I ara rimeu amb mi: "Al oeste en Filadelfia, crecía y vivía, sin hacer mucho caso a la policía. Jugaba al basket sin cansarme demasiado, porque por las noches me sacaba el graduado. Cierto día jugando al basket con amigos, unos tipos del barrio me metieron en un lío. Y mi madre me decía una y otra vez: ¡Con tu tío y con tu tía irás a Bel-Air!". Si éreu adolescents a la dècada dels 1990 us sabreu de memòria aquests versos d'una de les obertures més icòniques de la història de la televisió, la de la sèrie El príncipe de Bel-Air. Sitcom referencial protagonitzada per un Will Smith esplendorós que està a punt de celebrar el 30 aniversari de la seva estrena a la pantalla petita. També va ser una de les primeres grans produccions en apropar la cultura afroamericana, amb el hip hop al capdavant, al públic massiu.
Una joguina trencada
L'any 1990 Wil Smith era una joguina trencada i el rap la música del gueto. L'estiu de 1986, Run D.M.C., sí, havien tingut un gran èxit amb "Walk This Way", la seva particular revisió en clau de rap de l'èxit d'Aerosmith homònim. Sense voler restar cap mèrit als de Queens, una de les formacions capitals en l'eclosió i creixement del rap, en realitat no deixava de ser un tema de rock, que va captivar als seguidors del rock. I després estaven també Vanilla Ice i MC Hammer. Però el rap era molt més perillós i subterrani. Era N.W.A. (acrònim de Niggaz Wit Attitudes) cridant des de Compton, el suburbi de Los Angeles, "Fuck Tha Police". Era Public Enemy agitant a les masses des del Bronx amb "Fight The Power".
Will Smith va néixer el 25 de setembre de 1958, com diu la cançó, a Filadèlfia. Bon estudiant, va obtenir una beca per entrar a estudiar al molt prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT). La va rebutjar. El seu somni era triomfar en el món del rap. Va ser aleshores quan va conèixer qui continua sent el seu principal aliat en el món de la música: DJ Jazzy Jeff. Junts serien DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince.
DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince van debutar el 1987 amb Rock the House. El disc va fer soroll. Res comparable, però, amb el seu segon treball, He's the DJ, I'm the Rapper (1988), àlbum amb què van sacsejar les llistes d'èxits de dalt a baixa gràcies a singles tan potents com "Brand New Funk", "A Nightmare on My Street" o, molt especialment, "Parents Just Don't Understand" (el jingle d'obertura de la sèrie és un autoplagi). El tercer disc, And in This Corner... (1989) va ser un fiasco i la caiguda va ser molt dura. En pocs mesos Smith no només es va dilapidar en cotxes i joies la petita gran fortuna que havia aconseguit guanyar amb els seus dos primers discos sinó que la hisenda nord-americana li reclamava més de 2 milions de dòlars en impostos impagats.
La font d'inspiració
Benny Medina és el fill del genial bateria de jazz Ahmad "Benny" Medina. Va néixer a Los Angeles el 1958. La seva mare va morir que ell encara era un nen. El seu pare no hi era mai. Sol, ràpidament es va veure involucrat en tota mena de problemes. De casa d'acollida en casa d'acollida, finalment va ser adoptat per una tieta que vivia a l'exclusiu barri de Beverly Hills. Va ser allà on va conèixer Kerry Gordy, el llegendari fundador del segell de música soul Motown Records. Es convertiria en la seva mà dreta, escrivint i produint temes per a artistes de la discogràfica com The Temptations, Smokey Robinson, Billy Preston o Rick James. Amb el temps seria el mànager de figures de la dimensió de Jennifer Lopez, Mariah Carey, Sean "P. Diddy" Combs o Usher.
Medina feia temps que li donava voltes a la idea de fer una sèrie inspirada en les seves pròpies experiències, la d'un jove negre problemàtic dels suburbis que acaba vivint amb la seva tieta en un barri elitista. Quan aquella nit de 1990 va coincidir amb ell al Late Show d'Arsenio Hall, ho va tenir clar: faria la sèrie i Will Smith seria el seu alter ego.
Productor de música busca sèrie de televisió
Quincy Jones és un dels noms més importants en la història de la música. Multiistrumentista excepcional, com a productor ha estat genial, havent treballat, de Frank Sinatra a Michael Jackson, amb els més grans. A finals dels anys 1980 Jones ansiava fer el salt al món de la televisió, entenent que l'ascendència de la pantalla petita sobre la població era cada vegada més gran.
