Al llarg de la història molts joves han fet servir el llenguatge – entre altres elements— per crear i reproduir una identitat i allunyar-se així d'altres generacions. Actualment, adolescents i joves utilitzem un llenguatge extret directament del trap o de la mal anomenada música urbana, tot i que aquest gènere musical va arribar a Catalunya en forma força estigmatitzada. Va ser, si fa no fa, l'any 2011, quan joves de classe treballadora amb poc capital simbòlic representaven les seves identitats enfront de la cultura dominant. Com passa sempre, actualment és un dels corrents musicals més populars.

El trap passa de ser contracultural per ser mainstream —entre altres factors com la globalització o el capitalisme— a causa de la crisi econòmica que afecta Espanya en aquell moment. El 2013, la taxa d'atur juvenil s'enfila al 57,22%. Per tant, el trap reflecteix explícitament allò que passa als barris més marginals i allò que han de viure cada cop més joves de diferents classes socials.

Si volem salvar i protegir una llengua, hem de procurar no deixar ningú sense veu per parlar-la i explicar-la

A poc a poc, es crea una moda i paral·lelament es comencen a idealitzar certes característiques que acompanyen aquest gènere musical, com la indumentària o el llenguatge. S'idealitza la pobresa i es romantitza la marginalitat de forma superficial, és a dir, sense entrar en les veritables problemàtiques que generen aquestes realitats i reproduint un estereotip classista enfront de la classe treballadora. La música ha estat sempre un reflex de la societat. Passa en la popularització del trap i passa actualment en l'escena catalana.

Avui dia comença a existir una escena del trap en català, amb un llenguatge de carrer i un argot propi, força incorrecte —castellanismes, faltes d’ortografia…— i a vegades criminalitzat, que contrasta amb el contingut políticament correcte que s'hi crea.

Paral·lelament, aquesta escena té molt pocs referents i tots els que hi ha segueixen patrons força similars. Per tant, també hi ha poca diversitat. Aquesta realitat es veu plasmada també en qualsevol altre àmbit o esfera, com YouTube, Tiktok, la televisió pública, etc.

Si volem salvar i protegir una llengua, hem de procurar no deixar ningú sense veu per parlar-la i explicar-la. Hi ha talent en l'underground.l Manca donar embranzida a més dones, persones dissidents de gènere, racialitzades, homosexuals… en definitiva tot allò més enllà de l'home cis hetero.