La Universitat de Barcelona (UB) concedeix aquest dimecres els premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera a recerques innovadores en diferents àmbits. Un d'ells, el premi Ramon Margalef (al millor article publicat en una revista reconeguda derivat d’una tesi doctoral en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut) ha estat per a la cardiòloga Begoña Benito, per una revolucionària investigació sobre l'esport. Benito ha obtingut aquest premi per una publicació que va ser molt controvertida, però que ara s'ha acceptat plenament.
La doctora Benito rebia pacients amb arítmies que no responien al perfil típic d'un adult sedentari; es tractava de persones joves i molt aficionades a l'esport, i va començar a intuir una relació entre l'excés d'esport i les arítmies. Va dedicar 10 anys a demostrar-ho. Per a l'apartat central de la recerca va entrenar rates amb períodes d'exercici intens de 16 setmanes (que vindrien a ser 10 anys per a un humà). Aquestes rates van demostrar índexs de fibrosi cardíaca molt superior a les rates que no feien exercici excessiu. I més tard es va poder demostrar que les rates "esportistes" eren molt més susceptibles de tenir arítmies. A partir d'aquests estudis, aquestes tesis amb els anys s'han pogut extrapolar a humans que han passat molt anys practicant esport de forma intensa fins a situacions extenuants. Malgrat tot, Benito vol deixar clar que l'exercici és saludable, en molts aspectes, en dosis moderades.
Fer arribar la ciència al carrer
Amb aquests premis, el Consell Social de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera intenten estimular la transferència dels coneixements acadèmics a la societat. El Consell Social ofereix cada any els premis José Manuel Blecua i Ramon Margalef, per a articles sorgits de tesis que hagin tingut molt d'impacte. I la Fundació lliura el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora, i dos premis Antoni Caparrós als millors projectes de transferència de coneixement, un en l'àmbit de les ciències pures i l'altre en el de les humanitats. Tots tenen una dotació de 5.000 euros, excepte el Senén Vilaró que la té de 10.000. Guillem Anglada Escudé, doctor en Física per la Universitat de Barcelona i professor d’Astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres, que realitzarà el parlament en la cerimònia de lliurament dels premis, ha deixat molt clar que la universitat s'ha de replantejar amb urgència la seva relació amb la societat. Considera que el qüestionament del canvi climàtic i les resistències a la vacunació són símptomes d'un malestar social generalitzat derivat de l'eliminació del pensament crític. Anglada ha reivindicat la necessitat que la ciència faci un esforç per explicar-se als no iniciats, i ha tingut paraules dures per a la comunitat científica, a la que ha acusat de ser molt reticent a fer divulgació, per por a la banalització.
D’esquerra a dreta: Teresa Tarragó (Iproteos), F. Javier Luque, Maria Yubero, Guillem Anglada, Begoña Benito i Narcís Prat. Foto: UB.
Salvar els rius entre tots
El guardó Antoni Caparrós d’humanitats ha recaigut en el projecte del Grup de Recerca Feshwater Ecology and Management (FEM), dirigit pel professor d’Ecologia Narcís Prat. Es tracta del projecte RiuNet, que s’articula amb una app perquè la gent valori la qualitat d’aigua dels rius mitjançant l’estàndard de valors establert per l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua). Qualsevol que tingui l’app instal·lada al seu mòbil pot fer una avaluació, que serà validada posteriorment per l'equip científic. D’aquesta forma, tothom pot ser col·laborador en la vigilància del medi ambient. Així, es pot millorar el control de la qualitat dels rius mitjançant la col·laboració ciutadana. De moment hi ha 200 llocs controlats a Catalunya i uns 50 a la resta de l'Estat espanyol. Els resultats no són gaire satisfactoris. Segons dades de la pròpia ACA, el 55% dels rius no acompleixen el que estableixen les directrius europees. "El Besòs no és un riu, és un abocador d’aigües residuals", ha aclarit Prat.
La universitat i les farmacèutiques
La UB també ha volgut concedir dos premis a projectes relacionats amb el món de la salut, conscient que manca un pont entre les recerques universitàries i les indústries farmacèutiques. Javier Luque ha guanyat el premi Antoni Caparrós de ciència pel desenvolupament d’un programari per millorar els fàrmacs. Es tracta d’una investigació realitzada mitjançant l’empresa Pharmacelera. El premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora ha estat per Iproteos, una spin-off participada per la UB i per Caixa Capital Risc, creada el 2012 al Parc Científic de la UB. En l'actualitat té 10 treballadors, però actua amb una gran xarxa d'empreses i col·laboradors ubicats a molts països. Teresa Tarragó, cofundadora de l’empresa, explica que la societat intenta trobar fàrmacs per guarir malalties que encara no tenen tractament. En l'actualitat se centren en els pèptids, els que creuen que són “els fàrmacs del futur”. El projecte que tenen més avançat és el del tractament de l’esquizofrènia, que ha tingut molt bon resultat en animals i que entrarà en fase de prova en pacients el 2018. A desgrat de tot, Tarragó ha deixat ben clar que Iproteos no veurà el final del procés, la comercialització del medicament que han creat, perquè no tindran pressupost per arribar fins a la fase definitiva de test en humans. Confien en què alguna gran empresa farmacèutica compri el producte quan estigui més evolucionat.
Mètodes quantitatius al servei de l'arqueologia
El premi José Manuel Blecua ha estat per Maria Yubero, una arqueòloga que ha preparat un programa per aplicar mètodes quantitatius a l’arqueologia. En el seu cas ho ha fet als jaciments arqueològics prehistòrics del riu Besòs, però el mètode es podria usar en d'altres contextos. Maria Yubero ha reivindicat l’ús de tècniques com el GPS per verificar teories arqueològiques.