A classe de llengua ens ensenyen a distingir noms comuns (taula, gat, ordinador, refresc, amistat) de noms propis (Maria, Joan, Mallorca, Sabadell, Saturn). Les marques comercials (Danone, Nespresso, Seat, Adidas, Marie Claire) en principi són noms propis. Ara bé: sovint passen a usar-se com a noms comuns tot designant l'objecte tal qual, encara que altra gent fabriqui aquell objecte amb una altra denominació comercial. Així, paraules com uralita, velcro o goretex les fem servir per a designar objectes o materials (el primer, un material per a la construcció barreja d'amiant i ciment, avui prohibit; el segon, un sistema d'enganxament per a peces de vestir; i el tercer, una classe de teixit).

Tanmateix, originalment aquests térmens eren marques comercials. O qui no ha demanat mai un cacaulat en un bar quan simplement vol un batut de llet amb cacau que no sigui necessàriament de la marca Cacaolat? Quan els catalans van a Madrid, sol passar que demanen un cacaulat en un bar, llavors el cambrer respon que no en té (és un producte català), però el visitant català simplement demanava un batut de llet amb cacau, sense importar la marca. Això ja fa temps que passa: als anys 80 i 90 del segle XX, a les Terres de l'Ebre era molt corrent dir que un infant havia de menjar-se un danone (és a dir, un iogurt, encara que fos d'una altra marca) o prendre's un fruco (un suc de fruita) o assaborir un frigo (un gelat).

Quan els catalans van a Madrid, sol passar que demanen un cacaulat en un bar, llavors el cambrer respon que no en té (és un producte català), però el visitant català simplement demanava un batut de llet amb cacau, sense importar la marca

El calçat esportiu: quan la llengua innova de manera revolucionària

Del calçat esportiu, en català tothom en diu vambes, terme que prové d'una marca d'aquesta mena de calçat, Wamba. El cas és que això no sol dir-se en castellà (en diuen playeras, zapatillas o deportivas, i per Andalusia oireu tenis). En català també s'usa un altre mot per a aquest calçat esportiu: quets. Se sent en bastants indrets: Camp de Tarragona, Garrotxa, Lleida... La marca comercial és Quets! (amb signe d'admiració). Alhora, el Diccionari etimològic d'en Jordi Bruguera (Enciclopèdia Catalana, 1996) explica l'origen de la paraula xiruca, un calçat per a trescar per la muntanya. Era una marca registrada posada en circulació cap al 1950 per Esteve Fontfreda, fabricant d'aquest calçat. Prové del gallec Chiruca, forma afectiva del nom de dona Mercè i que era el títol d'una obra de teatre de n'Adolfo Torrado molt popular entre 1941 i 1942. L'esposa d'en Fontfreda es deia Mercè, i d'aquí la marca. Avui xiruca s'empra com un nom comú per a designar aquestes botes.

Un gavadal de casos

I quantes vegades del pa de motlle no se n'ha dit pa bimbo? Qui no s'ha pres amb amics una xibeca (una cervesa en una ampolla gran)? Quantes vegades no hem dit que posarem típex sobre un text imprès? O que enganxarem una cosa amb cel·lo o blutac? Tot això en origen són marques (per cert que a Andorra de la cinta adhesiva en diuen escotx, que prové d'una altra marca: Scotch). Inclús a partir d'una marca de matamosques Flit avui tirem flit i també flitem una habitació. Per cert: segur que algú de vosaltres llegeix això en un àifon (iPhone)...