El Premi de Fotografia 2023 de la Fundació Vila Casas ja té guanyadors. El primer premi ha estat per Carme Casulá (Barcelona, 1966) amb Al Natural_Jungfraujoch, una fotografia de la sèrie Al Natural (2019) de les galeries construïdes sota una de les glaceres més antigues d’Europa, als Alps suïssos. “En aquesta societat de consum, que ha democratitzat el viatge i ha convertit el turisme en una activitat gairebé obligatòria, el “turisme de natura” no deixa de créixer. Aquest té el principal punt d’atracció en els Espais Naturals Protegits: una arma de doble fil per aquests paratges tan delicadament adjectivats, perquè no només estan ben mapats, senyalitzats i publicitats per tal que hi puguem accedir fàcilment, sinó que són intervinguts, exigències del guió a causa de l’alt volum de públic. Aquest és el context del meu projecte”, explica l’autora.
Al Natural_Jungfraujoch (2019), de Carme Casula.
D’altra banda, el segon guardó se l’ha endut Joan-Ramon Manchado (Valls, 1967) per la fotografia Vianants (2023). L’autor explica que sol fotografiar persones amb qui es creua al carrer en el seu dia a dia per “capturar una dimensió que difícilment podria copsar a ull nu". “Així puc contemplar de manera diferida i pausada un cop materialitzat l’objecte fotogràfic. La monocromia i la pèrdua de definició que es produeixen a les imatges de manera natural durant el procés de revelatge contribueixen a simplificar-les i alliberar-les del seu context, de manera que aquestes persones desconegudes amb les quals m’he creuat pel carrer se’m manifesten d’una manera inequívocament transcendental”, relata Manchado. El primer premi està dotat amb 6.000 € i una exposició monogràfica al Museu Can Framis l’any 2024, mentre que el segon és de 3.000 €.
Amb els Premis de Pintura, Escultura i Fotografia que se celebren anualment de manera rotativa, la Fundació Vila Casas vol fomentar la creació, reconèixer el talent emergent, valorar el context artístic actual i enfortir el teixit creatiu.
Enguany, el jurat del Premi de Fotografia 2023 de la Fundació Vila Casas no ho ha tingut fàcil. Natàlia Chocarro, Sophie Köhler, Antonio Sag nier, Àlex Susanna, Laura Terré i Antoni Vila Casas han hagut de valorar 471 obres, un rècord de participació en aquest concurs. Finalment, han seleccionat 33 finalistes (Nora Ancarola, Samuel Aranda, Marc Ávila Català, Juan Baraja, Quim Boix, Andrés Cañal, Maite Ca ramés, Carma Casula, Salvi Danés, Ana DMatos, Beatriz Dubois, Michael Dunev, Alba Duque, Ingrid Ferrer Homs, Rosa Gabriela, Eugeni Gay Marín, Lucía Gorostegui, Ramon Guimarães, Anna Ill, Joan-Ramon Manchado, Xavier Manrique, Gemma Miralda, Santos Montes, Myriam Negre, Jaume Parera, Alberto Polo, Lluc Queralt, Kati Riquelme, David Salcedo, Rubèn Tresserras, Blanca Viñas, Clàudia Vives-Fierro i Román Yñán), que es podran veure exposats al Palau Solterra de Torroella de Montgrí entre el 29 d’abril i el 18 de juny, al costat de l’exposició Francesc Català-Roca: Homenots & Homenets.
Francesc Català-Roca i Homenots & Homenets
D’aquesta manera, la Fundació Vila Casas se suma a la celebració del centenari de Francesc Català-Roca. Es tracta d’una iniciativa rellevant, ja que al llarg de la història no s'ha destacat prou la seva faceta de retratista. Fill del fotògraf Pere Català Pic, la seva obra fotorgàfica va mantenir viu l'esperit d’avantguarda que pràcticament havia desaparegut durant el franquisme i va obrir camins a tota una generació.
“La seva obra és un retrat de la vida quotidiana del segle XX a Espanya: les ciutats, els pobles, els paisatges i també els protagonistes de la cultura. Professional conscient del llenguatge, va ser pioner en inserir la fotografia en la publicitat, va trencar els estrets marges que el món de l’art reservava a la fotografia documental introduint-la a les galeries, va aplicar la fotografia al disseny i l’arquitectura i, definitivament, va exemplificar la reproductivitat il·limitada de la imatge fotogràfica en l’edició de llibres, cartells i revistes il·lustrades”, destaca Laura Terré, comissària de l’Any Català-Roca.
La sèrie que es pot veure exposada al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, es compon de cinquanta-vuit retrats fets entre el 1949 i el 1975, més el seu cèlebre autoretrat. Es tracta d'un conjunt que Català-Roca va regalar a Joan Uriach i Tey, com a complement de la seva col·lecció d’art, on aquests artistes estaven representats gairebé tots. Anys més tard, el seu fill Joan Uriach i Marsal en va fer donació al seu amic Antoni Vila Casas. Un gest no només d’amistat, sinó també de complicitat entre col·leccionistes, entenent que aquestes peces serien més apreciades al si de la destacada col·lecció de fotografia que s’estava constituint a la Fundació Vila Casas.
Segons Terré, el títol Homenots & Homenets és una picada d’ullet a Josep Pla, amb qui Català-Roca va compartir l’autoria de guies i llibres. “Així va titular Pla les seixanta semblances de personatges del seu temps, redactats entre el 1958 i el 1974, majoritàriament escriptors, artistes o polítics, triats per la seva peculiaritat i per haver-se significat de manera remarcable. Com a complement d’aquesta galeria de gent rellevant, l’exposició afegeix quinze retrats de nens, els “Homenets”: a petita escala, són el reflex d’una Espanya enfosquida per la Dictadura, el poble senzill allunyat del poder, la política, la ciència i la cultura. Aquests petits treballadors fan la seva feina com si fos un joc, igual que altres criatures juguen al carrer o mengen gelats. Traspuen humanitat i tendresa, compartint el risc de viure, els perills i les amenaces de la vida dels grans; són els “homenets” en contraposició als “homenots””, conclou.