Deia un neuròleg austríac que el pitjor que pot passar-li a un paranoic és que el persegueixin de veritat. Però ser-ho i adonar-te que qui et va al darrere ets tu mateix, ja és la pera. El súmmum d’un psicòtic amb mania persecutòria, d’imaginació incontenible i que devora amfetamines com el Monstre de les Galetes. Philip K. Dick (Chicago, 1928 – Santa Ana, 1982), el pirat en qüestió, a més d’escriptor de culte per antonomàsia, pensava que el KGB o la CIA ordien conspiracions contra ell i li tendien paranys de continu. Motius no li’n en faltaven. De jove, havia rebut la visita d’una parella d’agents federals que l’investigaven a causa de la seva oposició a la guerra de Vietnam. Amb tot, K. Dick va fer-se tant amic d’un d’aquests agents de l’FBI, que fins i tot va ensenyar-lo a conduir.
Anys després, l’escriptor va adonar-se que algú li havia entrat a casa: els cristalls de la finestra estaven fets miques, l’equip estèreo havia desaparegut i un explosiu havia rebentat l’enorme arxivador metàl·lic per furtar-li diversos documents. “Lloat sigui el Senyor!”, va pensar. “És evident que no soc un paranoic”. Finalment, va concloure que potser havia estat ell mateix qui havia comès el robatori. Sota suggestió posthipnòtica, s’entén... I amb un bloqueig amnèsic per tal que no se’n pogués recordar. Aquesta experiència es veu reflectida en el personatge protagonista d'A Scanner Darkly, una de les seves novel·les més interessants i autobiogràfiques, escrita l’any 1977, i que l’editorial Males Herbes ens porta ara en llengua vernacla.
A Scanner Darkly parla de com a tota una generació de hippies se’ls hi va començar a trencar la ment
El costat menys idíl·lic dels anys 60 i 70
Parla Ramon Mas, part del tàndem editor de Males Herbes: “Cap a finals dels anys 60, crec que entre el seu segon i tercer divorci, podríem dir que K. Dick està passant per un mal moment personal, s’ha quedat sense dona ni casa. Però acaba d’escriure Els tres estigmes de Palmer Eldritch, considerada la novel·la sobre l’LSD per excel·lència —tot i que ell encara no ha provat l’àcid, només pren amfetamines per escriure sense parar—, i els hippies i la gent de la contracultura de Califòrnia el converteixen en una mena de guru. De manera que l’adopten i se l’emporten a viure amb ells a una comuna. Allà pren LSD per primer cop i no li agrada, té un viatge esgarrifós (en el que es basarà per escriure Laberinto de muerte). Com sigui, s’hi queda un temps a viure entre aquests torrats, i és testimoni d’hores i hores de conversa entre gent amb el cervell fregit. Les típiques filosofades de fumat, però convertides en un estil de vida. A Scanner Darkly parla de com a tota una generació de hippies se’ls hi va començar a trencar la ment.”
Una mica a la manera del llegendari Howl, d’Allen Ginsberg, a A Scanner Darkly Philip K. Dick ens mostra el costat menys idíl·lic de la suposada alliberació juvenil dels anys 60 i 70. La història està situada en un distòpic i futurista estiu de l’any —atenció— 1994, en una Califòrnia molt llunyana a l’Estiu de l’amor. Aquest llibre pot ser considerat com la màxima declaració de Dick sobre l’abús de drogues (sense moralismes burgesos, limitant-se a enumerar-ne les conseqüències), a més de ser una vívida mostra del llenguatge i la cultura hippie. Els protagonistes són un grup de drogates que consumeixen la “Substància M”, també anomenada “Mort Lenta”, comandats per en Fred/Bob Arctor, un policia d’incògnit a qui se li encarrega la missió d’investigar-se a si mateix. A les pàgines finals, en Dick dedica l’obra a tots els amics que no van sobreviure a l’eclosió de les drogues, i això el converteix en el seu llibre més sentit, una joia més enllà de qualsevol gènere literari que va ser prou ben adaptada al cinema mitjançant animació amb rotoscòpia per Richard Linklater.
Va denunciar Stanisław Lem a l’FBI, afirmant que no existia. Era un col·lectiu construït per la intel·ligència comunista, amb les sigles de Lenin, Engels i Marx, per a infiltrar-se en les ments dels lectors occidentals
Un barret de paper d’alumini
La vida de Philip K. Dick és tan intensa i esbojarrada que podria dir-se que és la seva millor novel·la. Però no va escriure-la ell, sinó Emmanuel Carrère a Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos. Un viaje en la mente de Philip K. Dick (1993, editat en castellà primer per Minotauro i després per Anagrama). Com que tota ella no té pèrdua, els hi enumeraré només alguns fets crucials i episodis antològics:
1) Va néixer prematurament junt amb una germana bessona que va morir al cap de cinc setmanes. Això va afectar en Philip profundament, donant lloc a una obsessió pel doble o el ‘bessó fantasma’ en gran part de la seva obra. 2) Va ser venedor de discos, el seu únic treball abans de publicar la seva primera història curta l’any 1952. 3) Parlant de discos, mentre escoltava la cançó dels Beatles Strawberry Fields Forever, K. Dick va advertir que el seu fill tenia una hèrnia inguinal dreta escanyada, tot i que el nen no presentava símptomes de cap mena. Durant l’examen els metges li van descobrir l’hèrnia, que li hauria matat de no haver-se operat ràpidament. 4) Va denunciar Stanisław Lem —amb qui es cartejava— a l’FBI, afirmant, totalment convençut, que l’escriptor polonès no existia. Era un col·lectiu construït per la intel·ligència comunista, amb les sigles de Lenin, Engels i Marx, per a infiltrar-se en les ments dels lectors occidentals i segrestar els escriptors estatunidencs. 5) Va experimentar una sèrie de visions, a les quals es referiria com “tres-dos-setanta-quatre” (3 de febrer de 1974). A mesura que les visions creixien en durada i freqüència, Dick va proclamar que havia començat a viure una doble vida: una com ell mateix i una altra com a Tomás, un cristià perseguit pels romans en el segle I dC., creient que havia establert contacte amb una entitat divina d’algun tipus.
Però lluny d'aquest personatge abillat amb un barret de paper d'alumini que —amb raó— deuen haver-se format, Philip K. Dick és un dels autors més extraordinaris i prolífics de la literatura popular del segle XX. Un renovador del gènere que va portar la ciència-ficció als territoris encara inhòspits i llunyans de l'autoficció, el thriller psicològic i la radiografia social. Un escriptor tan afecte a la mística com a la paranoia més desenfrenada amb una capacitat incomparable per capturar la psicologia humana. “K. Dick és un d'aquells autors amb qui t'has criat —Continua en Ramon Mas—. Editar-lo en català és un autoregal. El seu gran valor respecte a altres autors de la seva generació és la vigència, sobretot sociopolítica. És un visionari: als anys 70 havia previst totes les qüestions que vindrien: la societat basada en la paranoia del control, el desplaçament de la vida social a la ficció... Tot això és el que està passant amb les xarxes socials. El seu valor és sociològic i antropològic, però sense allunyar-se mai de l'esperit pulp.”