Veu la llum la correspondència entre dos amants, el Yus Picó i l’Olívia Guillot. O dit d'una altra manera, la Maria Antònia Oliver i el Jaume Fuster. La novel·la pòstuma d'Oliver és un recull epistolar entre dos amants que no poden estar junts i es regalen Paraules al sol (La Magrana) plenes d’amor i enyorança.
La mallorquina ens relata, sota aquests pseudònims, la separació que va patir de l'escriptor i poeta Jaume Fuster, la seva parella durant trenta anys, quan l’any 1968 va assistir a un acte polític i el van desterrar a fer la mili a l’illa de Cabrera. Aquest desplaçament imposat va fer del seu amor una conversa literària i política. A mesura que llegim les cartes, ens adonem d’una joventut d’intel·lectuals amb la boca plena de democràcia, d’esperança per un món millor, on hi ha un menyspreu per les classes dominants, per la moral i la culpa, i on el llenguatge de l’amor és transformador i ens explica un món que es mor i un món que neix.
Com que diuen que els amants tenen llengua pròpia, descobrim les melodies amb les quals resisteixen, els pensaments, la desesperació de saber-se lluny, la impaciència del desig i, en definitiva, la passió amb la que s’estimaven. Fa goig, goig de llegir paraules tan plenes de sentiments poderosos: ai, l’amor! En moltes cartes s’acomiaden amb 'TESTIM-O-E', una expressió que en revela que no tenen prou en dir-ho en un dels seus dialectes, que s’enyoren com si cada segon que els treuen per poder-s'ho dir a la cara fos una censura.
A vegades parlen de literatura, d’ortografia i de la manca de coneixement de la seva pròpia llengua a causa del règim franquista. Parlen de com escriure millor, de com millorar les seves cartes, de poemes que els roben el cor… no us sembla meravellós? És tan necessari parlar d’amor ara mateix que Paraules al sol de Maria Antònia Oliver ens obre el nas i ens fa olorar la mediterrània, sentir les cigales dels pins i els sospirs dels dos escriptors-amants entre les branques. Aquesta sobredosi literària de passió és com caure en un pot de mel tèbia.
És tan necessari parlar d’amor ara mateix que Paraules al sol de Maria Antònia Oliver ens obre el nas i ens fa olorar la mediterrània, sentir les cigales dels pins i els sospirs dels dos escriptors-amants entre les branques
Però, a vegades, en aquest món fosc on la paraula 'mort' és tan comuna, volem sentir el brunzit dels llavis dels qui s’endolcen i atipar-nos de sucre enganxifós. TESTIM-O-E i “fer l’amor com si fer l’amor fos l’única cosa important d’aquest món”. Repeteixo, no és meravellós? Exigir-se versos fins i amb ritme crec que també és voler-se millor. La poesia inunda les cartes, els seus poemes, els d’altres. Els dies corren i s’apropa la data per al retrobament, divuit, set, un dia. Cabrera, l’illa on destinàvem als éssers proscrits de la dictadura, quedarà en l’oblit i l’únic que perdura avui dia són aquestes paraules al sol.
El febrer de 2022, Maria Antònia va morir deixant un univers ple de dones increïbles, com la Joana E, la primera detectiu en llengua catalana Lònia Guiu, històries que ja són clàssics. Li faltava aquesta gran història, l’amor de la seva vida, una aliança de compromís amb la cultura, amb l’antifeixisme i amb la tendresa. És tan necessari parlar d’amor ara mateix, i aquest llibre ens pot obrir el nas i fer-nos olorar la mar darrera de l’orella d’aquella persona mentre exhales: TESTIM-O-E, amor.
