Si l'univers del rap s'ha identificat històricament amb l'or, l'estigma, la lluita de classes i les dones nues remenant el cul, es pot dir que Lil Nas X ha transgredit el seu significat. Montero Lamar Hill (Geòrgia, 1999) s'ha convertit en una revolució silenciosa que acumula ja més de 40 milions d'escoltes mensuals a Spotify. Ha canviat la violència dels suburbis pels mems a Twitter. Ha substituït les verges penjades del coll pel desafiament sistemàtic al conservadorisme de la dreta religiosa nord americana. I és capaç d'interrompre un concert de sobte per una cagarel·la i dir-ho als seus espectadors des del lavabo. També de penjar el cartell de sold out un dijous 17 de novembre en un Sant Jordi Club de Barcelona que se li quedarà petit per presentar Montero (2021), el seu primer àlbum d'estudi.
Montero és un vestigi de la Generació Zeta que ha sabut aprofitar les noves tecnologies per fer-se un lloc en la música mundial. Amb Old town road, la seva primera cançó, va ascendir al cel el 2018, i ho va fer amb un tema produït a casa, sense discogràfiques, ni publicistes, ni campanyes. Bedroom pop en la seva màxima expressió. La cançó es va viralitzar a Tik Tok amb el Yeehaw Challenge i es va coronar com la cançó més exitosa de l'any als Estats Units. No només això: el remix del tema, amb la participació de Billy Ray Cyrus —mite de la música country i pare de Miley Cirus—, va arribar al número u de la llista Billboard americana. Després va arribar Montero (Call me by your name) el 2021 i a Lil Nas X se li van escapar les xifres de les mans: més de 1.500 milions d'escoltes a Spotify i un videoclip kitsch, busca-raons i provocador a l'estil Samantha Hudson que ha superat els 500 milions de reproduccions en poc més d'un any.
Però qui és Montero i per què ha creat escola en una indústria plena de gom a gom de talent i alternatives? Amb 16 anys, ja somiava amb ser creador de contingut i, després de passar per Facebook, va comprovar que l'acidesa de Twitter se li donava millor: allà va començar a acumular els seus primers seguidors sota l'àlies de 'Nas', un espai en el qual es va popularitzar amb un caràcter irònic, divertit i sarcàstic. Va jugar bé les seves cartes. Quan va voler dedicar-se a la música, va aprofitar el nínxol i l'espai que havia abonat amb perseverança i creativitat en l'espectre virtual, va tirar de mems (en va arribar a fer uns cent per promocionar Old town road), encara que segons explicaria el raper en una entrevista per a Rolling Stone, va començar a fer música per avorriment. Aquest primer èxit supervendes, que va ser catapultat pels tiktokers mundials com la cançó de l'estiu 2019, li va costar només 50 euros: se'n va gastar 30 en una base que va comprar a la xarxa i uns altres 20 per gravar les veus en un estudi d'enregistrament d'Atlanta que promocionava els 20 dollar Tuesdays (Dimarts a 20 dòlars).
El raper reinventa l'imaginari marica utilitzant el xou pel xou, jugant amb l'estereotip i abraçant-lo, i mirant directament als ulls dels intolerants per desafiar-los
Amb el seu primer àlbum, Montero, ha remogut els pilars de la indústria, no només pel seu intel·ligent ús de les xarxes a favor dels seus interessos promocionals, si no per construir un submon on es reapropia d'allò queer amb orgull i responsabilitat. L'espot promocional d'aquest disc va ser una barreja de coincidències i casualitats que van solidificar en una estratègia brillant. Un espot que va durar anys i que té el seu valor afegit en haver utilitzat totes les possibilitats de la xarxa molt agudament, gairebé en paral·lel a la imprevisibilitat dels primers moviments. Diuen alguns experts d'Internet que es tracta d'una de les millors estratègies de llançament dels últims anys. Tot això fa de Montero un producte rodó que troba la seva cúspide en l'univers estètic i musical del seu interior. El raper reinventa l'imaginari marica utilitzant el xou pel xou, jugant amb l'estereotip i abraçant-lo, i mirant directament als ulls dels intolerants per desafiar-los. Ho va fer amb el videoclip de Montero (Call me by your name) —un paradís de perversions i pecat en el qual acaba descendint als inferns pujat a una barra de stripper, insinuant-se davant del dimoni en persona amb un ball sexi i declarant-se ell mateix nou Rei de les Tenebres—, i va repetir la recepta de la transgressió en les cançons Industry baby o Thats what I want, en la qual explica les dificultats de ser estimat sent un home negre obertament gai.
Contra el feixisme i conscienciat amb la crisi climàtica
L'èxit de Lil Nas X també beu dels seus enemics. En un país extremadament conservador com els Estats Units, polaritzat, religiós i acostumat històricament a trepitjar les minories i amagar els seus rebels dins de l'armari, no era estrany que els crits omplissin el cel i desemboquessin en l'escàndol. De fet, tot apunta que va ser un esquer posat a consciència pel mateix Montero: una campanya de difusió gratis que va tenir el seu epicentre a Twitter, precisament la xarxa social que l'artista doma a la perfecció i que es va saldar amb tuits enginyosos que el cantant va enviar a alguns dels seus haters rancis, entre els quals es trobaven governadores, religiosos o influencers de dretes. Prova també de la seva guerra oberta contra els carques i els feixistes va ser el llançament d'unes sabatilles esportives amb motius satànics, les Satan Shoes, amb una edició de 666 parells que va causar polèmica.
Montero és l'estrella en la qual pot mirar-se el col·lectiu LGTBIQ+ a partir d'un gènere musical encara legitimat i sustentat per l'heteropatriarcat. També és un exemple de perfil jove conscienciat amb les lluites que pretenen fer d'aquest món un lloc millor. Fa un parell de setmanes, va penjar una fotografia en el seu compte de Twitter en el qual satiritzava els atacs a obres d'art per protestar pel canvi climàtic amb un muntatge d'Els gira-sols de Van Gogh damunt de Las llaunes de Sopa Cambell d'Andy Warhol, amb el qual pretenia no només mostrar la seva disconformitat amb aquesta manera de manifestar-se, sinó també incentivar la conscienciació de la societat a través d'altres formes.