Quan el seu vell col·lega Bennhy Medina li va explicar el projecte que es portava entre mans no va dubtar a sumar-s'hi. Menys encara quan va conèixer al jove rapper que protagonitzaria la sèrie. Precisamente va ser Jones qui, després d'una primera conversa plegats, li va dir a Smith: "you'll be the fresh prince of Bel-Air" (serà el Princep de Bel Air). I d'aquí va sorgir el títol de un projecte que ràpidament va comprar la cadena NBC.
Una sèrie presidencial
Història d'un jove conflictiu de Filadèlfia a què la seva mare envia a viure amb la seva família de Bel Air; juntament amb Will Smith, el repartiment de la sèrie es va completar amb l'enyorat James Avery en el paper del tiet, el jutge Philip Banks. La seva dona a la ficció era Vivian Banks, paper que durant les tres primeres temporades va estar interpretat per Janet Hubert-Whitten i en les tres restants, per Daphne Maxwell Reid. Una decisió insòlita que va ser provocada per les irreals pretensions de la primera, que volia tenir un rol a la sèrie igual d'important que el de Will Smith. Alfonso Ribeiro va donar vida a l'entranyable cosí Carlton Banks, antítesi absoluta del personatge de Will Smith. Ross Bagley va ser el petit Nicky Banks; Tatyana Maria, Ali Ashley Banks, segurament el personatge més afí a Smith i Karyn Parsons, la mimada Hilary Banks, personatge inspirat en Rashida Jones, la filla de Quincy Jones, protagonista d'anècdotes que els guionistes escoltaven amb delit per després reformular-les a la seva manera. Com aquella en què Jones va enviar la Rashida de campaments i aquesta li va trucar dos dies més tard plorant demanant-li que li enviés sisplau ampolles d'aigua Evian per FedEx perquè la del riu era molt dolenta. Ara Rashida és una magnífica actriu que ha estat protagonista de sèries i pel·lícules com The Office, Angie Tribeca o La red social.
Imprescindibles també el majordom Geoffrey Butler recreat per Joseph Marcell i Jazzy Jeff interpretant-se bàsicament a ell mateix. I amb tots ells una llista de convidats on figuren, donant constància de l'èxit que va tenir la sèrie, personatges del calibre d'Isiah Thomas, Evander Holyfield, Queen Latifah, Oprah Winfrey, Tom Jones, B. B. King, Boyz II Men, Kareem Abdul Jabbar, el mateix Quincy Jones o... l'actual president dels Estats Units, Donald Trump.
Un èxit en el pitjor moment
La NBC va emetre el primer capítol la nit del 13 de setembre de 1990. Ara just farà 30 anys. Era dilluns, el dia en què de forma gairebé religiosa hi ha futbol americà per televisió. Indiscutiblement, el pitjor moment per emetre una sèrie. Més si és nova. Va ser un èxit des del primer minut. En un univers catòdic on el gran referent afroamericà era El show de Bill Cosby, una gran comèdia (protagonitzada pel que ara hem sabut que era un monstre), però que no deixava de ser una translació fil per randa del model d'humor de les sèries de famílies blanques de classe mitjana; El príncipe de Bel-Air, sense inventar res, sí que oferia una visió molt més completa i complexa de la comunitat afroamericana, apropant-nos amb més detall a la seva cultura. I tot i ser una sèrie d'humor, si calia també sabia posar-se política i fer denuncia social, especialment les dues primeres temporades.
Quan va acabar la cinquena temporada, Will Smith es va emportar tot el repartiment de la sèrie a Hawaii i els va comunicar que la sisena seria l'última. Era el moment d'emprendre reptes nous. Sense ell era impossible que seguís la sèrie. I és que a El príncipe de Bel-Air només hi havia dues coses imprescindibles i insustituïbles: Will Smith i el ball del Carlton Banks, ja per sempre més un dels moments més estelars de la història de les sèries de televisió. Un ball, per cert, que tot i que Alfonso Ribeiro el fa al ritme del "It's Not Unusual" de Tom Jones es va inspirar en els moviments de Bruce Springsteen al vídeo del seu tema "Dacing in the Dark", on el Boss, curiosament, balla acompanyat d'una joveníssima Courtney Cox, temps després protagonista de Friends. Qui sap, potser tornem a veure a Ribeiro moure els malucs ben aviat. Els rumors diuen, i el mateix Will Smith els ha alimentat, que estan preparant alguna cosa especial per celebrar el 30 aniversari de la sèrie amb més flow de tots els temps.