L'Escola Europea d'Humanitats ha iniciat la tercera edició de les seves Trobades, en què 4 parelles de ponents debatran en profunditat temes d'actualitat. Les tardes del dimarts 28 i del dimecres 29, al Palau Macaya, es debatrà sobre "Què és nou?", tot partint de la base que hi ha una sobrevaloració de la novetat, fins al punt que moltes coses es presenten com a noves, i no ho són, i algunes novetats ens passen desapercebudes. Aquestes activitats, que han omplert la sala d'actes del Palau Macaya, presentada molt encertadament com un ring de boxa, amb els ponents cara a cara rodejats d'espectadors, han estat impulsades per l'Obra Social "la Caixa".

El mite de la novetat

El filòsof Santiago Zabala, un dels organitzadors de l'encontre, ha explicat que aquesta trobada parteix d'un qüestionament en profunditat del tema de la novetat. El filòsof ha apuntat que no hi ha res absolutament nou, i a més a més, ha afirmat que la novetat està sobrevalorada. Per a Zabala no és evident que una cosa nova sigui millor obligatòriament. I, justament per això, s'ha preguntat sobre perquè hi ha tanta obsessió per la novetat. També el filòsof Paul B. Preciado ha afirmat que les novetats són poques, i procedeixen més de la "cooperació cognitiva" entre grans conjunts de població, que d'un geni aristocràtic. L'expectació que ha despertat el debat i les participacions del públic han manifestat una profunda desconfiança cap a la novetat. 

Optimisme relatiu des de la ciència

El biòleg evolutiu Tomàs Marquès-Bonet, des de la seva experiència científica, sí que ha apostat per l'existència de novetats essencials. I ha afirmat que la vida és una novetat a nivell universal, i els humans són una novetat absoluta en el món de la Biologia (sobretot pel ràpid desenvolupament del seu cervell en un breu període de temps). Marquès-Bonet ha destacat que també hi ha episòdicament innovacions en el camp científic, i ha posat com a exemple el descobriment de la hibridació entre els sàpiens i els neandertals i els denisovans. Tot i això ha puntualitzat que no hi ha cap invenció que parteixi del no res. I ha afirmat que tot i que els científics busquen sempre la novetat, a la fi bona part del coneixement que confeccionen són només petites aportacions que es vénen a sumar a un coneixement que progressa col·lectivament.

Les velles preguntes de sempre de la Filosofia

L'estudiós de la Literatura Antonio Monegal, que ha debatut amb Tomàs Marquès-Bonet, ha presentat una visió ben diferent. Ha apuntat que en la ciència hi ha un coneixement acumulatiu, en tant que les humanitats tenen unes dinàmiques regressives, en què cal explorar el coneixement acumulat. Segons Monegal, generalment en la ciència les preguntes ja respostes no cal conèixer-les. En canvi, en les humanitats, els paradigmes coexisteixen, i sovint cal mirar enrera i reincidir en velles preguntes, per a les que mai no acabem de tenir respostes definitives. Monegal s'ha qüestionat si en les humanitats realment necessitem noves respostes, i ha afirmat que sovint segueixen essent vàlides les velles preguntes i algunes de les velles respostes. Monegal ha vinculat la il·lusió per la cosa nova amb una dinàmica associada al consum. Amb la hipervaloració de la novetat, per a Monegal, es vol estimular el desig d'allò que és nou, i això afectaria al consum de roba amb la moda, però també a les relacions humanes (el consum del cos de l'altre)... Monegal ha deixat clar que les millores científiques i tecnològiques no van associades necessàriament a una millora de la societat: ni més democràcia, ni més respecte dels drets, ni millor repartiment de .la riquesa...I Monegal ha reclamat un canvi de cultura, en la que l'ètica reguli l'aplicació de les novetats tècniques o científiques, perquè, per més novetats que tinguem, "seguim despullats davant el món".

Perills obvis

Tomàs Marquès-Bonet ha deixat molt clar que la ciència i la tecnologia, que ofereixen moltes possibilitats positives, també les tenen negatives. I en la situació actual, afirma que bona part de les novetats científiques no seran accessibles a tots. En el cas de la manipulació genètica (però també en el camp de la intel·ligència universal) això podria conduir a una humanitat de primera, situada als països rics, i una de segona a la resta del Planeta. Monegal ha destacat que hi ha molts problemes amb les novetats que arriben, com el risc que la robòtica ens deixi sense feina (Paul B. Preciado ha afegit la capacitat de la humanitat de destruir les espècies del Planeta). Marquès-Bonet ha assegurat que hi ha moltes possibilitats de que l'espècie humana colapsi en el futur, perquè és el que han fet les espècies dominants en el passat, perquè tenen tendència a destruir els seus entorns. En qualsevol cas, hi ha hagut consens entre tots els ponents presents que el que calen són mesures polítiques. Les novetats dictades per criteris de mercat no poden decidir el camí de la humanitat.