Angle Editorial reedita un dels poemaris més populars de la llengua catalana: El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, un autor que periòdicament torna a reeditar-se i que continua motivant a les noves generacions. Els poemes del poeta obrer van acompanyats d'un conjunt d'il·lustracions de Laura Borràs Dalmau.

Un llibre fora de temps

Salvat-Papasseit va escriure El poema de la rosa als llavis, en els temps que triomfava el noucentisme, poc amic de les avantguardes i de la literatura obertament eròtica. Salvat-Papasseit, d'extracció obrera, esquerrà i catalanista radical, va fer una literatura subversiva tant en les formes com en els continguts. En les formes, Salvat-Papasseit combinava les formes més avantguardistes, com l'ús de tipografies diferents amb colors diversos o el trencament del vers, amb el formalisme més clàssic i amb elements de la poesia popular. Pel que fa als continguts, l'autor de Sants trenca amb qualsevol tipus de tabú amb  un cant al plaer sexual, sense cap pudor, i dedica un gran nombre de poemes a tota la fase del festeig. Fins i tot canta, sense traves, a l'amor prohibit.

Visca l'amor

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor

                      l'he cridada i venia

-- tota era blanca com un glop de llet.

 

Visca l'amor que Ella també es delia:

 

visca l'amor:

                     la volia i l'he pres.

Escultura de Robert Krier a Joan Salvat-Papasseit al Moll de la Fusta, on ell havia treballat de vigilant. Foto: Enfo.

El poeta de la modernitat

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va néixer al barri de Sants, en una família humil. No va poder anar a classe regularment. Als 15 anys, amb la Setmana Tràgica, es va radicalitzar políticament; el seu compromís polític es va reforçar amb la seva amistat amb el llibreter anarquista Emili Aroles. Va adquirir la seva formació cultural mitjançant l'Ateneu Enciclopèdic Popular, de clar caràcter obrerista. A través del pintor Joaquim Torres-García va entrar en contacte, a l'època, amb les avantguardes artístiques i literàries. A partir del 1913 va establir vincles estrets amb els grups independentistes. Salvat-Papasseit va treballar com a vigilant al Moll de la Fusta, perquè les seves feinetes literàries no li donaven per a viure. A partir de 1919 es va dedicar a escriure poesia, en català. En els seus poemes reflectia la seva admiració pel futurisme de Marinetti i cantava a les innovacions tècniques, com el tramvia. També va adoptar tècniques literàries d'avantguarda, com els cal·ligrames. Salvat-Papasseit, malgrat tot, és el gran poeta català del sexe i de l'erotisme. Va morir als trenta anys, de tuberculosi. Per desgràcia, aquest escriptor a vegades ha estat massa associat a les lectures escolars obligatòries, perquè figura a molts temaris de secundària. Malgrat tot, els seus poemes van ser molt popular gràcies als cantants de la generació de la Nova Cançó, com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Ramon Muntaner o Lluís Llach.  I continua sent un dels poetes preferits dels lectors catalans.

La il·lustradora

Laura Borràs Dalmau és doctora en Lingüística i professora de traducció a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat àlbums il·lustrats com Un mar de cebollas o Un cangrejo sin sombrero; i també ha fet il·lustracions per a àlbums d'altres autors com El camí de Marwan, En Max i la seva ombra, El sembrador d'estrelles o Pere i el Llop.

 

El retorn que no cansa

Tot i que Salvat-Papasseit es va reeditant de tant en tant, les reedicions de les seves obres sempre són benvingudes, especialment quan són tan acurades com aquesta. El poema de la rosa als llavis d'Angle Editorial dóna, als excel·lents poemes de Salvat-Papasseit, el tipus d'edició que es merexen, perquè la poesia entri pels ulls, abans fins i tot de ser processada pel cap i pel cor. Un llibre que, sens dubte, mereixeria ser molt ben rebut a les llibreries.