Queda algú que no hagi llegit No diguis res? El periodista d’investigació del New Yorker, Patrick Radden Keefe ha aconseguit convertir el seu relat dels Troubles en tot un èxit editorial. Editat en català per Edicions Periscopi, el llibre pren com a punt de partida la desaparició de Jean McConville per abordar el conflicte nord-irlandès durant la dècada dels setanta a través d’una dotzena de personatges. Lluny de ser un relat històric minuciós, el que ens permet és comprendre el context i tenir una mirada panoràmica de la situació.

Coberta no diguis res edicions periscopi

Portada de No diguis res / Edicions Periscopi

En el meu cas No diguis res em va caure a les mans amb la promesa que tindria l’oportunitat de llegir una història real com si fos un thriller. I les expectatives es van complir. Però sent franca, abans de devorar-lo en sabia més aviat poc de la història d’Irlanda. I sent encara més franca diré que, encara que el llibre em va obrir la curiositat, soc una lectora bastant inconstant. Així doncs, en lloc de començar a engolir llibres d’història sense parar, el que he fet ha estat embarcar-me en una marató de cinema històric sense precedents. Aquestes són les pel·lícules que m'han ajudat a situar-me, sempre amb l'ajuda i assistència de Viquipèdia.

Rebellion (2016) és una minisèrie que trobareu a Netflix produïda per la televisió pública irlandesa per commemorar els 100 anys de l’alçament de Pasqua, considerat com el punt d’inici del procés d’independència d’Irlanda. La primera temporada aborda la rebel·lió des del punt de vista de tres dones anònimes que tenen visions diferents sobre el conflicte. La segona temporada, en canvi, s’inicia en el Diumenge Sagnant de 1920 i se centra en la guerra d’independència irlandesa. Alguns experts han considerat que la sèrie, especialment la primera temporada, no és prou fidel als esdeveniments històrics, mentre que la majoria de crítics remarquen que a ulls de l’espectador inexpert compleix prou bé el seu paper, en ser un melodrama centrat en les històries personals dels personatges.

La guerra d’independència també apareix retratada a Michael Collins (1996) i  El viento que agita la cebada (2006). De la primera he arribat a llegir que és la pitjor ficció històrica des de Braveheart, mentre que es considera que la segona manté un bon balanç entre història i ficció. Potser el més interessant de la pel·lícula, és que busca explicar el perquè de l’inici de la guerra civil irlandesa, per l’oposició d’alguns sectors de l’independentisme al tractat amb Anglaterra que va portar a la constitució de l’Estat Lliure Irlandès. Una pel·lícula bèl·lica clàssica, on saps tota l’estona qui són els bons i els dolents i trobaràs grans dosis d’emotivitat. La trobareu a Filmin.

Segurament, una de les millors pel·lícules sobre els Troubles és Bloody Sunday (2002). Enlloc d’intentar abordar la immensitat del conflicte, ens transporta a la marxa pels drets civils que va tenir lloc a Derry el gener del 1972 i es va tancar amb la mort de 14 manifestants irlandesos a mans d’oficials britànics. Com a espectadors tenim la possibilitat de ser a tots els fronts, amb la proximitat busca que ens sentim allà i visquem el mateix que els protagonistes. També parla des dels Troubles '71 (2014), encara que aquest film ho fa en format thriller i a partir de la mirada d'un soldat de la RUC que es separa accidentalment dels seus companys.


És curiós com no trobaràs Hunger (2008) de Steve McQueen en cap plataforma d’streaming tot i tractar-se del llargmetratge del director 12 Años d’Esclavitud. El multipremiat film està protagonitzat per Michael Fassbender en el paper de Bobby Sand i ens transporta a la presó de Maze just abans que el militant de l'IRA inicies la vaga de fam que el va portar a la mort. A banda del context, però, no té res a veure amb cap pel·lícula sobre presons. Dividida en tres parts que no segueixen un ordre cronològic i gairebé sense diàlegs, fa que se't regirin les entranyes per la cruesa de les escenes. En lloc d’amarar-te de context històric, se centra en les vivències dels presoners i la seva determinació per portar la seva protesta endavant.

 

 

Imatge principal, fotograma de Hunger