"He nascut a Tortosa, soc millennial, m’agrada la llibertat i la veritat. Ara visc a París (des de fa gairebé 8 anys) després d’haver passat per Barcelona, Berlín, Nova York, la Corunya i Tarragona". Pepo Moreno és un creatiu que va passar del marketing i la comunicació, treballant per a companyies com Carolina Herrera, Prada y Paco Rabanne, a la producció artística. Diu que al principi de tot sentia que la paraula artista se li feia una mica gran. Ara ja se sent còmode amb ella. "Considero que ser artista és molt més ampli que el que crèiem i aquí m’incloc jo i moltes d’altres persones". Nosaltres l'hem descobert amb This Is a Gay Book (Paripé Books, 2022); llibre recull dels seus dibuixos. Una mena de galeria de les seves obsessions en què en Pepo ens interpel·la exposant-nos un univers en què la norma és ser gay.
Un peix fora de l'aigua
Pepo Moreno se sincera. Admet que no sabria dir si sempre ha tingut aquesta pulsió per qüestionar-ho tot. Sí que recorda, però, que hi havia dies que se sentia com un peix fora de l’aigua. I això li feia veure les coses a través d'un filtre poc habitual. "Quan ets diferent, et sents amenaçat d’alguna manera, especialment quan t’adones que la diferència, moltes vegades, implica marginació". Si se li pregunta si sempre s'ha sentit diferent de la resta, ell contraprograma preguntant de quina resta. "Suposo que quan era un adolescent, sí. Després, la vida et porta a conèixer gent més afí a tu i veus que, ni ets tan diferent ni la teva historia és tan única. Et sents abraçat i en comunitat. Això passa molt a la comunitat LGBTQ+: trobem els amics més tard, ja ben entradets a la vintena, i aleshores la perspectiva de vida també et canvia: ja no ets el raret sinó un més".
De Tortosa a Nova York
En Pepo admet que, pel bo i pel dolent, Tortosa ha tingut influència molt més important del que ell creia en la construcció de la seva personalitat. De fet, reconeix que té ganes de posar un peu al terreno després de passar molt de temps fora. "M’agradaria tenir un estudi allà i poder passar temporades entre Tortosa i París. Work in progress". Va haver-hi una època en què l'únic que pensava Moreno era marxar de la capital del Baix Ebre. "Tenia moltes ganes de viatjar sol i vaig aconseguir unes pràctiques a una revista". A Nova York només hi va passar uns mesos, després es mudaria a Berlín, on hi va viure gairebé quatre anys. "Aquest setembre tornaré a Nova York per exposar. Allà hi he treballat molt. Hi tinc molts amics. Inclús vaig tenir una parella d’allà. L’última vegada que hi vaig anar va ser el febrer del 2020, just abans de la pandèmia. Tornar per exposar és molt emocionant".
Retorn al passat
L'autor de This Is a Gay Book explica que sempre ha sentit certa pulsió artística. Potser perquè els seus pares i les seves germanes ja eren gent creativa. "A casa l'art sempre estava present, però mai imposat. De petit feia obres de teatre, pintava moltíssim… No crec que sigui res especial, tots els nens fan això". La diferència és que en Pepo ho ha continuat fent. De petit, però, el dibuix també era una eina per intentar decodificar el món, el seu i el que l’envoltava. "Els secrets que tenia, les pors… Tot això ho dibuixava i després ho estripava. Hi havia coses que només podien saber jo i els dibuixos". D'alguna manera, This Is a Gay Book és un retorn a aquells anys. "Entenc que molt. Crec que hi ha un punt de joc i diversió. No penso gaire en la tècnica (no en sé) i em centro en el missatge, el color". Si se li demana pels seus referents artístics d'aleshores i actualment, cita un pantone de referents que van de Picasso a l’anime, els dibuixos de Pilarin, el porno gay dels anys 70 i 80... "Però sobretot, Mariscal. Adoro el seu treball des de sempre".
El jersei verd que era gai
A finals de l’any passat, Pepo Moreno va participar d'una exposició a l’espai La Sala de Barcelona. Un projecte comissionat per l’artista (i amic seu) Albert Madaula, que es va presentar amb el nom de TOT ÉS GAI: un glossari d’objectes, personatges i accions que, per art de màgia, es tornaven homosexuals. "Estava a Menorca amb unes amigues i una portava una samarreta verda. Em va recordar una anècdota de quan era petit, quan em van fer bullying per portar una samarreta que, per als altres nens, era de marica. Resulta que un altre nen de la meva classe portava la mateixa samarreta: qui feia la samarreta marica era jo, no la samarreta". D'aquell record va sorgir 'This green is gay', el primer dibuix de la sèrie del Pepo.
I aleshores va arribar la pandèmia i, tancat en el seu pis de París, en Pepo va reprendre la passió pel dibuix. "Vaig veure que totes les peces funcionaven molt bé juntes i que hi havia una història per explicar". Una col·lecció de pintures que abans de convertir-se en llibre van ser exposició. "Sempre dic que el llibre és propaganda gai amagada sota la forma d’un llibre per a nens, per a, precisament, criticar la idea (inventada) de propaganda i lobby gai". Justament, aquest potencial per crear incomoditat és el que l’interessa com artista: si tot és gai, ser hetero és minoritari.
El llibre és propaganda gai amagada sota la forma d’un llibre per a nens, per a, precisament, criticar la idea (inventada) de propaganda i lobby gai
Ironia i activisme
"Quan vaig veure el resultat de l'expo en forma de catàleg digital, em vaig dir que podria tenir el potencial per editar un llibre". Una idea que en Pepo va traslladar al seu amic Patricio Binaghi, editor de Paripé Books. Tres mesos més tard es publicava This Is a Gay Book, llibre amb disseny de Setanta, icona de la cultura editorial de Barcelona, del qual ja s'han imprès tres edicions. "Crec que tot el que faig es pot llegir des d’una perspectiva irònica i activista a la vegada. No censuraré mai algú que li provoqui riure el que faig: d'alguna manera aquesta és la intenció, fer veure que el sistema que han construït no té ni cap ni peus. Crec que totes les lectures que es fan de la meva feina són correctes, però potser la més vàlida és aquella que parla de l’empatia, la llibertat i la vulnerabilitat". Actualment, els dibuixos del Pepo també es troben exposats a Berlín. Malauradament, no hi ha cap proposta per portar-los a casa nostra. "A Barcelona no tinc res programat, però tinc un projecte a Madrid al setembre. I, evidentment, m’agradaria molt poder fer alguna cosa a les Terres de l’Ebre en algun moment. A més a més, a l’octubre exposo a Nova York, una exposició esponsoritzada per Maison Kitsuné". Abans, a finals de juliol, tornarà a casa a pintar. "I a fer alguna visita al Delta de l’Ebre".