L'èxit de Marysé Condé va arribar tard, però va arribar. L'escriptora de Guadelupe, que va morir el passat 2 d'abril als 87 anys, ha estat una de les veus del Carib imprescindibles per entendre l'impacte del colonialisme als països africans, però també per demostrar, una vegada més, que el cànon literari occidental és insuficient i té un criteri de selecció d'obres quant menys injust i mediocre. Per què hem de llegir Marysé Condé? Doncs per la simple raó que pertany a la gran literatura, els seus llibres narren històries úniques amb un segell personal únic, una veu pròpia que representa milions de persones. A Marysé Condé l'estudien a les universitats francòfones, on ella també es va formar (va estudiar a la Sorbona), i alguns estudiosos cataloguen els seus llibres com a part del realisme màgic i d'una tradició literària inspirada per autors com Aimé Cesaire. Però Condé va més enllà del realisme màgic, perquè la seva obra està enriquida amb multitud de referències literàries i culturals, des de l'antic testament a El evangelio del nuevo mundo fins als judicis contra les dones acusades de bruixeria el segle XVII amb Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem.
A La vida sin maquillaje, la doctora en literatura comparada ens presenta la seva autobiografia en una continuació de Corazón que ríe, corazón que llora, on explica la seva infantesa, i condensa en un centenar de pàgines una vida intensa, desposseïda, que la porta a una recerca de la seva identitat per diferents països de l'Àfrica. Aquest tema sobre la recerca d'identitat i el dolor que produeix una història marcada per la violència, el tradueix a La deseada, on repassem la vida de tres dones antillanes, filla, mare i àvia. Tots aquests llibres els podem gaudir en castellà gràcies a l'editorial Impedimenta, que durant aquests últims anys s'ha convertit en l'altaveu de la guanyadora del Nobel alternatiu (guardó impulsat per l'Acadèmia Sueca) el 2018. En català, l'editorial L'Agulla Daurada també està apostant per l'autora i ja ha publicat tres títols seus: La migració dels cors, La travessa del manglar y Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem.
Marysé Condé va ser, sense cap dubte una especialista en literatura postcolonial, esclavisme i tradicions africanes. El seu ampli coneixement sobre la història de països com Mali li va permetre al seu dia escriure una de les seves obres cabdals, Ségou (1984), en la qual relata el desmembrament del regne Ségou, part de Mali, a causa de la ingerència de l'Islam, el colonialisme i el tràfic d'esclaus, entre altres temes. Per desgràcia, Ségou és una obra descatalogada en castellà i inexistent en català, haurem d'esperar a veure si les editorials s'animen a publicar-ho. En realitat, l'autora ha escrit més d'una trentena de títols entre novel·les, contes i discursos. L'últim que va escriure va ser Victorie, les saveurs et les morts (2006), un homenatge a la seva àvia materna.
Historia de la mujer caníbal, la seva última obra publicada en castellà
Marysé Condé ens va deixar el passat 2 d'abril, just quan Impedimenta treia el títol Historia de la mujer caníbal (2024), un llibre en el qual parteix d'un crim per explorar les ferides d'una dona i de les seves arrels amb unes reflexions tan sàvies i precises que remouen amb cada paràgraf. L'escenari escollit és Ciutat del Cap, Sud-àfrica, terra on el colonialisme i l'Apartheid han deixat milions de cicatrius difícils de guarir. Rosélie, la protagonista, dubte sobre la que ha estat la seva vida i també el seu matrimoni. L'assassinat de Stephen és la punta de l'iceberg, tot el que descobrim a mesura que es desenvolupa la trama és la màgia de Condé, un relat misteriós, inquietant. El dolor de Rosélie és el d'aquelles persones que necessiten respostes, un exercici narratiu d'introspecció de la protagonista i de la pròpia vida de l'autora. Rosélie és una dona negra, artista, amant, esposa, filla de les colònies i de la cultura antillana. Condé és qui ens explica meravelloses històries on descobrim dones devorades per les circumstàncies, però també per si mateixes. Dones caníbals, corcades per la solitud i la volatilitat dels temps.