Lluís Pasqual, director teatral català de gran prestigi i projecció internacional, reconegut per la seva contribució al renovament de l'escena teatral europea, havia de ser una de les cares destacades de la celebració dels 50 anys del Teatre Lliure, un dels espais teatrals més importants de Catalunya i del que Pasqual va ser un dels fundadors i el primer director. Des de feia dos anys preparava el muntatge d'El gran inquisidor, protagonitzat per Pablo Derqui, i el projecte ja tenia l'equip artístic i els decorats pràcticament tancats. Però l'obra ha desaparegut de la programació del Lliure abans fins i tot de ser presentada. El motiu no és una discrepància artística ni un problema pressupostari, sinó una polèmica inesperada: la utilització d'una falsa entrevista de Montserrat Caballé en un homenatge pòstum al Liceu. La imitació de la humorista Judit Martín que va fer set anys, va esclatar recentment originant una controvèrsia que ha sacsejat el món cultural català.
Tot va començar amb una confessió de Judit Martín
L'origen del cas es remunta al 2019, quan el Gran Teatre del Liceu va organitzar un homenatge a Montserrat Caballé, morta l'any anterior. Un dels moments més emotius de l'acte va ser la reproducció d'una suposada entrevista radiofònica enregistrada el 1988 després de la reinauguració del Teatre Fortuny de Reus. En aquella gravació, Caballé parlava amb afecte de Lluís Pasqual i arribava a expressar el desig que fos ell qui conduís el seu homenatge quan ella morís. El director teatral va presentar aquell document sonor com una entrevista real recuperada de Ràdio Reus. Set anys després, però, l'actriu i humorista Judit Martín va explicar el passat 28 de maig, al pòdcast La Ruïna, que aquella veu no era la de Montserrat Caballé. Era la seva. Segons va relatar, Pasqual li havia encarregat imitar la soprano reproduint el seu accent i la seva manera de parlar. Martin assegura que va participar en una mena de càsting supervisat per persones pròximes a Caballé, però que mai no li van explicar que la gravació s'utilitzaria en un homenatge oficial ni que es presentaria al públic com una entrevista autèntica.
Recreació fidel o engany al públic?
Aquí rau el nucli de la controvèrsia. Pasqual defensa que no es va inventar res. Segons la seva versió, existia una entrevista real feta per una periodista de Ràdio Reus que no es podia utilitzar perquè tenia molt soroll ambiental i perquè la gravació original s'havia perdut. Per això va decidir reconstruir-ne el contingut amb una imitadora. El director teatral ha explicat al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que va contactar amb Carlos Latre perquè li recomanés algú per poder-la reproduir i incloure-la en l’homenatge pòstum al Liceu. La tasca se li va encarregar a la còmica i imitadora Judit Martín, que va gravar la veu de la soprano i per la qual assegurava que mai va acabar cobrant. Pasqual sosté que el text reproduïa "exactament" les paraules pronunciades per Caballé i que comptava amb l'autorització de la família de la soprano i del mateix Liceu. Per això considera que no es tracta d'una ficció sinó d'una simple recreació. Però els crítics hi veuen una altra cosa: una reconstrucció presentada com si fos un document autèntic sense advertir l'espectador que la veu que escoltava no era la real. És aquesta absència de transparència la que ha provocat les acusacions d'haver fet passar una recreació per un enregistrament històric.
El Lliure no volia que la polèmica eclipsés el seu aniversari
L'esclat mediàtic del cas va arribar just quan el Teatre Lliure preparava la presentació de la temporada del seu cinquantè aniversari. Segons va explicar l'actual director, Julio Manrique, la direcció del teatre va reunir-se amb Pasqual per conèixer quina resposta pensava donar a la controvèrsia. La resposta no els va tranquil·litzar. Segons Manrique, el director va restar importància als fets i els va considerar un simple "assumpte de safareig". Al Lliure, en canvi, preocupava que tota la celebració dels cinquanta anys quedés marcada per una polèmica aliena a la programació artística. Davant aquesta situació, el mateix Pasqual va plantejar la possibilitat de retirar temporalment el muntatge per no perjudicar el teatre. Quaranta-vuit hores després, la direcció va acceptar la proposta i va decidir prescindir de l'obra.
Pasqual es defensa i parla d'una campanya contra ell
Lluny de rectificar, Pasqual manté que ho tornaria a fer exactament igual. En declaracions aquest dissabte a El Suplement, el director ha assegurat que no va actuar de manera il·legal ni poc ètica, ha insistit que la recreació comptava amb el vistiplau de la família de Caballé i lamenta que tota la polèmica hagi esclatat just quan havia de tornar al Teatre Lliure. "No me'n penedeixo de res. Ho tornaria a fer", ha assegurat de manera contundent. Pasqual ha assegurat que la polèmica no és casual. "Sé que Catalunya és un terreny minat per a mi", ha afirmat Pasqual, que actualment viu a Madrid, insinuant que cada vegada que intenta treballar a Barcelona apareix algun conflicte que ho impedeix. Fins i tot, ha assegurat que “hi ha algú que li vol mal”, tot i que no sap qui. No és la primera vegada que Pasqual es veu envoltat en la polèmica. Va ser director del Lliure en tres etapes diferents: quan es va crear en 1976, de nou en la temporada 1991-92 i el període més llarg va ser l'últim, entre el 2011 i el 2018. Després de set anys al càrrec, va dimitir després de ser acusat d'abús de poder i assetjament laboral de l'actriu Andrea Ros i treballadors del teatre.