Catalunya convertida en l'epicentre d'una apocalipsi zombi mundial com a conseqüència d'un virus que s'origina entre la classe política catalana a partir de diversos casos de corrupció és la trama que planteja la novel·la Carnada, de l'escriptor, periodista i crític de La Llança Pep Prieto.

L'obra, editada per l'editorial Bridge, està ambientada en molts dels llocs icònics de l'agitada actualitat política i mediàtica a Catalunya, com el Palau de la Generalitat, la plaça Sant Jaume, el Parlament, el Parc de la Ciutadella, el Zoo, la gespa del Camp Nou, el cementiri de Montjuïc, els gratacels del grup de comunicació Godó o fins i tot el bar Snooker, lloc de trobada de la premsa política barcelonina.

Pep Serrano -alter ego del propi autor, en un "exercici d'autoparòdia"- i Andreu Rosselló són dos periodistes i amics de tota la vida que reben un dia un misteriós encàrrec: recuperar una memòria USB que conté informació molt comprometedora per a la Generalitat i que es troba en mans d'una periodista de televisió.

No obstant això, en el transcurs d'aquesta missió i acompanyats de l'alienat pare del protagonista i de l'Elsa -una redactora de successos d'una agència de notícies-, descobreixen que Catalunya s'aboca de forma imminent a una apocalipsi zombi que pretén ocultar el Govern català, amb la classe política com a origen d'aquesta.

Escrita a un ritme trepidant, més propi del cinema, amb escenes d'acció, terror, intriga i sexe que s'alternen frenèticament en una Barcelona sumida en el caos, aquesta novel·la detectivesca amaga una crítica a una classe política que els últims anys s'ha vist tacada de forma directa o bé ha mirat cap a una altra banda davant els casos de corrupció, com el d'espionatge polític Método 3.

"A Catalunya, per circumstàncies com la corrupció o el procés independentista, hi ha una distància entre el que sabem i el que en realitat passa. I si poguéssim imaginar que casos reals, com el de Método 3, fossin en realitat una tapadora per ocultar un virus zombi?", ha explicat a Efe l'autor. "Sona surrealista, però la política catalana ha demostrat que més surrealista no pot ser", ha afegit.

Crític de cinema i sèries en diversos mitjans de comunicació, Pep Prieto juga així a "reescriure la història" a partir dels seus dos protagonistes, dos periodistes "immadurs i imbècils que es veuen abocats a ser herois a la força en una situació extrema".

Ple de diàlegs àgils i plens d'humor, a vegades negre, la trama amaga també gestos de complicitat al lector, com les referències contínues a clàssics del cinema, les emblemàtiques localitzacions de Barcelona o alguns protagonistes ficticis basats en personalitats reals del cosmos polític català, que el lector pot jugar a endevinar al llarg de la història.

Una "sàtira" que, des de la comèdia, apunta a polítics i periodistes, dues professions que, per a Prieto, "tenen en comú que són percebudes per la gent com a importants, però si veiessin l'absurditat de les dues, se'n distanciarien encara més".