La Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, s'ha sumat a l'Any Llull amb la publicació d'un llibre electrònic sobre Ramon Llull i la seva presència a aquesta entitat. El llibre Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya, una obra en què hi participen alguns dels majors especialistes catalans en Llull, es presenta com una eina que tant pot ajudar als estudiosos, com als simples curiosos interessats en l'obra de l'autor. És el segon llibre electrònic que fa la Biblioteca de Catalunya: el primer versava sobre Les grans cròniques catalanes i es va editar amb ocasió de l'Any Muntaner. Amb aquest nou format es vol donar la màxima difusió als documents dipositats a la Biblioteca, però alhora es vol millorar les publicacions d'aquesta institució amb la inclusió de recursos que tradicionalment quedaven fora dels llibres: música, entrevistes...

Alta divulgació

El comissari de l'Any Llull, Joan Santanach, s'ha encarregat en persona de fer una síntesis de la bibliografia de l'autor i una ressenya biogràfica. Però també ha elaborat un catàleg del fons lul·lià de la Biblioteca de Catalunya i un article en què ens presenta els materials consultables sobre l'autor mallorquí. A més a més, Santanach ha entrevistat a diversos experts que ens informen sobre la vida i obra de Llull, i sobre el seu impacte a la cultura catalana. A més a més, aquests autors declamen part de l'obra de l'autor. Com que és un llibre electrònic, incorpora enllaços a alguns dels llibres citats, que estan disponibles digitalitzats, per facilitar la feina del lector interessat en Llull. D'aquesta forma des de casa seva, qualsevol pot consultar obres de Llull, o estudis sobre aquest filòsof.

La Biblioteca de Catalunya i Llull

Ramon Llull es va responsabilitzar personalment de difondre la seva obra. Va encarregar a alguns dels seus deixebles que copiessin els seus texts, i els exemplars van circular molt, figurant a les biblioteques personals de destacades personalitats del seu temps. Gràcies a això s'han conservat moltes còpies i la seva obra es coneix prou bé. A la Biblioteca de Catalunya hi ha un fons lul·lià de gran qualitat. Tenen exemplars de còpies manuscrites dels segles XIV i XV, entre els quals un valuós Llibre de contemplació, un Llibre de l'orde de cavalleria i un Doctrina pueril. I al carrer del Hospital s'hi conserven també alguns dels primers exemplars impresos d'obres de l'autor, com una còpia en llatí del 1505 de l'Arbre de ciència.

Ramon Llull

Llull va néixer a Mallorca, cap al 1232, en una família noble. Fins als 30 anys va viure prop de la cort i fins i tot era conegut per la seva inclinació cap a la vida mundana. El 1263, amb 30 anys, va decidir consagrar la seva vida a Jesús. Va deixar la seva família i va dedicar nou anys a formar-se en àrab i en teologia per tal de "combatre els errors dels infidels". Després va llançar-se a l'evangelització. Va publicar nombrosos llibres, en català, en àrab, en llatí i en occità catalanitzat. Tot i que s'ha fet famós per la seva obra filosòfica, va escriure poesia trobadoresca, obres sobre l'orde de cavalleria, manuals pedagògics i algun text d'alquímia. El 1274 va tenir una il·luminació que ell va interpretar com una inspiració divina; en aquesta il·luminació va concebre l'Art, un mètode de difondre el coneixement, demostrar les veritats de Déu, convertir els infidels i evitar els mals comportaments dels cristians. L'Art va tenir, a l'època, molts seguidors. Així, Llull va ser un personatge molt conegut, i va mantenir relacions amb reis i autoritats religioses. Va viatjar molt per les dues bandes del Mediterrani, en el seu intent d'acabar amb els musulmans (fins i tot va arribar a Armènia). Va morir el 1315, segons la tradició, a Tunis, tot i que avui en dia molts historiadors ho discuteixen.

Impacte en la cultura catalana

Segons Joan Santanach, Ramon Llull és l'escriptor en llengua catalana que ha exercit una presència més perllongada en el temps. Per dos motius principals, perquè les seves 250 obres, i sobretot, el seu sistema filosòfic de l'Art, ha despertat l'interès de molts pensadors al llarg dels temps, i també perquè la seva obra en llengua vernacla el fa ser present en les primeres fases de la història de la llengua catalana. Malgrat tot, són pocs els autors catalans que han pres com a model Ramon Llull. Això sí, la seva empremta és ben present en Jacint Verdaguer, com ho demostra, al llibre, Ricard Torrents.