La Plataforma per la Llengua, l’ONG que té com a objectiu la defensa del català, ha presentat avui l’Informecat 2016, que presenta 50 dades sobre l’estat del català. Ja és la cinquena edició d'aquest informe. Amb la comparació respecte a anys anteriors, la Plataforma ha fet una valoració positiva: ha indicat que les dades van millorant de forma progressiva. Dissortadament, l’Informecat cada any recull dades diferents, i no és possible una comparació sistemàtica de l'evolució dels indicadors.

La guerra dels Estats

Òscar Escuder, president de la Plataforma, i Neus Mestres, directora de l’ONG, han volgut destacar que el principal problema per al català sorgeix de l’acció de l’Estat i que, al contrari, el català avança quan només depèn de la iniciativa ciutadana. S’ha destacat que l’acció dels governs del Partit Popular (PP) a les Illes, al País Valencià i a l’Aragó va ser nociva per a la llengua catalana, i que hi ha molta esperança que els canvis polítics tinguin efectes positius. L'increment en un 98% del pressupost destinat a la normalització lingüística al País Valencià és un bon signe en aquest sentit. Ara bé, s’ha deixat clar que durant algun temps encara estaran vigent les mesures en contra del català del PP.

Espanya contra Europa

La Plataforma ha anunciat que hi ha greus dèficits de l’Estat espanyol en el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (i destaquen que l’Estat francès ni tan sols ha signat aquesta Carta perquè el seu Senat va vetar-ho). I destaquen que el mateix Consell d'Europa ha dictaminat, mitjançant un informe tècnic, que Espanya ha de prendre mesures per garantir el compliment de la Carta. Això és especialment greu en l'àmbit de l'educació al País Valencià i a les Illes. Fins ara la Plataforma es limita a denunciar la violació dels principis de la carta lingüística, però no descarta més endavant emprendre mesures legals contra l'Estat espanyol.

Mesures urgents

La Plataforma opina, d'acord amb aquest informe del Consell, que hi ha tres mesures que Espanya ha de prendre amb urgència: la reforma del marc legal, la normalització del català en el món de la Justícia, i la proclamació del català com llengua oficial a la Franja, on el 80% dels habitants el parlen (un dels índexs més alts a tot el territori).

Ja som 10 milions

Segons les dades de la Plataforma, el català ja té 10 milions de parlants (10.047.012), i fins a 13 milions de persones l’entenen. On hi ha més percentatge de catalanoparlants és a les Illes, amb un 80,5%, seguit a poca distància pel Principat (80,4%). També és a les Illes on més percentatge de gent l’entén (96,8%).

La Catalunya Nord: on hi ha més problemes

Tot i que s’ha percebut una evolució positiva en els darrers anys a nivell general, la Catalunya Nord és el territori on la situació del català és més precària: només el 35,4% de la gent declara saber parlar-lo i el 61% afirma entendre’l; tot i això, el 85% dels habitants d’aquest territori són partidaris d'una declaració d’oficialitat, una mesura que ajudaria a consolidar la situació de la llengua. Malgrat tot, només 4.800 nens són educats en català.

El difícil Alguer

A l’Alguer el percentatge de catalanoparlants és relativament alt: el 61,3% de la població. I també hi ha un nombre relativament alt de gent que entén la llengua: un 90,1%. Però és el territori on hi ha més problemes per a la normalització: tot just ara s’ha posat en marxa un programa en català a la televisió local. En canvi, la situació a Andorra és molt diferent: cada cop hi ha més gent que usa el català a la feina i en el consum.

El 75% dels advocats que usen el català habitualment, en alguna ocasió s'han sentit coaccionats per canviar de llengua

L’espina de la Justícia

L’àmbit pitjor valorat en l’informe és el de la Justícia, on l’Estat espanyol té moltes competències. Totes les dades són negatives; no només no s’avança en l’ús del català, sinó que fins i tot es retrocedeix (per exemple, disminueix el percentatge de sentències en català). L’Estat no ha mostrat cap voluntat d’aplicar mesures correctives. Els graduats en dret han de fer l’accés a l’advocacia només en espanyol. El 75% dels advocats que usen el català habitualment afirmen haver-se sentit pressionats en algun moment per canviar de llengua. Només el 3% dels judicis es fan íntegrament en català.

Oficialitat i reconeixement

En la mateixa línia, la Plataforma ha protestat per les mesures legals que tracten de reforçar la presència de l'espanyol. Durant el 2015 s'han aprovat en diferents àmbits 64 normes per garantir la presència de l'espanyol, i només dues per afavorir el català. A més, a nivell europeu hi ha 26 noves normes que promouen l'ús de l'espanyol i no del català, perquè no és llengua europea. La Plataforma destaca que la llei d'etiquetatge en català fa cinc anys que està en vigor, però que encara no s'ha sancionat ningú per incomplir-la. El problema del marc legal s'origina des de dalt de tot del sistema: la Constitució espanyola és una de les poques constitucions que obliga a saber un idioma. I no es pot accedir a la nacionalitat espanyola sabent una llengua de l'Estat que no sigui l’espanyol.

Millora en els mitjans de comunicació i en el consum

En diversos àmbits de la vida quotidiana la Plataforma constata una certa millora del català. Quatre de les cinc ràdios més escoltades al territori transmeten íntegrament en català. Ha crescut el nombre de mòbils i tauletes que estan adaptats al català. Cada cop hi ha més catalans que usen el català a les seves compres... Fins i tot els botiguers no catalanoparlants mostren una clara voluntat de conèixer el català. També hi ha indicadors que mostren que millora el català en l'àmbit de les noves tecnologies: la Viquipèdia ja té 500.000 articles en català i en els darrers anys el programa de catalanització dels ordinadors ha rebut 100.000 descàrregues.

L'Estat és el problema

Òscar Escuder, president de la Plataforma, destaca que el problema ve dels Estats, perquè imposen legislacions restrictives. Però per altra banda indica que la manca d'Estat propi també provoca que el català no tingui reconeixement en certs àmbits internacionals: no és present a les webs de les marques de cotxes, no és a Linkedin... Llengües amb molts menys parlants que són oficials a tot un Estat tenen molt més reconeixement. Davant aquesta situació la Plataforma considera que perquè el català millori és imprescindible la independència. Escuder ha destacat que els quatre grans partits parlamentaris espanyols (PP, PSOE, Ciutadans i Podemos) no han demostrat cap voluntat d'alterar les relacions de poder lingüístiques a l'Estat. Hi han exceptuat IU, tot argumentant que el seu projecte lingüístic podria ser acceptable per la Plataforma.

La Plataforma no es mulla amb el manifest Koiné

Òscar Escuder no es posiciona directament respecte al manifest Koiné. Creu que la llengua de cohesió social ha de ser el català, i que tothom hauria de conèixer com més llengües millor, començant per les seves d’origen. I recorda que a Catalunya no es parlen dues, sinó tres-centes llengües. Escudé al·lega que el futur del país s’haurà de construir a partir de la independència amb la participació de tots.