El músic Pau Casals i Delfilló (1876-1973) és un símbol de Catalunya, una icona del pacifisme i la lluita per la llibertat i contra els règim dictatorials, humanista, director d'orquestra, violoncel·lista i innovador musical. Però, a més de tot això, Casals va ser una de les principals estrelles globals que va donar Catalunya al segle XX. Una estrella internacional, però, que després de llargues gires de concerts, tornava sempre, fins que l'exili li ho va impedir, a la platja de Sant Salvador.  

Pau Casals, als trenta-dos anys, a la terrassa de la casa de Sant Salvador. 1910. Fons Pau Casals.

Pau Casals, als trenta-dos anys, a la terrassa de la casa de Sant Salvador. 1910. Fons Pau Casals.

Una casa plena de música

De fet, Casals ja era un músic famós que havia actuat a Londres, París i Washington i davant personalitats com la reina Victòria o el president nord-americà Theodor Roosevelt, quan l'any 1908 comprar un terreny al barri marítim de Sant Salvador, a la seva vila nadiua del Vendrell. L'arquitecte Francesc Solà i el constructor Josep Carreras serien el responsable d'alçar l'anomenada Vil·la Casals, aixecada sota la supervisió de Pilar Delfilló, la mare de l'artista, on a partir de llavors hi estiuejaria amb la seva família.

A Vil·la Casals, el músic i la seva companya sentimental, la violoncel·lista Guilhermina Suggia, van rebre l'any 1912 amics com el músic Enric Granados i la seva esposa, Amparo Gal, el pianista escocès Donald F. Tovey i el seu col·lega polonès Mieczyslaw Horzowski.  De fet, aquell estiu la relació entre Casals i Suggia, professional i artística, es va trencar.

Exterior de Vil·la Casals, a Sant Salvador, la casa de Pau Casals al Vendrell. Amparo Gal, Guilhermina Suggia, Enric Granados, Pau Casals y M. Horszowski (1910). © 1910 by Hortolá. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona.

Exterior de Vil·la Casals, a Sant Salvador, la casa de Pau Casals al Vendrell. Amparo Gal, Guilhermina Suggia, Enric Granados, Pau Casals y M. Horszowski (1910)/Hortolá. Arxiu del Museu de la Música de Barcelona.

Molt més que una casa d'estiueig

Però és als anys 30, quan la casa de dues plantes i una porxada amb vistes al mar s'amplia i pren el caràcter noucentista que tindria definitivament, obra de l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt. Als anys vint, a la finca, que disposava de pista de tennis, jardí i hort, s'hi havien afegit cases per a convidats. 

Tot i la intensitat de la seva vida artística, amb gires, concerts i gravacions de discos, Pau Casals va fundar l'Orquestra Pau Casals l'any 1920 i sis anys després l'Associació Obrera de Concerts, amb la qual va voler acostar la música clàssica a tothom, especialment als treballadors, els pagesos i els estudiants. De fet, amb la II República el compromís públic i la presència de Casals a Catalunya és va fer més evident.

Això també va tenir la seva repercussió a la casa de Sant Salvador, on el músic hi va projectar una Sala de Concerts, una sala on exposar la seva col·lecció d'art, la Sala del Vigatà, on s'hi van instal·lar les pintures del segle XVIII de Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà, i una galeria d'escultures formada per peces de Josep Clarà, Martí Llauradó i Josep Llimona. El mateix Casals assegura que la casa era l'expressió i la síntesi de la seva vida de català i d'artista.

Museu Pau Casals Wikipedia

L'enyor del llarg exili

Casals, que havia rebutjat tocar a la Rússia soviètica i a l'Alemanya nazi mentre hi romanguessin règims antidemocràtics, va marxar de Catalunya l'any 1939, sense poder veure acabades les obres de la seva casa del Vendrell. Només tornaria una vegada a Catalunya, en motiu de l'enterrament de Francesca Vidal, Frasquita, la seva companya del llarg exili, germana de la pintora Lluïsa Vidal

Però, tot i l'exili, Casals no va oblidar mai Sant Salvador. L'any 1972, el músic i la seva esposa Marta Montañez creen la Fundació Pau Casals amb l'objectiu de preservar la casa i el patrimoni que hi havia a Vil·la Casals, custodiada fins llavors pel seu germà Lluís Casals i la seva família. L'any 74 es va obrir el públic i dos anys després es va inaugurar com a museu, que després d'anys de reformes va tornar a obrir com a Vil·la Casals-Museu Pau Casals, que manté viu el llegat i la figura del músic català més universal i que actualment es troba en obres de rehabilitació i renovació museogràfica. De tota manera, es pot visitar l'exposició "100 anys de l’Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social”.

 

Foto de portada: Pau Casals fumant una pipa al mirador de la casa de Sant Salvador. C. 1934. Fons Pau Casals.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat