Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui és el torn de l'escriptor, articulista i poeta Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952)
COM SI JO FOS LA MORT I TU LA MORTA
ELLA
Com més ronda la mort més em deleixo;
des dels estrets confins d’aquest malviure
per no poder follar-te em maleeixo
amb un ofec que tinc vedat transcriure.
Amb les ales desades i el somriure
glaçat, esmaperduda, em protegeixo
fingint que no s’adona que fingeixo
(tinc el mòbil a mà i no et puc ni escriure).
Com un camaleó de camuflatge
procuro que ell no tingui de què plànye’s
però es va inflant tant dins meu la teva imatge
que cada cop que el miro et poso banyes
i ens planyo imaginant-me com t’apanyes,
ninot de foc que em bull a les entranyes.
ELL
Allò que era la torna ara em retrona;
esmaperdut, noquejat, com funàmbul
que no s’hi veu de tanta belladona
imploro l’abraçada del noctàmbul,
que aquest l’amor ha passat de preàmbul
a absència declarada que em detona
per totes les entranyes de somnàmbul,
tant, que em força a tronar des de la trona:
em peta el cor per totes les costures,
què fas?, per què no vens? que no m’escures?,
saber que sóc de tu no em reconforta,
llegeixo a les estrelles que m’ho jures,
percebo com em xucles i em conjures
com si jo fos la mort i tu la morta.