hi ha qui apunta que la paleodieta no seria ecològicament sostenible. Ara bé, alguns famosos, com Miley Cirus, han optat per la dieta de l’home de les cavernes i l’han tornat molt popular.

 

Foto: Tonyina amb pinyons. © M. Ángeles Torres.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat