Maria Guasch ha rebut el Premi de la Crítica Catalana, que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en la modalitat de narrativa per Els fills de Llacuna Park (L'Altra Editorial). Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia per Convivència d'aigües (Editorial LaBreu). El jurat ha estat format pels crítics Anna Ballbona, Àlex Broch, Lluïsa Julià (coordinadora), Jordi Nopca i Simona Škrabec.

zoraida burgos AELC

Zoraida Burgos. Foto cedida per l'AELC.

Els crítics catalans es desmarquen dels espanyols

Els Premis de la Crítica Catalana es lliuraran dimecres 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en el transcurs d'un sopar literari amb tertúlia amb les autores premiades i lectures dels textos guardonats. Per primera vegada els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió anual en què l'Asociación Española de Críticos Literarios anuncia els premis, com a mostra d'enèrgica protesta per la manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat i per a reivindicar el compromís de l'escriptura amb aquestes llibertats.

Una veu que es consolida

Maria Guasch (Begues, 1983) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocació per l’ensenyament. El 2013 publica la seva primera novel·la, La neu fosa (El Toll), a la qual segueix Olor de clor sota la roba (RBA-La Magrana), amb què rep el Nou Talent FNAC 2014. Amb la tercera novel·la, Els fills de Llacuna Park (L'Altra) l'autora ha consolidat la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions. Per a l'autora, el premi suposa "el reconeixement a uns personatges, a una història, a un tipus de relat i d'escriptura que han nascut amb absoluta llibertat, sense tenir en compte modes ni tendències. Suposa donar més vida, més visibilitat, a uns personatges que he arribat a estimar i que han estat escrits des del plaer i des de la intuïció".

En femení, des de les terres de l'Ebre

Zoraida Burgos ha exercit principalment de bibliotecària, a Amposta i a Tortosa, la seva ciutat natal on viu. Ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part –juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres– de la generació de poetes de la postguerra a Tortosa. La seva trajectòria s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel llibre D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en diverses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1981), Reflexos (1989) i Blaus (1993). Després d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 rep el Premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps, un llibre sobre la memòria, el temps, i de reflexió sobre l'escriptura. L'any 2013 va representar la paraula poètica en la celebració del Dia Mundial de la Poesia (ILC). Per a l'autora, aquest premi "representa un honor inesperat i que agraeixo, des de la meva "perifèria de les Terres del Sud” i li arriba "en un moment de calma i silenci, i de responsabilitat".

 

Foto de portada: Maria Guasch. Foto cedida per l'AELC.