L'Institut Europeu de la Mediterrània s'ha sumat a l'Any Llull amb un programa propi. Senén Florensa, president executiu de l'IEMed, considera de justícia que l'IEMed s'afegeixi a aquesta celebració: perquè Ramon Llull és "la figura més universal de les lletres catalanes", però, sobretot, perquè Llull representa una mirada pròpia des de Catalunya a les relacions interculturals. El comissari de l'exposició, Albert Soler, ha posat de manifest que Llull va ser un home que, tot i tenir una ferma voluntat evangelitzadora, tenia una clara voluntat de convertir als islàmics mitjançant la raó, i no per la força (com ho feien molts dels seus coetanis). I ha explicat que el filòsof mallorquí intentava crear un sistema filosòfic que escapés de la lògica de la infalibilitat dels textos sagrats, de tal forma que permetés un diàleg interreligiós.
L'exposició
Raimundus Christianus Arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures s'acaba de inaugurar al Saló del Tinell, de la barcelonina plaça del Rei, després que passés pel Seminari de Tarragona. Està previst que posteriorment s'exposi a Lleida, Vic, París i Brussel·les. I l'IEMed ha programat, també, que creui la Mediterrània i s'exposi a Tunis. Amb aquest fi, l'exposició es presenta en versió multilingüe: català, castellà, francès i àrab. La base d'aquesta exposició és l'anomenada Vita coetanea, una biografia de Llull elaborada a partir del seu propi relat, feta per un monjo de la Cartoixa de París, i les il·lustracions que es van fer per a aquest llibre poc després de la mort del filòsof. Els panells de l'exposició representen aspectes interessants de la vida de Llull, sempre en relació amb la seva visió de la relació amb l'altre, amb il·lustracions procedents de la seva biografia. Una exposició, doncs, molt introductòria, i sense cap tipus de peça d'excepcional valor museístic. Això sí, Raimundus Christianus Arabicus es presenta a la capella gòtica de Santa Àgata, del Tinell. Un entorn excepcional i molt adequat, perquè probablement Llull va freqüentar-lo. Ara bé, aquell que no pugui arribar-se fins a la capella, pot visitar virtualment l'exposició a partir de la pàgina web de l'IEMED i podrà tenir una primera aproximació al seu pensament sobre la relació entre cultures.
La música
Llull era un home polifacètic, que es va interessar per moltes coses: les ciències exactes, la literatura, la urbanitat, la filosofia... I, també, la música. A diferents punts de les seves obres hi trobem breus referències a la música. Per això, amb motiu de l'Any Llull, l'IEMed ha produït, amb el grup valencià Capella dels Ministrers i amb el seu director Carles Magraner, el programa de concerts Ramon Llull. L'últim pelegrinatge. És una obra basada en la Vita coetana i que pretén difondre la música medieval de la Mediterrània, passant musicalment per tots els territoris que va visitar Llull. Un concert realitzat amb instruments idèntics als usats a l'època. A Barcelona el concert es va presentar coincidint amb la inauguració de l'exposició. I, paral·lelament a la celebració d'aquest concert, l'IEMed va llançar el llibre-disc L'últim pelegrinatge de Ramon Llull basat en aquests concerts.
Les publicacions
Si bé l'exposició Raimundus Christianus Arabicus és una activitat destinada a un públic molt ampli, que tan sols pretén donar algunes pinzellades sobre el personatge, l'IEMed s'ha involucrat també en una altra activitat que pretén un anàlisi en profunditat de Llull i de la seva obra: la publicació Ramon Llull i els diàlegs mediterranis. Es tracta d'una recopilació d'articles acadèmics sobre el paper de la relació entre cultures en l'obra de Ramon Llull. El IEMed ha apostat per combinar autors locals amb d'altres estrangers, i s'ha potenciat la participació d'experts de l'altra riba de la Mediterrània, un intercanvi acadèmic que no és gens habitual. Entre els convidats hi figuren autors molt diversos, des del gran arabista Joan Vernet, fins als notables especialistes en Llull Anthony Bonner i Amador Vega. Ramon Llull i els diàlegs mediterranis és una obra pensada per a la seva difusió entre el públic universitari, i per això les darreres pàgines es dediquen a la traducció anglesa. Però a diferència de la majoria dels llibres acadèmics, aquesta obra està magníficament editada, amb bon paper, disseny excel·lent, il·lustracions que acompanyen els textos...