Per convenció social solem evitar les paraules malsonants. Tanmateix, a vegades surten paraules d'aquesta mena... I, quan passa això, què fem? Una solució consisteix a buscar alternatives. Per exemple, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona, el Termcat va elaborar diversos vocabularis sobre terminologia esportiva. Un era el Diccionari de rem (1992). La persona que participa en aquest esport rep el nom de remer si és home i, per tant, remera si és dona. Amb tot, els termcataires es van plantejar si no seria millor dir-ne remador (femení remadora), perquè remera, sobretot a la Catalunya oriental i a les Illes, sonava de manera molt semblant a la paraula castellana ramera ('prostituta').
Altres vegades la llengua genera solucions per si sola. Al País Valencià (sobretot del centre cap al sud) és freqüent no pronunciar la d intervocàlica; per això diuen ca'ira per cadira, ma'ur per madur, ro'a per roda, llaura'or per llaurador ('agricultor'), fideua'a per fideuada, mascleta'a per mascletada. Fins i tot a Xàtiva (Costera) hi ha un bar anomenat La Picaeta de Carmeta ('picadeta'). Per tant, el fruit anomenat codony seria co'ony. Davant d'això, la gent va haver de buscar maneres diferents de dir-ho. El dialectòleg de la Universitat d'Alacant Jordi Colomina indica que a Elx i a Santa Pola (Baix Vinalopó) d'aquest fruit en diuen conyeta i a Mutxamel (Alacantí) en diuen conya.
En els noms de lloc també s'han donat casos d'aquest estil. Al llibre Topònims catalans de Josep Moran, Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Abadia de Montserrat, 2002) en veiem alguns. Al Rosselló hi ha el poble de Bompàs, que a l'edat mitjana es deia Malpàs. I qui vol viure en un mal pas? Per això ja al segle XIII apareix la forma Bonpàs, que va conviure durant aquella centúria amb l'original Malpàs. Semblantment, el barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) tenia com a nom original Malvitge. Pareix que prové d'Amalvígia, nom d'una dona propietària d'un rec que hi havia a la zona en època medieval. També tenim el poble de Vila-sana (Pla d'Urgell), que fins al 1930 s'anomenava Utxafava (al segle XII està documentat amb o: Oxafava).
El Cavall Bernat és una roca gegantina de Montserrat famosa perquè s'hi fa escalada; en origen era Carall Armat, és a dir, 'penis trempat', perquè realment té forma de penis en erecció
Esmentem també el poble de Montferri (Alt Camp), que fins al 1917 es deia Puigtinyós, i el cas d'Avinyó Nou (Alt Penedès), que sempre s'havia dit les Cabòries, però que l'any 2007 va canviar el nom (van triar aquesta denominació perquè el nucli forma part del municipi d'Avinyonet del Penedès). Finalment, hi ha el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona). Al segle XII, el riuet en qüestió es deia riu Merder, canviat a riu Primer (el mateix riu, quan passa per Vic, ran de la catedral, rep el nom de Mèder). Un darrer exemple: el Cavall Bernat és una roca gegantina de Montserrat famosa perquè s'hi fa escalada. En origen era Carall Armat, és a dir, 'penis trempat', perquè realment té forma de penis en erecció. En altres llocs hi han altres roques que tenen la mateixa forma i també es diuen Cavall Bernat. Jo veieu quanta pruïja a evitar paraules malsonants!